divendres, 5 d’octubre del 2007

Trencar el gel

Ella va arribar en un dia com tots els altres per instal·lar-se a la porta del davant.
Ell, en sentir el timbre, va obrir la porta amb la llauna de cervesa a la mà.

Ella es va presentar. li va comentar que la veïna de baix li havia parlat molt bé d'ell.
Ell va somriure afalagat. Li agradava que el fessin quedar bé. Li agradava que la seva nova veïna tingués un bon concepte d'ell. En realitat, li agradava molt la seva nova veïna.

Ella, veient, que ell s'estava allà dret fent que sí amb el cap com un estaquirot, li va proposar de prendre un cafè a casa seva.
Ell, que no s'ho esperava, va moure el coll, inquiet. Amb els nervis li va caure la llauna de cervesa pel terra i va esquitxar tota l'entrada. Li va contestar que no podia, que havia de fregar tota aquella mullena perquè l'endemà vindria a visitar-lo la seva mare.

Ella va abaixar el cap dient que ho entenia, que ja quedarien un altre dia, i se'n va tornar cap al seu pis.
Ell va tancar la porta i, quan el cor ja li havia parat de bategar d'aquella manera, es va estirar els cabells per haver estat tan totxo i tan pocatraça.
No cal dir que no va fregar el bassal de cervesa fins l'endemà al migdia, cinc minuts abans que arribés la seva mare.

1 comentari:

Anònim ha dit...

La cervesa era una estrella o una voll? ... Pensant-ho millor un tio com ell nomes pot beure san miguel perque alla on va, triomfa.