divendres, 17 de setembre de 2010

PROMO II petons esquimals PROMO II

PROMO II petons esquimals PROMO II

Tot just feia sis hores.

Sis hores feia que havien agafat l'avió cap a Berlín, coses de la feina, i semblava una eternitat. Sis hores sense ella, el seu perfum, la seva mirada atenta, se sentia estrany, se sentia... lliure? Potser no era la paraula...
Ella havia quedat amb una amiga de l'insti, bona noia, s'entenien bé. Ell, un cop instal·lat a l'hotel, havia sortit a fer un beure amb el Rafa, que per variar estava d'allò més animat.
"Tio, aquelles dues rosses esculturals no ens treuen els ulls de sobre. Jo crec que avui menjarem kartoffeln."
En Rafa era... aquell amic, "aquella mena d'amic", capaç de fer-li passar el pitjor dels ridículs amb els seus consells agosarats.
"Però, a veure, què m'estàs dient", va dir ell. "No estàs amb la Júlia, tu?"
"Que va, tio, vem tallar ahir mateix. No t'ho havia dit?"
Ell va recordar que el Rafa i la Júlia tallaven i es reconciliaven dia sí dia també. També tenia molt present que la Júlia era la millor amiga de la seva parella i no volia que hi hagués cap malentès.
"Rafa, jo passo, de veritat."
"Pero què dius? Que no les veus? Estan xopes per dins només de veure'ns. Va, quina vols? Et deixo triar."
Va mirar un moment les dues noies, que efectivament sel's estaven repassant de dalt a baix, i li van començar a tremolar les cames.
"Que no, Rafa, que jo... tinc una relació amb la meva veïna... exveïna. Tenim una bona relació, estable i molt especial, i la vull cuidar. Ja ho saps."
"Com vulguis, doncs. Les dues per a mi", va dir en Rafa abans d'acabar-se d'un glop el got de JB. "No m'esperis despert."

PROMO II petons esquimals PROMO II




2 comentaris:

Anònim ha dit...

Aquell cos nu d'aquella noia que vaig conèixer a les acaballes de l'estiu passat, dolça i amb les seves corbes, tímida, com jo, però que, no sé com, ens varem entendre des del primer dia. Un somriure que em va captivar, un nas... I una manera d'entendre la vida. Sí, aquell dia que ens varem trobar per primer cop i per casualitat, varem mirar la lluna i tots dos varem somriure, tots dos vèiem com ens mirava. Ella també fugia de la tussada realitat, tots dos buscàvem les mateixes dreceres, lluny de casa.
Aquell dia la vaig sorprendre intentant mirar a traves de les finestres del primer pis del far. Entre les cortines taronges veia algú molt interessat en descobrir què hi havia dins, qui vivia allà dins. Ja des d’aquell moment em vaig adonar que era diferent, diferent dels centenars de turistes que cada dia intenten ensumar qui viu en aquest far vell.. Aquell dia vaig obrir la finestra i la vaig convidar a passar, i no sé com, minuts després sèiem els dos a taula, prenent un te fred, amb un somriure i amb moltes ganes que aquell instant no acabés mai... Una nit de final d'agost que tinc marcada al calendari

Guillem Dakky ha dit...

Versió Rafa del comentari anterior:

Quin cos aquella paia amb la que em vaig enrotllar aquell divendres a platja d'aro: viciosa i quin cul. Quin morbo que tenia. De seguida vaig veure que li anava la marxa. La seva llengua resseguint els llavis vermells em va posar a cent ... Sí aquella nit els 2 voliem el mateix: sexe.
Després al seu apartament mentre beviem isostar per recuperar-nos del primer clau rapid fet a l'ascensor, no se collons em deia, era extrangera, però com se li movien els pits. Un segon clau al menjador, sobre la taula, i un tercer al llit. Després una dutxa i un esmorzar, un petonet i adeu. Li he posat un 7 i mig a la meva llibreta.