dimarts, 10 de juny del 2008

Sempre hi ha un demà

dqfp
hqfr

Després d'una nit més o menys plàcida, ella estava decidida a oblidar els incidents de la nit anterior. Potser més valia passar pàgina. Poc després va sentir el timbre de la porta. Va veure que era el seu veí, amb cara d'haver dormit poc i malament i d'amagar alguna cosa sota el braç. Abans d'obrir la porta es va arreglar una mica els cabells davant del mirall del rebedor. En el fons, va pensar, el seu veí era un galant.

En obrir la porta va aparèixer el seu veí amb la mateixa cara de mal de ventre del dia anterior i amb els pantalons mig abaixats. "Escolta", li va dir, "se m'ha acabat el paper de wàter. Me'n pots deixar? Aixecant-li el braç li va ensenyar un rotllo de paper de wàter totalment exhaurit. Ella, mig atordida, li va anar a buscar un rotllo de paper. "Gràcies", li va dir ell, "te'l tornaré així que acabi". I es va girar cap al seu pis. Ella va tancar la porta sense acabar-se de creure que aquella escena havia passat en realitat.

Al cap d'uns segons va tornar a sentir el timbre de la porta. Tornava a ser el seu veí. Encara portava els pantalons de retaló. "Escolta", va dir-li amb cara de pena, "és que se m'ha tancat la porta del pis i m'he quedat tancat a fora. Que em deixes acabar al teu lavabo?" Ella va respirar profundament i el va deixar passar.

Mentre el seu veí s'encaminava cap al lavabo, es va estirar al sofà. Si més no, va pensar, es llimaria les ungles una estoneta. Ell, però, va treure el cap per la porta i li va demanar si podia anar al quiosc a comprar-li la premsa esportiva, que si no li costaria més acabar. Ella, resignada, va sortir de casa i li va comprar el diari. Ell li ho va agrair molt.

En "acabar la feina" ell li va prometre que li compraria una escombreta nova. Ella va sospirar i va dir-se, no sabia si de broma o de desesperació, que en el fons, i a la seva manera, era tot un galant.

dones que fan por
homes que fan riure