dqfp
hqfr
Ell sortia del quiosc i es va trobar la seva veïna que passava pel davant. Ella va veure que ell portava a la mà el mateix diari que ella volia comprar.
"Mai em perdo els dimecres...el suplement de cultura és molt bo..." va dir ella.
Ell va pensar que no sabia que fessin un suplement. Només recordava l'especial d'esports del dilluns.... No va dir res, es va mossegar la llengua a l'últim moment. I li va somriure.
"...Avui fan un especial sobre la nova poesia sudamericana...", va continuar ella.
"Quin rotllo", ell es va dir, "llançaria els fulls directament per la
finestra..." Però va decidir mantenir el somriure...
"...També parlen de la nova exposició de pintura italiana que fan al
MNAC..."
Això li va recordar el viatge a Italia amb l'insti...Va descartar fer cap comentari. Vomitar als Ufizzi per causa de la borratxera del dia anterior no el deixaria gaire bé. Va optar per assentir...
"...I l'article sobre Cannes és molt complet..."
Ell es va dir ara o mai. "L'última del Will Smith no em va agradar gaire..."
Ella es va adonar que per fi havia trobat un tema en comú i el va convidar a casa a prendre una copa.
Van estar dues hores parlant de cinema, repassant gèneres, actors i actrius. Al final van estar d'acord que en Kevin Bacon era qui sortia a "Apolo XIII" i en Christian Slater a "El nom de la Rosa".
En aixecar-se, inadvertidament es van intercanviar els diaris.
A casa, ell es va quedar glaçat i va notar una insistent suor freda a l'esquena en adonar-se que tenia un exemplar de Marie Claire entre les mans.
A casa, ella no entenia com hi podia haver un Playboy al mig del diari. Després de pensar-hi una estona i de repassar totes les possibilitats, va decidir que el millor era pensar que potser el quiosquer s'havia equivocat.
Dones que fan por
Homes que fan riure
dijous, 26 de juny del 2008
dilluns, 23 de juny del 2008
Temps de neu
dqfp
hqfr
Era un diumenge al matí, després d'anar de marxa. Ella estava meravellada per l'afició del seu veí per l'esport. Li ho va comentar a la Júlia, la seva amiga esbojarrada, que li va que el Rafa no li treia els ulls (ni les mans) de sobre. En aquell mateix moment les va trucar en Rafa i les va convidar a anar a esquiar. "Ara mateix us passo a buscar". Abans, va anar a despertar el seu amic, el va vestir amb tota la indumèntària i els descansos i tots quatre se'n van anar cap a les pistes.
No cal dir que van passar un dia fantàstic. Van caure, van rodolar, van riure... estaven pletòrics. I en Rafa no parava d'acostar-se a la Júlia, que li feia aquella mena de fàstics de "no em toquis però en vull més". I la veïna es mirava el veí amb aquella tendresa d'"ets un sapastre però m'agrades". Ells eren totalment aliens a aquelles contradiccions femenines. Prou feines tenia l'un a esquiar i l'altre a no perdre-les de vista.
En tornar a casa, l'eufòria era més que justificada. En Rafa es va oferir per acompanyar la Júlia a casa i van deixar sols els dos veïns. Estaven reventats però encara tenien ganes de riure plegats. Ell li va comentar que estava tan baldat. Ella se li va oferir per fer-li un massatge. Ell es va deixar, amb un cert neguit a la mirada. Ella li va enfonsar els dits suaument entre la musculatura de l'esquena. Li va resseguir la columna. Li va acaronar tendrament les cervicals. Li va començar a masegar dolçament el clatell. Li va amussar lleugerament els cabells. Li va regalar un seguit de carícies a la base del coll i a les orelles, amb els dits, amb el palmell de la mà, amb els llavis... Ell, que no era de pedra, ja no podia més i es va girar bruscament per abraçar-la. Amb tan mala fortuna, però, que va sentir una terrible punxada de dolor a l'esquena.
Ella va haver d'avisar una ambulància perquè el seu veí s'havia quedat encarcarat. El pobre havia tingut un pinçament i no es podia moure. Quan se'l van endur, ella li va agafar l'agenda i va trucar a la seva mare. "Hola, senyora, el seu fill és a l'hospital". Resignada, va tornar a casa seva i es va posar una peli de la Meg Ryan.
dones que fan por
homes que fan riure
hqfr
Era un diumenge al matí, després d'anar de marxa. Ella estava meravellada per l'afició del seu veí per l'esport. Li ho va comentar a la Júlia, la seva amiga esbojarrada, que li va que el Rafa no li treia els ulls (ni les mans) de sobre. En aquell mateix moment les va trucar en Rafa i les va convidar a anar a esquiar. "Ara mateix us passo a buscar". Abans, va anar a despertar el seu amic, el va vestir amb tota la indumèntària i els descansos i tots quatre se'n van anar cap a les pistes.
No cal dir que van passar un dia fantàstic. Van caure, van rodolar, van riure... estaven pletòrics. I en Rafa no parava d'acostar-se a la Júlia, que li feia aquella mena de fàstics de "no em toquis però en vull més". I la veïna es mirava el veí amb aquella tendresa d'"ets un sapastre però m'agrades". Ells eren totalment aliens a aquelles contradiccions femenines. Prou feines tenia l'un a esquiar i l'altre a no perdre-les de vista.
En tornar a casa, l'eufòria era més que justificada. En Rafa es va oferir per acompanyar la Júlia a casa i van deixar sols els dos veïns. Estaven reventats però encara tenien ganes de riure plegats. Ell li va comentar que estava tan baldat. Ella se li va oferir per fer-li un massatge. Ell es va deixar, amb un cert neguit a la mirada. Ella li va enfonsar els dits suaument entre la musculatura de l'esquena. Li va resseguir la columna. Li va acaronar tendrament les cervicals. Li va començar a masegar dolçament el clatell. Li va amussar lleugerament els cabells. Li va regalar un seguit de carícies a la base del coll i a les orelles, amb els dits, amb el palmell de la mà, amb els llavis... Ell, que no era de pedra, ja no podia més i es va girar bruscament per abraçar-la. Amb tan mala fortuna, però, que va sentir una terrible punxada de dolor a l'esquena.
Ella va haver d'avisar una ambulància perquè el seu veí s'havia quedat encarcarat. El pobre havia tingut un pinçament i no es podia moure. Quan se'l van endur, ella li va agafar l'agenda i va trucar a la seva mare. "Hola, senyora, el seu fill és a l'hospital". Resignada, va tornar a casa seva i es va posar una peli de la Meg Ryan.
dones que fan por
homes que fan riure
divendres, 20 de juny del 2008
L'esport més antic del món
dqfp
hqfr
Ell s'havia fixat que la seva veïna sortia cada dia a fer footing. Per això va decidir que ell també ho faria i procuraria coincidir amb ella al parc del costat de casa. Va obrir l'armari i va trobar uns pantalons de xàndal amb ribets a banda i banda de les cames que li havia comprat la seva mare. Durant molts dies va córrer i va suar de mala manera... però no es va trobar mai la seva veïna. Un dia va descobrir per què.
Un dia va coincidir amb ella a l'ascensor i va veure que portava una bossa del club de natació. "Sí, nedar em relaxa i em va molt bé", li va dir ella. L'endemà mateix ell va recuperar aquell banyador d'slip amb el caballet de color blanc que havia fet servir sempre. I es va tirar a la piscina. Malauradament, però, després de passar-se dies i dies bracejant per tots els clubs de natació de la ciutat, no va trobar-se mai la seva veïna. Estava desesperat.
Al cap d'unes setmanes, la va veure arribar amb una bicicleta d'allò més cuca. Ja feia uns dies que sortia amb una colla a fer bici de muntanya i li encantava! Ell, no s'hi a pensar gaire. Va anar a casa dels seus pares i va rescatar aquella BH California de tota la vida que, per què no dir-ho?, havia estat per a ell per tota la vida. Amb el temps es va arribar a conèixer tots els camins de la comarca, però mai no es va trobar amb la seva veïna.
I quan va tornar a casa totalment desanimat, el va venir a veure la veïna (estava preciosa) i li va dir que havia quedat amb en Rafa i una amiga, la Júlia, per veure una peli junts. Ell, que no podia dir ni fava, li va dir que sí. La trobada va ser fantàstica. Van veure vi, van menjar formatges, van veure la peli... i en Rafa, que estava enderiat amb l'amiga, que no estava gens malament, els va proposar d'anar a ballar. Elles van dir que sí entusiasmades. Ell, en canvi, ja feia estona que dormia al sofà. L'endemà es va despertar amb una manteta a sobre. Ella va tornar de bon matí i, tot i que li tocava fer dissabte, va pensar que preferia estar-se xerrant amb el seu veí. Ell, en despertar-se i veure el rellotge (les dues!), va fer un salt i va sortir corrents del pis: "Avui és el sant de la meva mare!"
dones que fan por
homes que fan riure
hqfr
Ell s'havia fixat que la seva veïna sortia cada dia a fer footing. Per això va decidir que ell també ho faria i procuraria coincidir amb ella al parc del costat de casa. Va obrir l'armari i va trobar uns pantalons de xàndal amb ribets a banda i banda de les cames que li havia comprat la seva mare. Durant molts dies va córrer i va suar de mala manera... però no es va trobar mai la seva veïna. Un dia va descobrir per què.
Un dia va coincidir amb ella a l'ascensor i va veure que portava una bossa del club de natació. "Sí, nedar em relaxa i em va molt bé", li va dir ella. L'endemà mateix ell va recuperar aquell banyador d'slip amb el caballet de color blanc que havia fet servir sempre. I es va tirar a la piscina. Malauradament, però, després de passar-se dies i dies bracejant per tots els clubs de natació de la ciutat, no va trobar-se mai la seva veïna. Estava desesperat.
Al cap d'unes setmanes, la va veure arribar amb una bicicleta d'allò més cuca. Ja feia uns dies que sortia amb una colla a fer bici de muntanya i li encantava! Ell, no s'hi a pensar gaire. Va anar a casa dels seus pares i va rescatar aquella BH California de tota la vida que, per què no dir-ho?, havia estat per a ell per tota la vida. Amb el temps es va arribar a conèixer tots els camins de la comarca, però mai no es va trobar amb la seva veïna.
I quan va tornar a casa totalment desanimat, el va venir a veure la veïna (estava preciosa) i li va dir que havia quedat amb en Rafa i una amiga, la Júlia, per veure una peli junts. Ell, que no podia dir ni fava, li va dir que sí. La trobada va ser fantàstica. Van veure vi, van menjar formatges, van veure la peli... i en Rafa, que estava enderiat amb l'amiga, que no estava gens malament, els va proposar d'anar a ballar. Elles van dir que sí entusiasmades. Ell, en canvi, ja feia estona que dormia al sofà. L'endemà es va despertar amb una manteta a sobre. Ella va tornar de bon matí i, tot i que li tocava fer dissabte, va pensar que preferia estar-se xerrant amb el seu veí. Ell, en despertar-se i veure el rellotge (les dues!), va fer un salt i va sortir corrents del pis: "Avui és el sant de la meva mare!"
dones que fan por
homes que fan riure
dimecres, 18 de juny del 2008
Els vells amics
dqfp
hqfr
Ell estava molest amb el seu amic Rafa. "Per què no em vas dir mai que t'agradaven els tios?" Però en Rafa va afanyar-se a aclarir el tema: "No, tio, era una estratègia per acostar-me a la teva veïna, però no va funcionar perquè només està pendent de tu. Tio, creu-me. La tens al sac."
Ell es va quedar bastant parat. Les afirmacions del Rafa de l'estil "la tens al sac" sempre li havien presagiat un dolorós fracàs, si més no en aquelles eternes nits al Concord i al Piu en què no sabien on dar-la (ni amb qui).
En Rafa, que el volia convèncer, el va animar a sortir i el va convidar a unes birres. No sabia per què però pensava que potser aquesta vegada tenia raó. Quan ja anaven pel cinquè cubata, en Rafa ja l'havia convençut. "Tio, la vida són quatre dies i les oportunitats s'han d'aporofitar. Tens una veïna que està com un tren, que perd la xaveta per un mascle com tu. Has d'anar per ella. Vinga, campió!"
En Rafa el va acomiadar a l'ascensor de casa seva. "Ara puja al seu pis i deixa que la passió flueixi, tio, ets el millor, ets el campió del veïnat, el cabró amb més sort que hi ha hagut al món. Endavant!" Ell va pujar a l'ascensor amb la sang que li bullia per tot el cos. Tot ell estava encès. Estava a punt d'explotar. L'ascensor l'enlairava i ell estava a punt de treure tot el que tenia a dins. I, efectivament, quan l'ascensor es va obrir, va treure les papes per tot el replà. Els ascensors sempre l'havien marejat una mica...
L'endemà al matí ella va sortir a fer footing com cada dia amb les seves malles de color rosa xiclet i es va trobar el seu veí blanc com la cera que fregava l'escala. Per uns moments, va tenir l'impuls de passar del footing i convidar-lo a fer un vermut o a dinar o... Però va pensar que així no començaria mai el règim. De cop i volta va tenir aquella visió d'ella mateixa enfilada a la bàscula davant del mirall enorme que tenia al dormitori... i va començar a córrer escales avall.
dones que fan por
homes que fan riure
hqfr
Ell estava molest amb el seu amic Rafa. "Per què no em vas dir mai que t'agradaven els tios?" Però en Rafa va afanyar-se a aclarir el tema: "No, tio, era una estratègia per acostar-me a la teva veïna, però no va funcionar perquè només està pendent de tu. Tio, creu-me. La tens al sac."
Ell es va quedar bastant parat. Les afirmacions del Rafa de l'estil "la tens al sac" sempre li havien presagiat un dolorós fracàs, si més no en aquelles eternes nits al Concord i al Piu en què no sabien on dar-la (ni amb qui).
En Rafa, que el volia convèncer, el va animar a sortir i el va convidar a unes birres. No sabia per què però pensava que potser aquesta vegada tenia raó. Quan ja anaven pel cinquè cubata, en Rafa ja l'havia convençut. "Tio, la vida són quatre dies i les oportunitats s'han d'aporofitar. Tens una veïna que està com un tren, que perd la xaveta per un mascle com tu. Has d'anar per ella. Vinga, campió!"
En Rafa el va acomiadar a l'ascensor de casa seva. "Ara puja al seu pis i deixa que la passió flueixi, tio, ets el millor, ets el campió del veïnat, el cabró amb més sort que hi ha hagut al món. Endavant!" Ell va pujar a l'ascensor amb la sang que li bullia per tot el cos. Tot ell estava encès. Estava a punt d'explotar. L'ascensor l'enlairava i ell estava a punt de treure tot el que tenia a dins. I, efectivament, quan l'ascensor es va obrir, va treure les papes per tot el replà. Els ascensors sempre l'havien marejat una mica...
L'endemà al matí ella va sortir a fer footing com cada dia amb les seves malles de color rosa xiclet i es va trobar el seu veí blanc com la cera que fregava l'escala. Per uns moments, va tenir l'impuls de passar del footing i convidar-lo a fer un vermut o a dinar o... Però va pensar que així no començaria mai el règim. De cop i volta va tenir aquella visió d'ella mateixa enfilada a la bàscula davant del mirall enorme que tenia al dormitori... i va començar a córrer escales avall.
dones que fan por
homes que fan riure
dilluns, 16 de juny del 2008
Nits de filmoteca
dqfp
hqfr
Un dia, en trobar-se a l'ascensor, ella li va dir il·lusionada: "En Rafa m'ha portat a la Filmoteca. Estan fent un cicle del Bruno Kirby". Ell li va dir que li semblava molt interessant. Per dins maleïa la pell i els ossos d'en Rafa. Cada dia guaitava per l'espiell de la porta quan sentia un soroll al replà i veia passar el seu amic cap a la porta de la seva veïna, ara amb una capsa de bombons, ara amb una ampolla de vi... Una vegada se l'havia trobat a la farmàcia comprant preservatius i havia fet veure que no el veia. Va pensar que a la vida hi ha circumstàncies que ho destrueixen tot. Destrueixen una amistat de molts anys. Destrueixen la relació entre els veïns. Destrueixen la confiança.
Finalment es va decidir a anar a l'última sessió de la Filmoteca. Qui coi era el Bruno Kirby? No va arribar a assabentar-se'n perquè va haver de sofrir la penosa escena de veure la seva veïna "jugant" amb en Rafa a tirar-se crispetes pel cap i a riure per qualsevol tonteria. Va haver de marxar abans d'hora per airejar-se. En tornar a casa, eren les tres de la matinada, va sentir les rialles d'en Rafa i la seva veïna des de l'altra banda de la porta. Va passar molt mala nit però finalment es va adormir.
L'endemà al matí es van trobar al replà. Ell va sortir amb la capsa d'aspirines a la mà. Ella feia cara de son. Ell li ho va comentar. "Sí", va fer ella amb mig sospir, "en Rafa va venir a casa i ens ho vem passar de conya". Ell no va poder més. "Així... esteu junts tu i en Rafa". Ella va riure. "Jo i en Rafa?", va fer ella, "però si en Rafa és gai. No ho sabies?"
Ell es va quedar d'allò més parat. Per uns moments va recordar aquelles escenes de temps ençà als vestuaris de l'insti, a les dutxes, a la platja, i no va poder amagar un cert nerviosisme. I, de tant nerviós, li van caure les aspirines pel forat de l'escala. Ell es va llançar a perseguir-les. Mentrestant la seva veïna se'l mirava d'una mena de manera mentre s'adonava divertida que no podia amagar del rostre un cert somriure malèvol.
dones que fan por
homes que fan riure
hqfr
Un dia, en trobar-se a l'ascensor, ella li va dir il·lusionada: "En Rafa m'ha portat a la Filmoteca. Estan fent un cicle del Bruno Kirby". Ell li va dir que li semblava molt interessant. Per dins maleïa la pell i els ossos d'en Rafa. Cada dia guaitava per l'espiell de la porta quan sentia un soroll al replà i veia passar el seu amic cap a la porta de la seva veïna, ara amb una capsa de bombons, ara amb una ampolla de vi... Una vegada se l'havia trobat a la farmàcia comprant preservatius i havia fet veure que no el veia. Va pensar que a la vida hi ha circumstàncies que ho destrueixen tot. Destrueixen una amistat de molts anys. Destrueixen la relació entre els veïns. Destrueixen la confiança.
Finalment es va decidir a anar a l'última sessió de la Filmoteca. Qui coi era el Bruno Kirby? No va arribar a assabentar-se'n perquè va haver de sofrir la penosa escena de veure la seva veïna "jugant" amb en Rafa a tirar-se crispetes pel cap i a riure per qualsevol tonteria. Va haver de marxar abans d'hora per airejar-se. En tornar a casa, eren les tres de la matinada, va sentir les rialles d'en Rafa i la seva veïna des de l'altra banda de la porta. Va passar molt mala nit però finalment es va adormir.
L'endemà al matí es van trobar al replà. Ell va sortir amb la capsa d'aspirines a la mà. Ella feia cara de son. Ell li ho va comentar. "Sí", va fer ella amb mig sospir, "en Rafa va venir a casa i ens ho vem passar de conya". Ell no va poder més. "Així... esteu junts tu i en Rafa". Ella va riure. "Jo i en Rafa?", va fer ella, "però si en Rafa és gai. No ho sabies?"
Ell es va quedar d'allò més parat. Per uns moments va recordar aquelles escenes de temps ençà als vestuaris de l'insti, a les dutxes, a la platja, i no va poder amagar un cert nerviosisme. I, de tant nerviós, li van caure les aspirines pel forat de l'escala. Ell es va llançar a perseguir-les. Mentrestant la seva veïna se'l mirava d'una mena de manera mentre s'adonava divertida que no podia amagar del rostre un cert somriure malèvol.
dones que fan por
homes que fan riure
dissabte, 14 de juny del 2008
El valor de l'amistat
dqfp
hqfr
En connectar el mòbil ell va rebre, de seguida, un missatge . No podia ser sinó el Rafa: "Eh! tio recrds ke clebrm 15 anys primera borratxera. Hi serem tots: Ritxi, Ramon, Rafi, Rodri i Ramis. No pots faltar".
Mentre el llegia va sentir també un "Hola, Bon Dia." Després de les vacances era el primer dia que es trobaven a l'ascensor. Ella li va preguntar on havia anat. Ell li va respondre que havia estat amb uns amics a Cadaqués. De fet, li amagava els 10 últims dies al camping de Blanes amb els seus pares. De camí a la parada d'autobús (ell feia volta només per acompanyar-la), ella li va parlar del seu viatge per Turquia amb 2 amigues més. En arribar l'autobús, ella el va agafar desprevingut: "Si vols quedem i t'ensenyo les fotos". Ell va improvisar "Perfecte, d'acord, ok...vine a sopar a casa ... a les 8". L'autobús va tancar les portes però va saber endevinar que deia SI!!.
Va convèncer la seva mare que li fes una quiche lorraine, va comprar amanides preparades i menjar preparat (esqueixada, escalivada i carpaccio), va comprar riesling... va netejar la casa i va canviar els llençols. Es va quedar esperant una bona estona. Al final, per uns moments, gairebé de pànic, no va recordar si s'havia posat el desodorant, però ja era massa tard.
Ella va arribar a les 8, puntual, van mirar les fotos per la tele, van sopar, ella va beure més vi que ell i quan van anar a seure a sopar, el timbre de la porta el va tornar a la realitat. Era el seu amic Rafa: "Txaval, estàvem farts d'esperar-te. Si Mahoma no ve a la birra, la birra ve a Mahoma... Ah carai estàs acompanyat. Que no ens presentes? Sóc el Rafa, el millor amic d'aquest estaquirot."
L'endemà en despertar-se, només recordava l'última puntuació del marcador: Estrelles 16 - Johny Walkers 3. Al cap de poc, es van tornar a trobar a l'ascensor ell li va proposar d'anar al cine. Com que era el dia de l'espectador, va decidir convidar-la. "No puc", li va dir ella, "en Rafa em porta al taiatru".
Ella va sortir de l'ascensor i ell es va quedar a dins com un estaquirot. La porta es va tancar i, per uns moments, va pensar que a vegades no li calia tenir amics.
dones que fan por
homes que fan riure
hqfr
En connectar el mòbil ell va rebre, de seguida, un missatge . No podia ser sinó el Rafa: "Eh! tio recrds ke clebrm 15 anys primera borratxera. Hi serem tots: Ritxi, Ramon, Rafi, Rodri i Ramis. No pots faltar".
Mentre el llegia va sentir també un "Hola, Bon Dia." Després de les vacances era el primer dia que es trobaven a l'ascensor. Ella li va preguntar on havia anat. Ell li va respondre que havia estat amb uns amics a Cadaqués. De fet, li amagava els 10 últims dies al camping de Blanes amb els seus pares. De camí a la parada d'autobús (ell feia volta només per acompanyar-la), ella li va parlar del seu viatge per Turquia amb 2 amigues més. En arribar l'autobús, ella el va agafar desprevingut: "Si vols quedem i t'ensenyo les fotos". Ell va improvisar "Perfecte, d'acord, ok...vine a sopar a casa ... a les 8". L'autobús va tancar les portes però va saber endevinar que deia SI!!.
Va convèncer la seva mare que li fes una quiche lorraine, va comprar amanides preparades i menjar preparat (esqueixada, escalivada i carpaccio), va comprar riesling... va netejar la casa i va canviar els llençols. Es va quedar esperant una bona estona. Al final, per uns moments, gairebé de pànic, no va recordar si s'havia posat el desodorant, però ja era massa tard.
Ella va arribar a les 8, puntual, van mirar les fotos per la tele, van sopar, ella va beure més vi que ell i quan van anar a seure a sopar, el timbre de la porta el va tornar a la realitat. Era el seu amic Rafa: "Txaval, estàvem farts d'esperar-te. Si Mahoma no ve a la birra, la birra ve a Mahoma... Ah carai estàs acompanyat. Que no ens presentes? Sóc el Rafa, el millor amic d'aquest estaquirot."
L'endemà en despertar-se, només recordava l'última puntuació del marcador: Estrelles 16 - Johny Walkers 3. Al cap de poc, es van tornar a trobar a l'ascensor ell li va proposar d'anar al cine. Com que era el dia de l'espectador, va decidir convidar-la. "No puc", li va dir ella, "en Rafa em porta al taiatru".
Ella va sortir de l'ascensor i ell es va quedar a dins com un estaquirot. La porta es va tancar i, per uns moments, va pensar que a vegades no li calia tenir amics.
dones que fan por
homes que fan riure
dimarts, 10 de juny del 2008
Sempre hi ha un demà
dqfp
hqfr
Després d'una nit més o menys plàcida, ella estava decidida a oblidar els incidents de la nit anterior. Potser més valia passar pàgina. Poc després va sentir el timbre de la porta. Va veure que era el seu veí, amb cara d'haver dormit poc i malament i d'amagar alguna cosa sota el braç. Abans d'obrir la porta es va arreglar una mica els cabells davant del mirall del rebedor. En el fons, va pensar, el seu veí era un galant.
En obrir la porta va aparèixer el seu veí amb la mateixa cara de mal de ventre del dia anterior i amb els pantalons mig abaixats. "Escolta", li va dir, "se m'ha acabat el paper de wàter. Me'n pots deixar? Aixecant-li el braç li va ensenyar un rotllo de paper de wàter totalment exhaurit. Ella, mig atordida, li va anar a buscar un rotllo de paper. "Gràcies", li va dir ell, "te'l tornaré així que acabi". I es va girar cap al seu pis. Ella va tancar la porta sense acabar-se de creure que aquella escena havia passat en realitat.
Al cap d'uns segons va tornar a sentir el timbre de la porta. Tornava a ser el seu veí. Encara portava els pantalons de retaló. "Escolta", va dir-li amb cara de pena, "és que se m'ha tancat la porta del pis i m'he quedat tancat a fora. Que em deixes acabar al teu lavabo?" Ella va respirar profundament i el va deixar passar.
Mentre el seu veí s'encaminava cap al lavabo, es va estirar al sofà. Si més no, va pensar, es llimaria les ungles una estoneta. Ell, però, va treure el cap per la porta i li va demanar si podia anar al quiosc a comprar-li la premsa esportiva, que si no li costaria més acabar. Ella, resignada, va sortir de casa i li va comprar el diari. Ell li ho va agrair molt.
En "acabar la feina" ell li va prometre que li compraria una escombreta nova. Ella va sospirar i va dir-se, no sabia si de broma o de desesperació, que en el fons, i a la seva manera, era tot un galant.
dones que fan por
homes que fan riure
hqfr
Després d'una nit més o menys plàcida, ella estava decidida a oblidar els incidents de la nit anterior. Potser més valia passar pàgina. Poc després va sentir el timbre de la porta. Va veure que era el seu veí, amb cara d'haver dormit poc i malament i d'amagar alguna cosa sota el braç. Abans d'obrir la porta es va arreglar una mica els cabells davant del mirall del rebedor. En el fons, va pensar, el seu veí era un galant.
En obrir la porta va aparèixer el seu veí amb la mateixa cara de mal de ventre del dia anterior i amb els pantalons mig abaixats. "Escolta", li va dir, "se m'ha acabat el paper de wàter. Me'n pots deixar? Aixecant-li el braç li va ensenyar un rotllo de paper de wàter totalment exhaurit. Ella, mig atordida, li va anar a buscar un rotllo de paper. "Gràcies", li va dir ell, "te'l tornaré així que acabi". I es va girar cap al seu pis. Ella va tancar la porta sense acabar-se de creure que aquella escena havia passat en realitat.
Al cap d'uns segons va tornar a sentir el timbre de la porta. Tornava a ser el seu veí. Encara portava els pantalons de retaló. "Escolta", va dir-li amb cara de pena, "és que se m'ha tancat la porta del pis i m'he quedat tancat a fora. Que em deixes acabar al teu lavabo?" Ella va respirar profundament i el va deixar passar.
Mentre el seu veí s'encaminava cap al lavabo, es va estirar al sofà. Si més no, va pensar, es llimaria les ungles una estoneta. Ell, però, va treure el cap per la porta i li va demanar si podia anar al quiosc a comprar-li la premsa esportiva, que si no li costaria més acabar. Ella, resignada, va sortir de casa i li va comprar el diari. Ell li ho va agrair molt.
En "acabar la feina" ell li va prometre que li compraria una escombreta nova. Ella va sospirar i va dir-se, no sabia si de broma o de desesperació, que en el fons, i a la seva manera, era tot un galant.
dones que fan por
homes que fan riure
dissabte, 7 de juny del 2008
En un modest restaurant
dqfp
hqfr
Ella estava encantada. El seu veí s'havia decidit a convidar-la a sopar a un retaurant. Ell va aparèixer tot mudat amb una americana platejada que no li havia vist mai. Ella es va arriar amb un vestit de lluentons que feia goig de veure. Era una càlida nit de primavera en què tot semblava començar de bell nou. Ella estava sorpresa. Ell també. En tot el sopar no hi va haver cap incident. Ell s'estranyava que tot anés tan bé. No va vessar el vi sobre les estovalles .Ni sobre la camisa. No havia fet cap número amb els coberts. Tot anava com una seda. Ella estava encantada amb la conversa del seu veí. Ell estava enlluernat per la mirada atenta de la seva veïna. Ella estava sorpresa que ell ho hagués encertat tot aquella nit. El restaurant vegetarià, el menú, el vi... Ell aparentava calma però començava a neguitejar-se perquè se li acabaven els temes que s'havia preparat.
De tornada, es van quedar parlant al replà. Ella va obrir la porta del pis i el va convidar a fer l'última copa. Ell va fer que sí amb el cap i després es va encongir una mica. Ella es va estranyar d'allò més en veure com el seu veí es recargolava de mal de panxa al mig del replà. Ell es va acomiadar amb un fil de veu dient-li que tenia cagarrines i va desaparèixer a correcuita.
Ella va entrar a casa seva i es va resignar a passar una altra nit abraçada al coixí. En ficar-se al llit, va pensar que en el fons no li estranyava tant i que potser un altre dia tindria més sort.
Mentrestant ell continuava assegut a la tassa del wàter.
dones que fan por
homes que fan riure
hqfr
Ella estava encantada. El seu veí s'havia decidit a convidar-la a sopar a un retaurant. Ell va aparèixer tot mudat amb una americana platejada que no li havia vist mai. Ella es va arriar amb un vestit de lluentons que feia goig de veure. Era una càlida nit de primavera en què tot semblava començar de bell nou. Ella estava sorpresa. Ell també. En tot el sopar no hi va haver cap incident. Ell s'estranyava que tot anés tan bé. No va vessar el vi sobre les estovalles .Ni sobre la camisa. No havia fet cap número amb els coberts. Tot anava com una seda. Ella estava encantada amb la conversa del seu veí. Ell estava enlluernat per la mirada atenta de la seva veïna. Ella estava sorpresa que ell ho hagués encertat tot aquella nit. El restaurant vegetarià, el menú, el vi... Ell aparentava calma però començava a neguitejar-se perquè se li acabaven els temes que s'havia preparat.
De tornada, es van quedar parlant al replà. Ella va obrir la porta del pis i el va convidar a fer l'última copa. Ell va fer que sí amb el cap i després es va encongir una mica. Ella es va estranyar d'allò més en veure com el seu veí es recargolava de mal de panxa al mig del replà. Ell es va acomiadar amb un fil de veu dient-li que tenia cagarrines i va desaparèixer a correcuita.
Ella va entrar a casa seva i es va resignar a passar una altra nit abraçada al coixí. En ficar-se al llit, va pensar que en el fons no li estranyava tant i que potser un altre dia tindria més sort.
Mentrestant ell continuava assegut a la tassa del wàter.
dones que fan por
homes que fan riure
diumenge, 1 de juny del 2008
haute cuisine
dqfp
hqfr
homes que fan riure
hqfr
Era un dia de cada dia. Ell estava fent-se una truita a la francesa i de sobte va sonar el timbre. Era ella. La seva veïna.
En obrir la porta es va fixar de seguida que ella anava vestida amb unes malles cenyides i una samarreta molt escotada que li dibuixava tot el bust. Va suposar que acabava d'arribar del gimnàs.
Ella li va explicar que se li havia acabat la sal. Ell es va estranyar perquè normalment era ell qui li demanava coses a ella. Li ho va comentar i ella va somriure carinyosament. Tot seguit li va comentar que darrerament a la seva vida li faltava sal i que sort en tenia del seu veí. Ell es va adonar que a ella li brillaven els ulls.
Ell va dir que entre veïns s'havien d'ajudar i va anar a la cuina per portar-li una tasseta plena de sal. Ella se la va mirar i mentre s'amussava els cabells li va donar les gràcies i va afegir que segur que aquella sal seria la millor que hauria tastat en molt temps alhora que el mirava fixament els ulls.
Ell es va adonar que estava deixant el pom de la porta xop de suor. En tornar a la cuina, va intentar salvar la truita a la francesa i va acabar menjant ous remenats amb una certa ombra recremada.
L'endemà al matí va trucar a casa de la veïna. Ella, que acabava de sortir de la dutxa i portava un barnús de color rosa, s'alegrava de veure'l. Feia un somriure d'orella a orella. Ell li va explicar que havia anat al súper i li havia portat un paquet de sal. Ella es va quedar una mica contrariada però el va convidar a passar. Van estar parlant de coses banals com el preu dels productes alimentaris. Ella estava preocupada pel preu de la fruita i dels iogurts descremats. Ell estava indignat perquè Colacao ja no regalava samarretes del Mundial presentant 100 etiquetes.
Sense saber què més dir, i mentre ella se'l mirava mig estirada al sofà, ell es va fixar en uns llibres de cuina. Ella li va dir que li encantava cuinar. Ell va dir, és clar, que també. Ella li va comentar, com qui no vol la cosa, que els bons veïns havien de tenir bons costums i fer coses plegats. Ell, sense pensar gaire el que deia, va proposar-li de fer un sopar a casa seva. Ella, emocionada, li va dir que sí de seguida i tot seguit es va oferir per comprar alguna cosa. Ell li va contestar que no calia, que ja ho tenia tot perquè sempre cuinava el mateix... que faria la seva especialitat. A més, va afegir que no havia cuinat mai per a una noia i no sabia gaire com li sortiria. Ella es va entendrir amb aquella petita confessió d'inseguretat personal. Ell, que anava llançat, va afegir que l'arròs amb oli sempre se li covava i que a vegades el llomillo arrebossat li quedava cru.
Al cap d'una estona, ella li va proposar d'anar a sopar a fora.
continuarà
dones que fan porhomes que fan riure
Subscriure's a:
Missatges (Atom)