La muntanya màgica

Ell volia impressionar la seva veïna. Un dia van coincidir a l'ascensor i va veure que llegia un llibre de muntanya escrit per un tal Carles Gel. Ella li va dir que li agradava molt. Dit i fet, va anar a comprar-se'l. També va decidir que aniria a comprar-se unes malles rosades i un piolet groc fluorescent. Cada dia passejava pel replà vestit d'una manera d'allò més ridícula, amb les malles, el piolet, la motxilla, el goretex de mil colorins, les ulleres de sol postmodernes, el set de mosquetons, el bronzejat esplèndid a base de sessions d'UVA... Ella no ho entenia. Què feia el seu veí vestit d'aquella manera, com acabat der sortir d'una peli de ciència-ficció? Un dia ell li va proposar d'anar d'excursió a la Mola. A ella li va fer molta il·lusió i li preguntar si aniria bé amb camperes. Ell va somriure i li va contestar que ell portaria els grampons. Ella feia uns ulls com taronges. Va arribar el dia de l'excursió i ell, baixar les escales, es va entrebancar amb els grampons. Ella amb les sdeves camperes, el va acompanyar a l'hospital, on li van enguixar la cama. Quan va arribar la seva mare, li va preguntar on anava guarnit d'aquella manera. "Té nena", va dir a la veïna, li va donar un bitllet de 500 pessetes i li va recomanar una botiga de roba quica on ella li comprava els mitjons de fil.