dissabte, 14 de juny del 2008

El valor de l'amistat

dqfp
hqfr

En connectar el mòbil ell va rebre, de seguida, un missatge . No podia ser sinó el Rafa: "Eh! tio recrds ke clebrm 15 anys primera borratxera. Hi serem tots: Ritxi, Ramon, Rafi, Rodri i Ramis. No pots faltar".

Mentre el llegia va sentir també un "Hola, Bon Dia." Després de les vacances era el primer dia que es trobaven a l'ascensor. Ella li va preguntar on havia anat. Ell li va respondre que havia estat amb uns amics a Cadaqués. De fet, li amagava els 10 últims dies al camping de Blanes amb els seus pares. De camí a la parada d'autobús (ell feia volta només per acompanyar-la), ella li va parlar del seu viatge per Turquia amb 2 amigues més. En arribar l'autobús, ella el va agafar desprevingut: "Si vols quedem i t'ensenyo les fotos". Ell va improvisar "Perfecte, d'acord, ok...vine a sopar a casa ... a les 8". L'autobús va tancar les portes però va saber endevinar que deia SI!!.

Va convèncer la seva mare que li fes una quiche lorraine, va comprar amanides preparades i menjar preparat (esqueixada, escalivada i carpaccio), va comprar riesling... va netejar la casa i va canviar els llençols. Es va quedar esperant una bona estona. Al final, per uns moments, gairebé de pànic, no va recordar si s'havia posat el desodorant, però ja era massa tard.

Ella va arribar a les 8, puntual, van mirar les fotos per la tele, van sopar, ella va beure més vi que ell i quan van anar a seure a sopar, el timbre de la porta el va tornar a la realitat. Era el seu amic Rafa: "Txaval, estàvem farts d'esperar-te. Si Mahoma no ve a la birra, la birra ve a Mahoma... Ah carai estàs acompanyat. Que no ens presentes? Sóc el Rafa, el millor amic d'aquest estaquirot."

L'endemà en despertar-se, només recordava l'última puntuació del marcador: Estrelles 16 - Johny Walkers 3. Al cap de poc, es van tornar a trobar a l'ascensor ell li va proposar d'anar al cine. Com que era el dia de l'espectador, va decidir convidar-la. "No puc", li va dir ella, "en Rafa em porta al taiatru".

Ella va sortir de l'ascensor i ell es va quedar a dins com un estaquirot. La porta es va tancar i, per uns moments, va pensar que a vegades no li calia tenir amics.

dones que fan por
homes que fan riure

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Jeje
M'ha fet molta gràcia aquesta nova aventura del pobre protagonista. Espero impacient la següent!
Quanta raó, pobre noi, amb amics com aquest no cal tenir enemics.

Nymnia ha dit...

Aiiii! Com em fan patir el veí i la veina! Ja ho diu bé que quin amic...

Friso per a la següent entrega de DQFP/HQFR... Mare meva... què passarà!

Un petó!