dqfp
hqfr
Era un diumenge al matí, després d'anar de marxa. Ella estava meravellada per l'afició del seu veí per l'esport. Li ho va comentar a la Júlia, la seva amiga esbojarrada, que li va que el Rafa no li treia els ulls (ni les mans) de sobre. En aquell mateix moment les va trucar en Rafa i les va convidar a anar a esquiar. "Ara mateix us passo a buscar". Abans, va anar a despertar el seu amic, el va vestir amb tota la indumèntària i els descansos i tots quatre se'n van anar cap a les
pistes.
No cal dir que van passar un dia fantàstic. Van caure, van rodolar, van riure... estaven pletòrics. I en Rafa no parava d'acostar-se a la Júlia, que li feia aquella mena de fàstics de "no em toquis però en vull més". I la veïna es mirava el veí amb aquella tendresa d'"ets un sapastre però m'agrades". Ells eren totalment aliens a aquelles contradiccions femenines. Prou feines tenia l'un a esquiar i l'altre a no perdre-les de vista.
En tornar a casa, l'eufòria era més que justificada. En Rafa es va oferir per acompanyar la Júlia a casa i van deixar sols els dos veïns. Estaven reventats però encara tenien ganes de riure plegats. Ell li va comentar que estava tan baldat. Ella se li va oferir per fer-li un massatge. Ell es va deixar, amb un cert neguit a la mirada. Ella li va enfonsar els dits suaument entre la musculatura de l'esquena. Li va resseguir la columna. Li va acaronar tendrament les cervicals. Li va començar a masegar dolçament el clatell. Li va amussar lleugerament els cabells. Li va regalar un seguit de carícies a la base del coll i a les orelles, amb els dits, amb el palmell de la mà, amb els llavis... Ell, que no era de pedra, ja no podia més i es va girar bruscament per abraçar-la. Amb tan mala fortuna, però, que va sentir una terrible punxada de dolor a l'esquena.
Ella va haver d'avisar una ambulància perquè el seu veí s'havia quedat encarcarat. El pobre havia tingut un pinçament i no es podia moure. Quan se'l van endur, ella li va agafar l'agenda i va trucar a la seva mare. "Hola, senyora, el seu fill és a l'hospital". Resignada, va tornar a casa seva i es va posar una peli de la Meg Ryan.
dones que fan por
homes que fan riure
2 comentaris:
Vaja... ara que ja ens havíem començat a fer il·lusions... Pobre noi, no? Tot li passa a ell! Continua tant inspirat com sempre que els teus lectors esperem amb ànsia el pròxim episodi!
No falla la Meg Ryan eh! jajaja! Bé, malgrat q ja em pensava que passaria alguna cosa per fi, veig q haurem d'esperar més i més... Quina intriga! Però bé, el veí s'ha tirat a la piscina (pq ella li ha deixat en safata, eh!) que, tot i que li hagi sortit malament la cosa i hagi acabat a l'hospital, bé, ja és un pas més!
Resto a l'espera de la nova entrega! Això és millor que el cor de la ciutat o alguna telenovela d'aquestes tu!!!!
Un petó i ànims q ja ve el cap de setmana!
Publica un comentari a l'entrada