diumenge, 26 de setembre del 2010

bricolatge veïnal

Era un dia com qualsevol altre. Ella s'estava preparant unes classes. Ell acabava d'obrir una cervesa. Feia pocs dies que havia tornat del viatge de feina a Berlin. I de sobte...

Ding dong!
Era el timbre de la porta. Ell va anar a obrir amb la cervesa a la mà.
"Hola, sóc la Núria de la Creu Alta", li va dir una noia. Era bufona i semblava eixerida. Li sonava.... Sí, era la filla d'una amiga d'una cosina de la seva mare. Havia llogat el pis de davant. "Es veu que ara serem veïns..."
Ell la va convidar a entrar. Ella va aparèixer intrigada i van fer les presentacions.
"Estic estudiant Humanitats", va dir la Núria. Ella se la mirava amb simpatia. Feia cara de bona noia. Es va fixar que ell feia cara de babau... Mmm... Ara que s'hi fixava... aquella robeta hippie de color lila... Aquesta noia tenia una certa retirada a la seva ex, potser? No, segurament no...
"Doncs ja ho saps", va dir ell. "Els veïns sempre ens ajudem, o sigui que aquí ens tens."
La Núria va somriure.
"Precisament us volia demanar... he de penjar un quadre al menjador i no me'n surto amb el potro..."
Ell va dubtar però al final s'hi va oferir.
"Ara vinc", va dir arromangant-se la camisa.
Ella va abaixar els ulls, tement-se el pitjor.
"Que hi hagi sort!"

El pis de la Núria era molt acollidor.
"De moment estic jo sola però estic buscant gent per compartir", li va dir. "Et fa res si em dutxo mentre forades la paret?"
"No, no, ves tranquil·la."
Ell va sospirar. El bricolatge... aquell gran repte. Un home sol amb un potro a la mà.
Va haver de canviar de broca unes quantes vegades. Es va entrebancar amb el cable un parell de cops. Bé, al final, ja estava tot a punt per peforar la paret.
Mentrestant, la Núria ja s'havia dutxat i havia entrat a l'habitació amb el barnús posat.
Ell es va aplicar tant amb la perforació que no es va adonar que estava foradant l'envà de banda a banda. Li va entrar una mica de guix a l'ull. Va estossegar. Després va veure que el forat li havia quedat una mica gran. Va mirar. I llavors la va veure...
A la seva habitació, la Núria donava l'esquena al forat. Va anar a l'armari a buscar unes calcetes. Li va caure el barnús a terra i llavors la va veure... Tenia una papallona tatuada a la galta del cul.
Es va sentir un soroll.
"Què passa?" va dir la Núria sortint mig vestida de l'habitació.
"No res, no res...", va dir ell fent saltirons. "M'ha caigut el potro al dit del peu. No deus pas tenir aigua de cops?"