Tot allò que no et sabré dir mai

dqfp
hqfr


Ell n'estava fart d'ella.
Ella no el podia veure.

De bon matí, abans de sortir, de casa ell sempre mirava pel visor per assegurar-se de no trobar-la.
Ella esperava a sentir la porta, a sentir l'ascensor, comptava fins a 300 i sortia.

"Com he pogut considerar lligar-me-la?", es preguntava ell. "...He degut beure massa últimament...és una escalfabraguetes".
"Com he pogut pensar que tenia sentiments? Mai més he d'oblidar que un home només és un apèndix", es lamentava ella.

Però mentre escalfava la pizza del dia anterior al microones ell es trobava pensant en aquell maillot lila. "Trucaré al Rafa i anirem de farra guarra... hi ha moltes ties al món".
I ella mentre preparava la vichisoisse li venien records d'ells dos al sofà mirant "X-men 1". Trucaria la Júlia per anar a ballar.

A en Rafa, però, no li anava bé ja que havia quedat amb una tia, i amb això ja se sap que no s'hi juga. Ja li explicaria tots els detalls més endavant.
La Júlia anava a sopar amb un noi, però no en volia parlar massa perquè tenia por de fer-se massa il·lusions.

Al vespre va anar al cine i no sabia com però es va trobar veient una peli de la Winona Ryder fent esforços per no plorar quan ella es moria.
Ella es va trobar empatxada de crispetes cridant "uauuu" quan el Bruce Willis disparava contra el terrorista iraquià que tenia segrestada la seva familia.

En sortir es van trobar a la porta dels lavabos i educadament van comentar que les pelis que havien anat a veure eren horroroses. Ell la va esperar i li va proposar d'anar a prendre unes copes. Quan ja portaven un parell de gintònics, ella li va dir d'anar a ballar. Ell va recordar que era la festa major del barri i que hi havia una orquesta tocant a la plaça.

Txa-txa, pasodobles i sambes...ell no sabia que sabia ballar tan bé.
Ella pensava que almenys reia i s'ho passava bé.
Quan va arribar l'hora del rock ell estava embalat, ningú el podria parar. La feia anar de dreta a esquerra, amunt i avall.
Ella es començava a sentir marejada...Li va intentar dir, però ell ni cas... el ritme és el ritme... fins que d'una estrebada la va enviar contra la taula dels veïns del vuitè.


dones que fan por
homes que fan riure