divendres, 20 de juny del 2008

L'esport més antic del món

dqfp
hqfr

Ell s'havia fixat que la seva veïna sortia cada dia a fer footing. Per això va decidir que ell també ho faria i procuraria coincidir amb ella al parc del costat de casa. Va obrir l'armari i va trobar uns pantalons de xàndal amb ribets a banda i banda de les cames que li havia comprat la seva mare. Durant molts dies va córrer i va suar de mala manera... però no es va trobar mai la seva veïna. Un dia va descobrir per què.

Un dia va coincidir amb ella a l'ascensor i va veure que portava una bossa del club de natació. "Sí, nedar em relaxa i em va molt bé", li va dir ella. L'endemà mateix ell va recuperar aquell banyador d'slip amb el caballet de color blanc que havia fet servir sempre. I es va tirar a la piscina. Malauradament, però, després de passar-se dies i dies bracejant per tots els clubs de natació de la ciutat, no va trobar-se mai la seva veïna. Estava desesperat.

Al cap d'unes setmanes, la va veure arribar amb una bicicleta d'allò més cuca. Ja feia uns dies que sortia amb una colla a fer bici de muntanya i li encantava! Ell, no s'hi a pensar gaire. Va anar a casa dels seus pares i va rescatar aquella BH California de tota la vida que, per què no dir-ho?, havia estat per a ell per tota la vida. Amb el temps es va arribar a conèixer tots els camins de la comarca, però mai no es va trobar amb la seva veïna.

I quan va tornar a casa totalment desanimat, el va venir a veure la veïna (estava preciosa) i li va dir que havia quedat amb en Rafa i una amiga, la Júlia, per veure una peli junts. Ell, que no podia dir ni fava, li va dir que sí. La trobada va ser fantàstica. Van veure vi, van menjar formatges, van veure la peli... i en Rafa, que estava enderiat amb l'amiga, que no estava gens malament, els va proposar d'anar a ballar. Elles van dir que sí entusiasmades. Ell, en canvi, ja feia estona que dormia al sofà. L'endemà es va despertar amb una manteta a sobre. Ella va tornar de bon matí i, tot i que li tocava fer dissabte, va pensar que preferia estar-se xerrant amb el seu veí. Ell, en despertar-se i veure el rellotge (les dues!), va fer un salt i va sortir corrents del pis: "Avui és el sant de la meva mare!"

dones que fan por
homes que fan riure

3 comentaris:

Nymnia ha dit...

Tant anar amunt i avall el nostre veí deu estar ben fortet, eh...

Quina pena que s'adormís, qui sap què hauria passat en aquell ball...en fi, hauré d'esperar fins a la pròxima entrega del relat!!!

Anònim ha dit...

Aqui no et diu l'esport més antic, Millor dit, res, és nomes una historia, i jo busco informació real i Amb sentit.

JMF ha dit...

Ehm... jo entenc que "l'esport" d'anar de cul darrere una tia és molt antic. No sé si el més antic, però déu n'hi do!