haute cuisine

dqfp
hqfr

Era un dia de cada dia. Ell estava fent-se una truita a la francesa i de sobte va sonar el timbre. Era ella. La seva veïna.

En obrir la porta es va fixar de seguida que ella anava vestida amb unes malles cenyides i una samarreta molt escotada que li dibuixava tot el bust. Va suposar que acabava d'arribar del gimnàs.

Ella li va explicar que se li havia acabat la sal. Ell es va estranyar perquè normalment era ell qui li demanava coses a ella. Li ho va comentar i ella va somriure carinyosament. Tot seguit li va comentar que darrerament a la seva vida li faltava sal i que sort en tenia del seu veí. Ell es va adonar que a ella li brillaven els ulls.

Ell va dir que entre veïns s'havien d'ajudar i va anar a la cuina per portar-li una tasseta plena de sal. Ella se la va mirar i mentre s'amussava els cabells li va donar les gràcies i va afegir que segur que aquella sal seria la millor que hauria tastat en molt temps alhora que el mirava fixament els ulls.

Ell es va adonar que estava deixant el pom de la porta xop de suor. En tornar a la cuina, va intentar salvar la truita a la francesa i va acabar menjant ous remenats amb una certa ombra recremada.

L'endemà al matí va trucar a casa de la veïna. Ella, que acabava de sortir de la dutxa i portava un barnús de color rosa, s'alegrava de veure'l. Feia un somriure d'orella a orella. Ell li va explicar que havia anat al súper i li havia portat un paquet de sal. Ella es va quedar una mica contrariada però el va convidar a passar. Van estar parlant de coses banals com el preu dels productes alimentaris. Ella estava preocupada pel preu de la fruita i dels iogurts descremats. Ell estava indignat perquè Colacao ja no regalava samarretes del Mundial presentant 100 etiquetes.

Sense saber què més dir, i mentre ella se'l mirava mig estirada al sofà, ell es va fixar en uns llibres de cuina. Ella li va dir que li encantava cuinar. Ell va dir, és clar, que també. Ella li va comentar, com qui no vol la cosa, que els bons veïns havien de tenir bons costums i fer coses plegats. Ell, sense pensar gaire el que deia, va proposar-li de fer un sopar a casa seva. Ella, emocionada, li va dir que sí de seguida i tot seguit es va oferir per comprar alguna cosa. Ell li va contestar que no calia, que ja ho tenia tot perquè sempre cuinava el mateix... que faria la seva especialitat. A més, va afegir que no havia cuinat mai per a una noia i no sabia gaire com li sortiria. Ella es va entendrir amb aquella petita confessió d'inseguretat personal. Ell, que anava llançat, va afegir que l'arròs amb oli sempre se li covava i que a vegades el llomillo arrebossat li quedava cru.

Al cap d'una estona, ella li va proposar d'anar a sopar a fora.

continuarà

dones que fan por
homes que fan riure