tag:blogger.com,1999:blog-5459890705361905028.post7753535791209392731..comments2023-05-04T11:31:43.419+02:00Comments on estem de pega: PROMO II petons esquimals PROMO IIEstem de pegahttp://www.blogger.com/profile/15438793828611901276noreply@blogger.comBlogger2125tag:blogger.com,1999:blog-5459890705361905028.post-10495306461618666272010-09-23T21:54:31.945+02:002010-09-23T21:54:31.945+02:00Versió Rafa del comentari anterior:
Quin cos aque...Versió Rafa del comentari anterior:<br /><br />Quin cos aquella paia amb la que em vaig enrotllar aquell divendres a platja d'aro: viciosa i quin cul. Quin morbo que tenia. De seguida vaig veure que li anava la marxa. La seva llengua resseguint els llavis vermells em va posar a cent ... Sí aquella nit els 2 voliem el mateix: sexe.<br />Després al seu apartament mentre beviem isostar per recuperar-nos del primer clau rapid fet a l'ascensor, no se collons em deia, era extrangera, però com se li movien els pits. Un segon clau al menjador, sobre la taula, i un tercer al llit. Després una dutxa i un esmorzar, un petonet i adeu. Li he posat un 7 i mig a la meva llibreta.Guillem Dakkynoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5459890705361905028.post-64178836733443652952010-09-20T09:27:56.372+02:002010-09-20T09:27:56.372+02:00Aquell cos nu d'aquella noia que vaig conèixer...Aquell cos nu d'aquella noia que vaig conèixer a les acaballes de l'estiu passat, dolça i amb les seves corbes, tímida, com jo, però que, no sé com, ens varem entendre des del primer dia. Un somriure que em va captivar, un nas... I una manera d'entendre la vida. Sí, aquell dia que ens varem trobar per primer cop i per casualitat, varem mirar la lluna i tots dos varem somriure, tots dos vèiem com ens mirava. Ella també fugia de la tussada realitat, tots dos buscàvem les mateixes dreceres, lluny de casa.<br />Aquell dia la vaig sorprendre intentant mirar a traves de les finestres del primer pis del far. Entre les cortines taronges veia algú molt interessat en descobrir què hi havia dins, qui vivia allà dins. Ja des d’aquell moment em vaig adonar que era diferent, diferent dels centenars de turistes que cada dia intenten ensumar qui viu en aquest far vell.. Aquell dia vaig obrir la finestra i la vaig convidar a passar, i no sé com, minuts després sèiem els dos a taula, prenent un te fred, amb un somriure i amb moltes ganes que aquell instant no acabés mai... Una nit de final d'agost que tinc marcada al calendariAnonymousnoreply@blogger.com