dimarts, 5 d’octubre del 2010

l'amor... aquell tango que ballem amb una rosa entre les dents

Ella va assistir com cada dimarts a la seva horeta de spinning al gimnàs municipal. El gimnàs... aquell espai tan visitat. Va recordar aquella amiga de la Júlia, la Blanca, i les seves aventures al gimnàs... Quan va entrar als vestidors va veure la Júlia, que ja l'esperava. Mala cosa..., va pensar.
"En Rafa i jo ho hem deixat", li va dir de seguida mentre s'assecava els cabells.
Altre cop?, va pensar ella però va preferir mossegar-se la llengua. La Júlia semblava afectada. Va pensar que l'havia d'animar d'alguna manera. Però després es va adonar que la Júlia ja havia pensat com:
"Tia, què et sembla si ens apuntem a fer classes de tango? Hi ha un profe nou i diuen que no cal portar parella."
A ella li va agradar la idea, tot i que feia temps que no feia cap activitat nocturna, sense ell, clar. Potser havia arribat el moment...

Certament, havia estat una bona idea. La classe de gimnàs molava d'allò més. La gent era enrotllada. La música era interessant... I el profe, l'Augusto, estava com un tren. La Júlia ja no pensava tant en en Rafa.
"Aquest me'l demano jo", va dir allò en broma, "i sobretot, ni una paraula a la Frida!" Ella va riure. Primer per la broma de la Júlia. Després en recordar algun episodi passat intentant ballar amb ell, el seu exveí. No sabia per què però ja no li feia la mateixa gràcia.
"Ven, pibita, ven", li va dir el professor agafant-la de la cintura, "vos vas a aprender los primeros pasos".
Aquell home ballava com els àngels. En tot moment sabia com portar-la, sabia fer-la gaudir de tots els moviments... Quan es va girar cap a la Júlia, es va sentir culpable i va pensar que no estava bé acaparar tanta estona el profe ella sola... Sortint de la classe, la Júlia volia comentar els passos amb l'Augusto. La Júlia, recordava, no era gaire bona buscant pretextos. De tota manera l'Augusto era molt servicial i va estar una bona estona parlant amb les dues. Els va proposar d'anar a fer una copa.
Ella va refusar, que havia de ser d'hora a casa. L'Augusto va insistir, estirant-la subtilment de la màniga. Ella va tornar a refusar. Aquella situació la feia sentir malament. Ben mirat, tornaria corrents a casa, amb ell, i passarien junts un vespre agradable, com tants altres que havien passat.

En arribar a casa, ella va trobar una nota que li havia escrit ell a la taula de la cuina.
"He anat amb el Rafa a veure el resum de la lliga anglesa. Tornaré tard. No m'esperis desperta. Per cert, t'he preparat el sopar."
Al costat de la nota, va trobar un plat amb mitja llauna de tonyina, una bossa de ganxitos i una torradeta integral.
Va sospirar fort i abans d'anar a dormir va fer unes copes de conyac.