Els vells amics

dqfp
hqfr

Ell estava molest amb el seu amic Rafa. "Per què no em vas dir mai que t'agradaven els tios?" Però en Rafa va afanyar-se a aclarir el tema: "No, tio, era una estratègia per acostar-me a la teva veïna, però no va funcionar perquè només està pendent de tu. Tio, creu-me. La tens al sac."

Ell es va quedar bastant parat. Les afirmacions del Rafa de l'estil "la tens al sac" sempre li havien presagiat un dolorós fracàs, si més no en aquelles eternes nits al Concord i al Piu en què no sabien on dar-la (ni amb qui).
En Rafa, que el volia convèncer, el va animar a sortir i el va convidar a unes birres. No sabia per què però pensava que potser aquesta vegada tenia raó. Quan ja anaven pel cinquè cubata, en Rafa ja l'havia convençut. "Tio, la vida són quatre dies i les oportunitats s'han d'aporofitar. Tens una veïna que està com un tren, que perd la xaveta per un mascle com tu. Has d'anar per ella. Vinga, campió!"

En Rafa el va acomiadar a l'ascensor de casa seva. "Ara puja al seu pis i deixa que la passió flueixi, tio, ets el millor, ets el campió del veïnat, el cabró amb més sort que hi ha hagut al món. Endavant!" Ell va pujar a l'ascensor amb la sang que li bullia per tot el cos. Tot ell estava encès. Estava a punt d'explotar. L'ascensor l'enlairava i ell estava a punt de treure tot el que tenia a dins. I, efectivament, quan l'ascensor es va obrir, va treure les papes per tot el replà. Els ascensors sempre l'havien marejat una mica...

L'endemà al matí ella va sortir a fer footing com cada dia amb les seves malles de color rosa xiclet i es va trobar el seu veí blanc com la cera que fregava l'escala. Per uns moments, va tenir l'impuls de passar del footing i convidar-lo a fer un vermut o a dinar o... Però va pensar que així no començaria mai el règim. De cop i volta va tenir aquella visió d'ella mateixa enfilada a la bàscula davant del mirall enorme que tenia al dormitori... i va començar a córrer escales avall.

dones que fan por
homes que fan riure