En un modest restaurant

dqfp
hqfr

Ella estava encantada. El seu veí s'havia decidit a convidar-la a sopar a un retaurant. Ell va aparèixer tot mudat amb una americana platejada que no li havia vist mai. Ella es va arriar amb un vestit de lluentons que feia goig de veure. Era una càlida nit de primavera en què tot semblava començar de bell nou. Ella estava sorpresa. Ell també. En tot el sopar no hi va haver cap incident. Ell s'estranyava que tot anés tan bé. No va vessar el vi sobre les estovalles .Ni sobre la camisa. No havia fet cap número amb els coberts. Tot anava com una seda. Ella estava encantada amb la conversa del seu veí. Ell estava enlluernat per la mirada atenta de la seva veïna. Ella estava sorpresa que ell ho hagués encertat tot aquella nit. El restaurant vegetarià, el menú, el vi... Ell aparentava calma però començava a neguitejar-se perquè se li acabaven els temes que s'havia preparat.

De tornada, es van quedar parlant al replà. Ella va obrir la porta del pis i el va convidar a fer l'última copa. Ell va fer que sí amb el cap i després es va encongir una mica. Ella es va estranyar d'allò més en veure com el seu veí es recargolava de mal de panxa al mig del replà. Ell es va acomiadar amb un fil de veu dient-li que tenia cagarrines i va desaparèixer a correcuita.
Ella va entrar a casa seva i es va resignar a passar una altra nit abraçada al coixí. En ficar-se al llit, va pensar que en el fons no li estranyava tant i que potser un altre dia tindria més sort.
Mentrestant ell continuava assegut a la tassa del wàter.

dones que fan por
homes que fan riure