Clarividències

dqfp
hqfr


Potser sí, va pensar ella, que li devia una explicació al seu veí. Marxar d'aquella manera quan estaven a la disco... potser no havia estat gaire net. Però sí necessari.
Quina casualitat, va dir-se, de trobar-se en Borja, el seu ex, després de tant temps (bé, en potser per ella uns pocs mesos eren molt temps). Però el cas és que se'n van anar de la disco per poder parlar tranquil·lament i, sí, ja havien parlat del que havien de parlar. Ara ella ja estava més tranquil·la amb si mateixa. El Borja s'havia acabat i ja podia mirar endavant sense cap por.
I, efectivament, sense cap por (tot i que amb un cert temor per no sabia ben bé què), va trucar a la porta del davant, la del seu veí.

"Hola", va dir ella, que per primer cop es va sentir sorprenentment tímida, "havia pensat que podríem quedar a casa meva per fer un te amb llimona. Què et sembla?" Li va semblar bé. Ell estava radiant, va pensar ella, semblava més alt, més ample d'espatlles, més guapo i tot. També li feia gràcia com s'havia fet amic d'en Borja. Bé, gràcia... potser moderada perquè tampoc era qüestió que ara es fessin íntims. A veure si acabaria gelosa del seu ex...

Mentre a la cuina preparava la safata amb el tè i les pastes, se sentia felina, plena de vida. Només de pensar-hi se li posaven els pèls de punta. Tenia ganes d'arrambar-se al seu veí, de saltar-li al damunt... Però tot al seu temps. Quan va entrar al menjador amb la safata, el seu veí ja havia descobert el comandament a distància del televisor i havia sintonitzat el canal de la lliga alemanya. "Vine, fan el Bochum-Friburg". Ella es va asseure amb una certa cara d'angúnia, però també va pensar que tenia ganes de compartir moments amb ell... de tota mena, se suposava.

Al cap d'uns minuts li va prendre el comandament a distància i va posar la telesèrie que mirava cada tarda. Ell, sense rumiar-s'ho gens, va tornar a canviar el canal, cosa que la va ennutjar bastant. No se n'havien adonat encara, però s'estaven barallant pel comandament a distància. Al final el valuós aparell va caure sobre la tetera i es va trencar. Ell estava furiosíssim:
"Mira què has fet!", va cridar ell mentre apartava les restes del comandament i eixugava el tè que havia vessat amb una revista que hi havia sobre la butaca. "Però què fas?", va xisclar ella com una histèrica, "has agafat l'últim número de Cosmopolitan per fer-lo servir d'espòntex? Ets un sapastre, ho sabies?"
"I tu una llunàtica", li va replicar ell, "ara em dius que em convides i ara em vols escanyar. I tot plegat per una revistota ensopida d'aquestes en què no hi surten ni anuncis de cotxes. Es pot saber de què vas?"
Ella va agafar una tassa i li va tirar pel cap. Estava més que furiosa. Ell la va tornar a insultar, però ja havia entès la indirecta. Es va aixecar i se'n va anar cap al seu pis.
"I, mira", va dir-li mentre se n'anava, "potser encara sóc a temps de trucar a en Borja per fer una partida d'esquaix". Ell va tancar la porta amb totes les seves forces. Tenia un dolor agut i intens que el cremava. S'havia enganxat els dits.


dones que fan por
homes que fan riure