tag:blogger.com,1999:blog-54598907053619050282024-03-09T02:05:20.566+01:00estem de pegaHistòries quotidianes del Sabadell profund. Perquè tothom té dret a estar de pega.Estem de pegahttp://www.blogger.com/profile/15438793828611901276noreply@blogger.comBlogger131125tag:blogger.com,1999:blog-5459890705361905028.post-66537407599970647242014-10-08T12:04:00.001+02:002014-10-08T12:09:18.132+02:00GN19 Tot va bé si acaba béEn Juli va baixar <a href="https://www.youtube.com/watch?v=14hG5KX8cC8" target="_blank">derrotat</a> de l’autobús. En tocar a terra amb els peus, es va adonar de sobte que ja res no era igual. La gent tenia un caminar diferent, més feixuc, la ciutat feia una altra olor, més penetrant i insípida, i ell també havia canviat, s’havia fet gran.<br />
Enrere quedaven aquells anys, els estius a Tossa, aquelles nits al bosquet de la urbanització, <a href="https://www.youtube.com/watch?v=0ac4_WTiEcY" target="_blank">amb els seus germans</a>, la cosina Gina, en Timmy..., les tardes en bicicleta per camins i vorals de carreteres, tantes aventures en tan poc temps. Sí, es va dir, arribar als quaranta tacos i adonar-se que ja no vius en una ginkama d’esplai... potser era portar-ho massa al límit.<br />
Però ara se sentia abatut. La Mary Joe <a href="http://estemdepega.blogspot.com/2014/09/gn18-bus-stop.html" target="_blank">l’acabava d’engegar </a>a pastar fang i ell se n’havia adonat, que era un paio patètic, que no sabia on anava. Caminava d’esma pels carrers <a href="https://www.youtube.com/watch?v=tnPLW3REjLI" target="_blank">balbucejant coses incomprensibles</a>. Què se n’havia fet d’aquell Juli, del líder natural, del germà protector, de l’amant afectuós...<br />
“Escolta...”, li va dir una veu, “que em sembla que abans m’he passat una mica...”<br />
Era la Mary Joe, que l’havia seguit fins allà. A on? Potser on hi havia hagut aquella sala de màquines on anaven a fer futbates amb en Ritxi, o darrere la plaça on jugaven a cuit-i-amagar amb la Gina...<br />
“Escolta...”, va tornar a dir la Mary Joe estirant-lo del braç, més que res, que semblava que no la sentia, “que allò d’abans, mira, estava ofuscada i no sabia el que em deia. En part ho pensava, eh, però saps què passa? Que em sembla molt graciós <a href="https://www.youtube.com/watch?v=lFLpwRMS00g" target="_blank">tot això que fas i com et comportes</a>, i que em mola el rotllo aquest teu i dels teus germans. La veritat és que em feu una mica d’enveja, si t’he de ser franca. I, una altra cosa, que no t’he dit... que mira, que <a href="https://www.youtube.com/watch?v=T0YifXhm-Zc" target="_blank">sí que m’agrades</a>”.<br />
Dit això, li va fer un petó. En Juli va moure les parpelles, sorprès, i va estossegar un moment, com si despertés d’un somni letàrgic, ara sí, <a href="https://www.youtube.com/watch?v=MLxTEV5vpyg" target="_blank">amb el carisma recuperat</a>, amb ganes de fer i desfer sense parar. <br />
Com que encara no s’ho creia, li va proposar de fer un aperitiu en algun lloc.<br />
“I tant”, va dir ella, “jo em demanaré <a href="http://www.youtube.com/watch?v=8WmJtsMzgm0" target="_blank">un bitter kas</a>”, i es va posar a riure com una ximpleta.<br />
Ell es va encongir una mica. Aquella noia li feia ballar el cap. No sabia què passaria però, francament, li importava un rave.<br />
<br />
FI<br />
<br />
<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="//www.youtube.com/embed/h3gEkwhdXUE" width="420"></iframe>JMFhttp://www.blogger.com/profile/08787241816038852257noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-5459890705361905028.post-53212250911675186822014-09-18T19:10:00.000+02:002014-09-18T19:10:07.131+02:00GN18 Bus stop<a href="http://www.hpvf.com/catalog/MarilynMonroe5129.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="http://www.hpvf.com/catalog/MarilynMonroe5129.jpg" height="320" width="256" /></a>En Juli sempre havia estat <a href="https://www.youtube.com/watch?v=DP3MFBzMH2o" target="_blank">un home d’acció</a>. I ara ja res no li importava. Ni les escales que baixava de quatre en quatre, fent saltirons, entrebancant-se, rodolant. Al carrer, esquivava obstacles, i<br />
mpactava contra els fanals i les bústies, ranquejava insistent tot cridant el seu nom amb totes les seves forces. Ja s’hi veia. <a href="https://www.youtube.com/watch?v=9RW3VTdILBg" target="_blank">Estava disposat a tot</a>.<br />
Ella, de fet, ja havia tombat la cantonada i va agafar l’autobús. Se n’aniria a casa els seus pares, allà estaria més tranquil·la.<br />
Però ell l’havia vista pujar i va córrer darrere el vehicle. Estossegava. El fum del tub d’escapament era negre i pudent, i se'l va empassar tot. Però ell <a href="https://www.youtube.com/watch?v=CSav51fVlKU" target="_blank">era un atleta</a>, sempre ho havia estat. A la següent parada, va saltar entre dues senyores per ser el primer a pujar. El conductor protestava perquè no havia pagat el bitllet però a ell li era igual. Només li volia dir:<br />
“Mary Joe... Escolta’m... Sí, tens raó, ens hem portat com unes criatures. Però ho has d’entendre. Els meus germans, la Gina, en Timmy... <a href="https://www.youtube.com/watch?v=0ac4_WTiEcY" target="_blank">sempre hem estat molt units</a> i sempre hem jugat junts. Sempre hem estat perspicaços i... bé, <a href="http://estemdepega.blogspot.com/2014/08/gn17-fantasy-bites.html" target="_blank">potser ens hem equivocat</a>. Però el que no és cap error és que jo... bé, que jo anava de veres quan...”<br />
La Mary Joe li va tapar la boca amb les mans i tot seguit li va clavar una empenta.<br />
“Mira, tio, doncs no. No m’interesses. No vull estar amb un tio que es caga a les calces quan veu que faig coses rares. No vull estar amb algú que viu més pendent de <a href="https://www.youtube.com/watch?v=ZTTzcXSLjhI" target="_blank">les pel·lícules seus germans</a> que de mi. I no vull estar amb <a href="https://www.youtube.com/watch?v=Zfx4X4JTzyw" target="_blank">un tio tan cutre que encara es pensa que viu en una historieta infantil</a>. I a sobre em segueixes i ara representa que t’he de dir que sí a tot, oi? Doncs no, no ho vull.”<br />
L’autobús s’havia quedat en silenci. Tothom els mirava. De sobte, una senyora va dir “sí, noia, sí, molt ben dit”, i la resta es van posar a aplaudir.<br />
En Juli, cap cop, va baixar de l’autobús, desolat. Es va voler arropenjar en un fanal i li va quedar la mà pringosa d’un xiclet que algú hi havia enganxat.<br />
I tot seguit es va posar a ploure.<br />
<br />
<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="//www.youtube.com/embed/LYN3CHxxJqI" width="560"></iframe><br />
<br />
<br />JMFhttp://www.blogger.com/profile/08787241816038852257noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5459890705361905028.post-3701094382937426162014-08-30T19:08:00.002+02:002014-08-30T19:08:50.663+02:00GN17 Fantasy bites<a href="http://mutantville.com/blog/wp-content/uploads/2011/07/Vampira.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="http://mutantville.com/blog/wp-content/uploads/2011/07/Vampira.jpg" height="200" width="134" /></a>En Juli va entrar al pis del davant com un esperitat.<br />
“Anna, <a href="http://estemdepega.blogspot.com/2014/07/gn16-la-prova-de-foc.html" target="_blank">teníeu raó</a>. La Mary Joe és... és... I no li sortien les paraules. De fet, li costava respirar.<br />
“Què t’ha fet?”, va saltar la Gina. <br />
“Potser encara el podem salvar”, va observar la Carme examinant-li les ninetes dels ulls.<br />
“Teníeu raó”, va continuar en Juli tot d’una tirada, “hi havia un mirall al menjador i no l’he vista. Gent, que no es reflectia en el mirall! Aquesta noia és...<br />
“<a href="https://www.youtube.com/watch?v=gs0ehPgyD3U" target="_blank">Una no-morta</a>”, va acabar l'Anna amb els ulls encesos.<br />
“És sobrenatural”, s’explicava la Carme, “quan una dona així t’agafa per banda res no l’atura, és inútil resistir-s’hi.”<br />
“Germanet, quina enveja”, va deixar anar en Ritxi des del sofà, remirant un número caducat del Muy Interesante. Tots li van fer <a href="https://www.youtube.com/watch?v=zaemVm7SzzY" target="_blank">una mena de cara</a>.<br />
“La meva veïna un vampir... Això supera totes les meves expectatives”, va dir <a href="http://estemdepega.blogspot.com/2010/04/24-un-afer-alfanumeric.html" target="_blank">en Xevi</a>, pensarós, “i està clar que l’hem de combatre com sigui...” <br />
“Necessitem crucifixos i una bona dosi d’alls... i amb les potes de les cadires en farem estaques”, començava a organitzar l’Anna.<br />
Però les cadires eren de plàstic de l’Ikea...<br />
“Em sap greu, Anna, no us he volgut fer cas”, es lamentava ara en Juli, “crec que<a href="https://www.youtube.com/watch?v=A4CPMdmuOq0" target="_blank"> he de ser jo qui s’encarregui d’aquest assumpte</a>. Jo us he posat en perill i...”<br />
“I què?”, va sentir que deia algú al seu darrere.<br />
Era la Mary Joe. Sí, l’havia seguit. I ell s’havia deixat la porta oberta. Ho havia sentit tot.<br />
“Penya, ara sí que estic flipant amb vosaltres. Resulta que el mirall s’havia ratllat i el vaig treure del marc... I ara entro i us sento dir tot això...”<br />
Els altres es van quedar glaçats. No podien estar equivocats. Aquella noia era...<br />
“Jo no sóc el monstre que us penseu” va continuar sense donar temps a rèplica, “potser <a href="https://www.youtube.com/watch?v=nxRZisFQdTE" target="_blank">hi ha tios que em troben atractiva</a>, i això vol dir els vull xuclar la sang? Potser he trencat el cor a més d’un, i això vol dir que me’ls he endut a la tomba? Esteu sonats o què? Us heu muntat una pel·lícula de mil dimonis amb quatre tonteries. Us penseu que viviu en <a href="https://www.youtube.com/watch?v=CotDTp5P1Rw" target="_blank">una sèrie de televisió de vampirs per a adolescents</a>?”<br />
Els altres no van dir res tot i que la resposta era evident.<br />
“Mira, jo passo de vosaltres. I de tu el primer”, va dir al Juli abans de tirar-li un <a href="https://www.youtube.com/watch?v=w8AL79SBpF4" target="_blank">Gonzo </a>de mida XXL que va trobar darrere la porta, “em pensava que eres un home responsable, centrat..., però no, ets el tio més patètic que he conegut mai”.<br />
La Mary Joe se’n va anar plorosa d’aquella casa, escales avall. <br />
Els altres s’havien quedat muts, amb el cap acotat, potser una mica avergonyits. Potser sí, que se’ls n’havia anat la pinça.<br />
“I ara què?”, va sospirar en Juli.<br />
“Com que ara què? Vés a buscar-la, burro”, li va cridar l’Anna.<br />
<br />
<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="//www.youtube.com/embed/jrMUh0fA3D8" width="420"></iframe><br />
<br />JMFhttp://www.blogger.com/profile/08787241816038852257noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5459890705361905028.post-62413375790361489302014-07-27T01:14:00.000+02:002014-07-27T01:14:19.497+02:00GN16 La prova de focL’Anna ho veia i no s’ho creia. Què hi feia en Juli davant la porta de la Mary Joe amb un ram de flors i aquella cara de babau? No se’n va poder estar de sortir al replà i estirar-lo del braç.<br />
“Juli, germanet. T’he d’explicar una cosa que potser no t’agradarà.<br />
En Juli no entenia res. D’on sortia la seva germana? Què hi feia al pis d’<a href="https://www.youtube.com/watch?v=OvNXolkz8-c" target="_blank">aquell paio tan raro de les orelles de plàstic punxegudes</a>. I aquella noia gòtica? I en Ritxi i la Gina asseguts al sofà de pell de lleopard? I en Timmy amb el morro entaforat en una reproducció del Falcó Mil·lenari?<br />
“Juli, no et pots refiar d’aquesta paia”, va saltar la Gina, “és una devoradora d'homes molt perillosa”.<br />
En Juli feia que no amb el cap. Ja s’imaginava de què anava la cosa.<br />
“No és el que et penses”, va continuar l’Anna. I li va començar a explicar tot fil per randa. <a href="http://estemdepega.blogspot.com/2014/01/gn08-pastissos-ardents.html" target="_blank">L’episodi de la Kelly</a>, <a href="http://estemdepega.blogspot.com/2014/02/gn09-cacera-de-pantalons.html" target="_blank">la dependenta de la botiga de roba</a>, la intoxicació de <a href="http://estemdepega.blogspot.com/2014/03/gn10-grangetes-i-galliners.html" target="_blank">les noies de la grangeta</a>, l’atac a <a href="http://estemdepega.blogspot.com/2014/03/gn11-aperitius.html" target="_blank">la Judith</a>... tot allò havia passat de debò! <br />
“I el que vem veure <a href="http://estemdepega.blogspot.com/2013/09/gn01-la-finestra-indiscreta.html" target="_blank">aquell dia pel telescopi</a>?”, va afegir encara la Gina.<br />
En Timmy va aixexar una orella inquiet i tot seguit es va posar a remenar la cua.<br />
“<a href="http://estemdepega.blogspot.com/2014/07/gn15-la-sang-dels-innocents.html" target="_blank">I això no és tot</a>”, va intervenir la Carme, “aquesta tia és una bruixa vampírica perillosa. Fa cent anys que ronda per Sabadell i no suporta els nens ni els gossos. S’alimenta de tios com tu que li aneu al darrere i si algú li fa nosa... és molt venjativa, ja ho has vist. Perquè segurament ja ho ha fet, oi? Segur que ja t’ha xuclat sang... Deus tenir marques al coll, al turmell o al braç...”<br />
Aquella noia feia por quan parlava d’aquella manera. <br />
Però en Juli no estava disposat que li fotessin enlaire la cita.<br />
“Va. Ja n’hi ha prou. Mireu, jo amb aquesta noia hi tinc bon rotllo. Sisplau, no m’ho espatlleu amb paranoies, que ja som grans.”<br />
“Juli, tu de què vas?”, va protestar altre cop l’Anna, totalment passada de voltes, “<a href="https://www.youtube.com/watch?v=0ac4_WTiEcY" target="_blank">som la teva família </a>i ens preocupem per tu. Sempre hem estat junts en tot. O és que no te’n recordes dels estius a Tossa, <a href="http://llapis.quellegeixes.cat/llibres/fitxa/2200" target="_blank">quan anàvem amb la barca fins a aquella illa</a>, o <a href="https://www.leoteca.es/libro/Els-cinc-les-passen-negres/9788426156808" target="_blank">quan vem fer aquella excursió a l'aventura</a>? Davant del perill <a href="https://www.youtube.com/watch?v=SoazQwVyzCs" target="_blank">sempre estem junts</a> i aquesta vegada farem pinya com sempre. <a href="https://www.youtube.com/watch?v=Zfx4X4JTzyw" target="_blank">Som un equip</a> i tu ets el nostre líder. Et necessitem!”<br />
“Ja n’he tingut prou”, va tallar-la. I se’n va tornar decidit al replà.<br />
<br />
Ding dong!<br />
“Quines tonteries que fan aquella colla, com si no tinguessin altra feina”, rumiava en Juli neguitós, palpant-se les marques de sang que tenia al braç, recordant <a href="http://estemdepega.blogspot.com/2014/06/gn14-proves-fefaents.html" target="_blank">l’arrambada violenta del dia anterior</a>... Si tot allò eren tonteries, per què coi estava tan nerviós?<br />
La Mary Joe va obrir la porta de seguida. I si era certa aquella història extravagant de l'Anna i la seva colla? Aquella noia... no podia deixar de mirar-la, i totes aquelles <a href="https://www.youtube.com/watch?v=lorRj0v5TM4" target="_blank">imatges que li passaven per dins el cap</a>.<br />
“Si que has trigat. Em pensava que ja no venies...”<br />
“M’he entretingut, sí...”, va dir ell tímidament, “tens el pis una mica fosc, oi?", va observar.<br />
“Sí, tanco persianes sovint. És que tinc al·lèrgia al sol i ulls fotosensibles. No t’ho havia dit? Sóc molt nocturna jo", va afegir rient com una ximpleta.<br />
En Juli va empassar saliva mentre la noia obria el llum de la cuina. Es va fixar en un rajolí vermell que se li escapava sota el llavi.<br />
“Ui, t’has tallat?”<br />
“No, és remolatxa”, va dir ella vacil·lant, “com que no venies m’he fet un suc d’aquests tan sans. Són ideals per netejar la sang”, va tornar a dir rient.<br />
En Juli es va acovardir una mica, però va intentar dissimular.<br />
“Sí, és que la vida moderna... sempre comprant plats precuinats amb tants additius, i al final no hi ha res com una poma o una ceba o un all...”<br />
“Ui, jo de l’all passo, eh, que tinc una intolerància de collons.”<br />
En Juli va fer un pas enrere, contrariat.<br />
“Escolta”, va dir ella canviant de tema, “per què no agafes un parell de copes de l’armari del menjador, el de sota el mirall, que avui estrenarem un vinet que m’han portat els meus pares del poble.”<br />
Va remirar tot el menjador fins que va trobar l’armari i les copes. No semblava que hi hagués res d’estrany en aquell menjador.<br />
“Vinga, que això s’ha de mullar. Jo sempre he pensat que hi ha plaers que haurien de durar més de cent anys”, va dir la noia tot d’una.<br />
En Juli tremolava. Tant que li van caure les copes a terra.<br />
“Què et passa?”, va dir ella.<br />
Però ell encara tremolava. En part perquè la noia havia aparegut al seu darrere sense fer soroll. I en part perquè no la veia reflectida en el mirall!<br />
“Què tens?”, va insistir la Mary Joe tocant-li el braç amb la mà. Estava glaçada.<br />
De cop i volta, en Juli va sortir disparat com una molla en direcció a la porta. Li costava molt avançar, com si una força estranya el retingués però finalment hi va arribar al pis del costat.<br />
Aleshores es va adonar que arrossegava una cama dins un paraigüer i l’altra entortolligada amb un ficus. <br />
<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="//www.youtube.com/embed/PkaveikyikE" width="560"></iframe><br />
<br />JMFhttp://www.blogger.com/profile/08787241816038852257noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5459890705361905028.post-51404154726577902592014-07-08T10:28:00.000+02:002014-07-08T10:33:58.191+02:00GN15 La sang dels innocents“<a href="http://estemdepega.blogspot.com/2014/06/gn14-proves-fefaents.html" target="_blank">Ahir a la nit</a> estava una mica empiocat”, va confessar-li en Juli.<br />
A la Mary Joe li agradava sentir aquella veu per telèfon. Era sensual i decidida. Era com si parlessin a cau d’orella a través d’un túnel del temps.<br />
“No passa res. Ja m’ho va semblar. Et vas quedar adormit al sofà i no sabia com reanimar-te...”, va dir ella en broma, sense sospitar que aquella broma despertava més d’un calfred. En Juli encara recordava la força amb què l’havia sacsejat, fins i tot encara tenia algun microtall marcat al braç.<br />
De totes maneres ell era un home valent, que aconseguia tot el que volia. Tot d’una va recordar que ell era en Juli, era el gran de tres germans. Quan anaven <a href="https://www.youtube.com/watch?v=0ac4_WTiEcY" target="_blank">tots tres amb la seva cosina i el seu gosset</a>, ell sempre sabia <a href="https://www.youtube.com/watch?v=mq5qi0L6FOc" target="_blank">què calia fer</a> i de quina manera. <a href="https://www.youtube.com/watch?v=NvEJtDBqefM" target="_blank">No hi havia impossibles per a en Juli.</a><br />
“Si vols ho repetim avui, si en tens ganes”, va proposar, abans d’empassar saliva.<br />
La Mary Joe necessitava omplir els pulmons. “Per què no?”, es repetia. I per dins li creixia un desig contingut d’estrènyer i de mossegar. Se sabria controlar? De debò es volia controlar?<br />
“D’acord, aquest vespre”.<br />
<br />
Quan en Xevi va sortir de la cambra fosca on tenia el laboratori, a l’Anna el cor li va fer un salt. Al seu costat, la Gina i en Ritxi esperaven els resultats de <a href="http://estemdepega.blogspot.com/2014/06/gn14-proves-fefaents.html" target="_blank">les anàlisis de sang</a> que suposadament havien extret a la Mary Joe a la nit anterior. Mentrestant, en Timmy rosegava un os amb gust de gingebre.<br />
“Quina cosa més estranya”, va dir el noi, “aquesta sang és d’un home, A+...”<br />
“És l’RH del meu germà!”, va xisclar l’Anna esparverada. “Què vol dir això? Li ha xuclat la sang a en Juli?”<br />
Però en Xevi tenia una altra teoria.<br />
“No heu pensat en la possibilitat que aquesta noia, la Mary Joe, no sigui un tio?”<br />
“Jo <a href="https://www.youtube.com/watch?v=uHYbFdon0CU" target="_blank">l’he espiada als vestuaris</a> del gimnàs i t’asseguro que no”, va aportar en Ritxi.<br />
Els altres van callar en sec, no s’atrevien a preguntar res més.<br />
Aleshores va entrar la Carme com una exhalació.<br />
“He estat remenant coses a l’arxiu municipal. <a href="https://www.youtube.com/watch?v=vKbg7CfG7i4" target="_blank">Tenia una intuïció... </a>He buscat vestigis de vampirisme i bruixeria a la ciutat i... Mireu!”<br />
Els va ensenyar la pantalla del mòbil. Hi havia la imatge d’un dibuix d’època.<br />
“Es diu Maria Josepa, vivia en una cabana a prop del riu i va ser la responsable d’una sèrie de desaparicions a principis del segle passat. La van descobrir <a href="https://www.youtube.com/watch?v=0ac4_WTiEcY" target="_blank">uns vailets que jugaven a la vora del riu amb el seu gos</a>. Deia que vivia amb els seus pares, una parella que provenia de Pratdip, però al final es va descobrir que vivia sola i... bé, no se sap ben bé amb qui vivia però la van acusar d’assassinat i profanació de tombes.”<br />
“És clavada”, va observar la Gina. “Què li va passar?”<br />
“La van condemnar però tot seguit va desaparèixer.”<br />
“Que fort!”, va dir l’Anna.<br />
Es mirava aquella imatge, finament dibuixada per algun artista local, i també una mica desenfocada, i li semblava ben bé que podia saltar del dibuix en qualsevol moment. Era una figura maligna, sens dubte.<br />
“La història és inversemblant però té una certa lògica...”, va admetre en Xevi, “potser ho hauríem d’<a href="https://www.youtube.com/watch?v=efd9zcjn5JM" target="_blank">analitzar més a fons</a>...”<br />
“Ni anàlisis ni hòsties, tot lliga!”, va continuar la Gina, “va seduir en Llorenç i el pobre va haver de fugir a Castelldefels. Després va ser l’Hèctor, que va marxar a purificar-se al camí de Santiago, i ha quedat molt xuclat eh... I ara en Juli... Aquesta malparida té la vista posada en el meu cosí...Hem de fer alguna cosa!”<br />
De sobte van sentir el timbre de la porta. Però era el timbre de l’altra banda, a ca la Mary Joe. L’Anna va mirar per l’espiell i es va quedar glaçada. Era en Juli! El seu germà es ficava la gola del llop! <br />
I què coi feia amb aquell ram de flors?<br />
<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="//www.youtube.com/embed/NPplDPm2m4Y" width="420"></iframe><br />JMFhttp://www.blogger.com/profile/08787241816038852257noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5459890705361905028.post-71035512606353017112014-06-15T22:29:00.000+02:002014-06-15T22:29:49.853+02:00GN14 Proves fefaents“Hola... quant de temps...”, va dir la Mary Joe des de la cantonada. Vesprejava i <a href="https://www.youtube.com/watch?v=2WvLdqSPCuU" target="_blank">la silueta de la noia es perfilava ondulant</a> sota la llum del fanal.<br />
“Ei, com va la vida?”, va saludar-la en Juli amb la bossa d’escombraries a la mà, a mig camí del contenidor de l'orgànica.<br />
“Com va anar <a href="http://estemdepega.blogspot.com/2014/04/gn12-sospites-gastriques.html" target="_blank">el sopar</a>? Et van agradar els bolets?”, va insistir ella, un pelet tímida.<br />
“Molt bé, de primera”, va mentir ell. Havia passat un episodi de mal de ventre amb rentat d’estómac inclòs. I total, els metges li van dir que només eren nervis... <br />
La Mary Joe va somriure incòmoda. Ara no sabia interpretar aquell “de primera”. Li estava agraït i només això? O el sopar havia estat “fructífer" <a href="http://estemdepega.blogspot.com/2014/03/gn11-aperitius.html" target="_blank">amb la seva ex de l'insti</a>? Se sentia ridícula. Estava gelosa i no sabia si tenia raons per estar-ho. I ella, <a href="http://estemdepega.blogspot.com/2014/02/gn09-cacera-de-pantalons.html" target="_blank">quan es posava gelosa, era capaç de fer coses terribles... </a><br />
“Si et van agradar els bolets, encara me’n queden, eh. Vols venir a casa i fem un saltejadet?”, va dir d’una tirada. Després es va adonar que aquell oferiment podia semblar massa atrevit i tot.<br />
En Juli va dubtar una mica. D’una banda, no es podia resistir als encants de la noia, amb aquella caiguda d’ulls, aquell somriure ingenu, i amb aquells dits tan llargs que l’estiraven cap al portal, com una esgarrapada fatídica.<br />
“Potser sí, va”, va concedir ell seguint-la escales amunt, “la cuina, al costat de <a href="https://www.youtube.com/watch?v=CzycofSj7EM" target="_blank">l’esport </a>i les <a href="https://www.youtube.com/watch?v=YdFN6agkNnQ" target="_blank">novel·les d’aventures</a>, és una de les meves passions”, va continuar fent-se el milhomes.<br />
A casa de la noia, es va adonar que encara duia la bossa d’escombraries a la mà. No sabia què fer-ne.<br />
<br />
**<br />
<br />
<a href="http://estemdepega.blogspot.com/2010/04/24-un-afer-alfanumeric.html" target="_blank">Qui era en Xevi?</a>, es preguntava encara la Gina. <a href="http://estemdepega.blogspot.com/2014/05/gn-13-la-intrusa.html" target="_blank">Havia entrat furtivament a casa seva</a> i encara li devia alguna mena de disculpa. Era el veí de <a href="http://estemdepega.blogspot.com/2013/08/promo-mary-joe-promo.html" target="_blank">la bruixa de la Mary Joe</a>, i amic d'infància de la Carme. Li van explicar que una vegada havien estat campions de Dungeons and Dragons en una mena de trobada, i que llavors la Carme es feia dir Elektra i que... <a href="http://estemdepega.blogspot.com/2010/01/185-el-sant-graal.html" target="_blank">Que eren de la mateixa colla, vaja.</a><br />
Estaven tots reunits al menjador de cal Xevi, ell, la Gina, la Carme, l’Anna i el Ritxi.<br />
“Tot això que dieu és altament improbable”, va dir el noi fent que no amb el cap. Cal aclarir que en Xevi tenia una formació acadèmica d’arrels científiques i es resistiria sempre a admetre com a verídic qualsevol fet sobrenatural.<br />
“Xevi, aquesta noia no és aigua clara”, insistia la Carme. Ella mateixa havia estat <a href="http://estemdepega.blogspot.com/2014/03/gn10-grangetes-i-galliners.html" target="_blank">testimoni dels seus actes malèvols</a>. I l’Anna<a href="http://estemdepega.blogspot.com/2014/01/gn08-pastissos-ardents.html" target="_blank"> n’havia presenciat d’altres</a> d’igualment terribles. O més.<br />
“I tots els tios que han estat amb ella han acabat malament”, va afegir la Gina. El Llorenç havia fugit a Castelldefels. L’Héctor <a href="https://www.youtube.com/watch?v=WsUwLDV9vJQ" target="_blank">s’havia quedat sec com un clau</a> i havia marxat a fer el Camino per recuperar-se. I ara el Juli... El seu cosí era tan vulnerable...<br />
Però en Xevi volia proves científiques, clarament objectivables.<br />
“I què suggeriu? Que vampiritza els tios? Què té d’estrany això? O que és una bruixa que fa sortilegis? És una broma, no?”<br />
“Què necessitem per confirmar-ho?”, va preguntar l’Anna.<br />
<br />
**<br />
<br />
En Juli no les tenia totes. Encara no havia sopat, els bolets amb prou feines els tastaria, i no sabia què fer amb la bossa d’escombraries. I tot per poder estar amb ella? I per què li tremolaven tant les cames?<br />
S’estava marejant. Potser era el malestar general dels darrers dies o potser una baixada de sucre. El cas és que es va estirar al sofà sense ni demanar permís, amb una mà sobre el front i l’altra sobre la panxa. Durant una estona es va quedar adormit.<br />
“Que mono”, va pensar ella quan va tornar de la cuina, “quan el veig així és que me’l menjaria a queixalades”, va afegir intentant controlar-se.<br />
Va apagar el llum. El deixaria descansar una mica mentre feia el sopar.<br />
<br />
**<br />
<br />
“Necessito mostres de teixit, i també una anàlisi de sang”, va dir finalment en Xevi.<br />
“I d’on ho traiem això?”, va protestar l'Anna.<br />
“Podem entrar al seu lavabo i robar-li compreses usades”, va proposar en Ritxi. Ningú no li va fer cas.<br />
La Gina es va oferir per prendre les mostres aquella mateixa nit.<br />
“I si no dorm?”, va objectar la Carme.<br />
“Tens raó. Millor que t’untis ben untada amb unes cabeces d’alls”, va dir l’Anna. “I no em quedo tranquil·la si no t’endus un crucifix i... el que sigui.”<br />
Al final van convenir que ho farien entre en Ritxi, la Carme i la Gina. Havien de ser ràpids i precisos.<br />
<br />
**<br />
<br />
Tan bon punt es va apagar el llum l’Anna va donar el senyal. La Carme va obrir la porta amb una targeta de crèdit i en Ritxi es va llançar cap dins de la casa. La Gina va arrufar el nas, per variar el seu cosí no la deixava ser primera.<br />
A la sala d’estar, el noi s’intentava orientar però va ensopegar amb alguna cosa tova, una bossa de plàstic plena de porqueria, i va caure sobre uns coixins. Algú el va agafar per sorpresa. Era gros i tenia una força descomunal. Era un trampa!<br />
En Ritxi gemegava, espantat, forcejant com podia. Però el monstre no el deixava anar. <a href="https://www.youtube.com/watch?v=GpQud1vlni8" target="_blank">La Gina va aparèixer després amb tot l’instrumental.</a> Va clavar un cop de crucifix a algú. Ui, no aquest era en Ritxi. Després a algú altre... L’havia estabornit? Potser sí. Havien d'actuar ràpid. On era la xeringa?<br />
Quan la van tenir clavada el monstre es va despertar de cop i va començar a repartir cops. La Gina li va clavar un parell de mastegots més i li va posar un all a la boca.<br />
“Ja ho tenim tot”, va cridar finalment en Ritxi.<br />
I els dos cosins van sortir corrents.<br />
<br />
**<br />
<br />
“Què és aquest soroll?”, va entrar la Mary Joe.<br />
Es va trobar en Juli estirat a terra amb un bon nyanyo al cap. Entre l’atordiment i la celeritat dels fets ell ja no entenia res. Aquella noia se li havia abraonat d’una manera apassionada, fins i tot violenta. A més, li havia clavat la llengua a l’esòfag, segurament després de fer un tastet de bolets amb una mica d’all, inconfusible..., i ara feia veure que no havia passat res? Allò era molt estrany. Havia d’esbrinar el secret d’aquella noia com fos...<br />
Però avui no, que estava marejat i la magrejada l’havia acollonit bastant.<br />
“D’això... me’n vaig a casa, que em sembla que m’he de planxar unes camises...”<br />
I va marxar d’allà cuita-corrents.<br />
<br />
<br />
<iframe width="420" height="315" src="//www.youtube.com/embed/IDgqQi2BQsg" frameborder="0" allowfullscreen></iframe><br />
<br />
JMFhttp://www.blogger.com/profile/08787241816038852257noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5459890705361905028.post-55603834195241846012014-05-20T00:20:00.001+02:002014-05-20T00:20:59.428+02:00GN 13 La intrusa“L’Héctor ha tornat”, va dir de cop la Gina. I això semblava que ho justificava tot... “Però <a href="http://estemdepega.blogspot.com/2013/08/promo-georgina-promo.html" target="_blank">jo ja passo d’ell</a>, eh, i mira que era bon tio i com a company de feina, un tresor...”, va aclarir de seguida.<br />
L’Anna feia que sí i també que no. Segons deia la Gina, l’Héctor havia desaparegut, <a href="https://www.youtube.com/watch?v=LBoL2vMJkCs" target="_blank">no perquè li hagués passat res greu</a>, com pensaven elles, sinó perquè se n’havia anat a fer <a href="https://www.youtube.com/watch?v=XfnwOp-qsMk" target="_blank">el Camí de Santiago</a>, per trobar-se a si mateix.<br />
“Pobre”, deia altre cop la Gina, “és tan sensible... Entre que li sabia greu de veure’m enfadada i la història rara que tenia <a href="http://estemdepega.blogspot.com/2013/08/promo-mary-joe-promo.html" target="_blank">amb la Mary Joe...</a>”<br />
Altre cop la Mary Joe, aquella dona enigmàtica que tenia embadocats tots els homes i semblava protegir-se de <a href="http://estemdepega.blogspot.com/2014/03/gn10-grangetes-i-galliners.html" target="_blank">totes les dones que s’interposaven</a> entre ella i... la presa? Un calfred li va travessar el cos pensant en <a href="http://estemdepega.blogspot.com/2014/04/gn12-sospites-gastriques.html" target="_blank">el seu germà Juli, que devia ser a casa recuperant-se </a>amb les sopes de pa i gingebre de la tieta Nuri. I en tenia per dies.<br />
“Aquesta paia l’ha deixat fet una coca”, tornava a arremetre la Gina, “l'Héctor, és que està superprim. I el veig molt més pàl·lid, <a href="https://www.youtube.com/watch?v=WsUwLDV9vJQ" target="_blank">com si li haguessin xuclat la sang</a>. Li falta energia. És que no sembla ell...”<br />
L’Anna va empassar saliva. Totes <a href="https://www.youtube.com/watch?v=kcEHjATE1dc" target="_blank">les seves pors prenien forma</a>.<br />
“Hem de saber què amaga aquesta noia”, va dir finalment.<br />
<a href="https://www.youtube.com/watch?v=0ac4_WTiEcY" target="_blank">En altres temps</a> les dues cosines s’havien entès molt bé i les havien passat de tots colors amb els germans de l’Anna en Juli i en Ritxi. Però ara era diferent. Només hi eren elles, elles i la Carme, l’amiga de la feina de l’Anna, que ella sí que les entenia... i en Timmy, clar. <br />
<br />
En Timmy ja sabia que allò no era gaire raonable. La Gina era allà al replà espanyant una porta tota neguitosa.<br />
“Ja sóc a dins”, va dir la noia a través del walkie-talkie. <br />
L’Anna i la Carme, des del carrer, creuaven els dits.<br />
“No t’entretinguis. Digue’ns què veus, fes quatre fotos i fora”, la instruïa l’Anna, convençuda que allò era molt perillós.<br />
Però la Gina estava acostumada a l’adrenalina. Amb el llum frontal posat, va començar a examinar mobles, les parets... tot.<br />
“Quina tia més rara”, va exclamar-se en veure una col·lecció íntegra de vinils de <a href="https://www.youtube.com/watch?v=bC8c7v9_L_M" target="_blank">Mocedades</a>.<br />
En Timmy estava inquiet, pressentia alguna cosa.<br />
“I té tot de fotos penjades a la paret. Em sonen”, va dir tot d’una la Gina, “potser és que les he vist per Sabadell...”<br />
“Una col·leccionista?”, va preocupar-se la Carme, “això té mala pinta”.<br />
“Ui, i no ho has vist tot”, va continuar la Gina, “té una foto emmarcada amb gent d’aquí el centre. Hi ha <a href="http://estemdepega.blogspot.com/search/label/el%20pr%C3%ADncep%20taronja" target="_blank">la Blanca i el seu noviet friki</a>, el de les ulleres de pasta, la Júlia, el Rafa, en Jimmy... i també en Ritxi! Què fot aquesta tia amb una foto del meu cosí?”<br />
“Gina, què més veus?”, va insistir l’Anna, que veia que la seva cosina s’estava esverant per moments.<br />
“Hi ha una estàtua que és com un ós, per poc no em moro de l’ensurt, i és d’<a href="https://www.youtube.com/watch?v=kgRLAI02Tow" target="_blank">un tio amb la cara pintada de negre i vermell</a>. Aquesta tia està totalment boja. Això és molt xungo, no sé...” De sobte va veure en Timmy que es posava en guàrdia. “Noies, segur que vigileu la porta?”<br />
Ui, la porta! L’Anna es va posar les mans al cap. S’havien oblidat de la porta.<br />
“Gina, corre, surt d’aquí, de pressa!”<br />
Però ja no hi era a temps. La porta s’estava obrint, no hi havia escapatòria.<br />
<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="//www.youtube.com/embed/tjrnfYraCbk" width="420"></iframe><br />
<br />
“Gina, on ets? Respon!”, cridava l’Anna desesperada.<br />
“Xxxt, no cridis, que ens sentirà. Ens hem amagat a l’armari.”<br />
L’Anna va respirar alleujada. Com s’ho farien per treure la seva cosina del cau d’aquella psicòpata?<br />
“Això és pitjor del que em pensava”, continuava la Gina, “aquí dins hi ha una capa d’aquelles rotllo vampir, saps? I... ostres.... això és una disfressa de l’Spiderman!”<br />
“No pot ser”, va saltar la Carme, “Gina, fes el favor de mirar qui ha entrat al pis. Digue’m què veus”.<br />
“No ho veig gaire bé. Ara està d’esquena i escriu coses rares en una pissarra. Fórmules matemàtiques, sembla. O una llista d’alguna cosa.”<br />
“Gina, ara surt de l’armari. Digue’m si veus un noi tot vestit amb roba de pana i que porta unes xancletes de la Mafalda...”<br />
“Sí, com ho saps?”<br />
“Perquè t’has equivocat de porta. Has entrat al pis d’<a href="http://estemdepega.blogspot.com/2010/04/24-un-afer-alfanumeric.html" target="_blank">en Xevi</a>.”<br />
"Qui és en Xevi?"<br />
<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="//www.youtube.com/embed/prqQKESDrj4" width="560"></iframe>JMFhttp://www.blogger.com/profile/08787241816038852257noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5459890705361905028.post-78271589727097829362014-04-10T20:25:00.001+02:002014-04-10T20:28:52.257+02:00GN12 Sospites gàstriques“Juli, t’ho he de dir perquè sóc la teva germana...”, va començar l’Anna. No sabia com però ho va deixar anar tot d’una tirada. Primer <a href="http://estemdepega.blogspot.com/2014/01/gn08-pastissos-ardents.html" target="_blank">la Kelly</a>, després <a href="http://estemdepega.blogspot.com/2014/02/gn09-cacera-de-pantalons.html" target="_blank">la dependenta </a>de la botiga de roba, <a href="http://estemdepega.blogspot.com/2014/03/gn10-grangetes-i-galliners.html" target="_blank">les noies de la grangeta</a>... Allò no era normal. Havien passat massa coses i l’únic punt en comú amb totes elles era ella, <a href="http://estemdepega.blogspot.com/2013/08/promo-mary-joe-promo.html" target="_blank">la Mary Joe</a>.<br />
“No diguis bestieses”, va saltar en Juli. Ell <a href="https://www.youtube.com/watch?v=ujTnpLnfifQ" target="_blank">no estava en el seu millor moment </a>després de la separació però la seva germana s’estava passant de sobreprotectora.<br />
Mentre se’n tornava a casa emmurriat encara repassava la conversa amb l’Anna. Si la Mary Joe era una noia adorable. Eixerida, oberta, vital... També era cert, també, que al seu bloc <a href="http://estemdepega.blogspot.com/2013/09/gn01-la-finestra-indiscreta.html" target="_blank">havien passat coses terribles</a>, encara per resoldre, i que els seus ex, que també eren els de la Gina, no n’havien sortit gaire ben parats... Però no, quines coses de pensar...<br />
Mentre anava pensant tot això va entrar al súper per fer una compra urgent. I qui diu que les casualitats no existeixen?<br />
“Hola", li va dir la Mary Joe. El cor li fa fer un salt de veure-la. Estava preciosa, va pensar. Duia un vestidet vaporós i la cabellera se li ondulava lliure per les espatlles. La boca, la pell, els ulls, tota ella brillava. “Avui fan un concert al Grifin. Vols que hi anem plegats?”, li va proposar la noia.<br />
“Ui, no pot pas ser”, va dir ell, “he quedat amb la Judit. <a href="http://estemdepega.blogspot.com/2014/03/gn11-aperitius.html" target="_blank">Te’n recordes de la Judit?</a> Aquella noia de l’altre dia. Vem ser noviets i tal. Al final hem tornat a quedar avui perquè ella va tenir un accident. Hem quedat a casa meva perquè la pobra va una mica coixa, però, què carai, jo l’aniré a buscar amb un cop de cotxe. I si després bec massa doncs ja es quedarà a dormir, que hi ha confiança”.<br />
La Mary Joe es va arronsar contrariada però li va desitjar que s’ho passés molt bé.<br />
“Ho veus?”, va dir-se en Juli, “és una tia legal, de les millors”. Però <a href="https://www.youtube.com/watch?v=RmtFgvHiZXA" target="_blank">la veu de l’Anna encara ressonava</a>. Ben mirat, ara que hi queia, la Judit també s’havia accidentat després de presentar-les... No, quina bestiesa!<br />
Només arribar a casa, en Juli es va posar a fer el sopar. Volia quedar bé amb la Judit. Tenien tantes coses per explicar-se, millor fer-ho amb un bon àpat, oi?<br />
Ding dong! Va anar a obrir la porta. Qui devia ser? Encara era d’hora...<br />
Era la Mary Joe, tota somrient, amb un cistell sota el braç.<br />
“Hola... Mira que el cap de setmana vaig anar a buscar bolets amb el meu pare i he pensat que t’anirien bé per al sopar d’avui. Agafa’n, que jo en tinc molts”, li va dir. <br />
Era tan generosa, va pensar en Juli, que va acceptar el cistell de bon grat. Faria una salsa per llepar-se els dits.<br />
“Ho veus?”, va tornar a dir, “és una tia collonuda”. Com més la coneixia més li agradava. De fet, es reconeixia, es moria de ganes de quedar amb ella i passar a l’acció... Però, aquella nit havia quedat amb la Judit per sopar, i això també el motivava.<br />
El sopar amb la Judit va ser fantàstic. Després d’explicar-se les vides respectives, van començar amb les dels altres, i també van recordar totes <a href="https://www.youtube.com/watch?v=HlgDbTpFYJc" target="_blank">les batalletes de quan eren adolescents</a>. Quin tip de riure! <br />
“I aquella noia de l’altre dia?”, va dir llavors la Judit. “Semblava maca. Esteu sortint o què?”<br />
En Juli no sabia què dir. Tenia ganes d’explicar-li que sí, que li agradava molt, però que l’Anna li havia fet <a href="https://www.youtube.com/watch?v=iy5XTIFcKU8" target="_blank">una estranya advertència</a>. I no sabia què pensar. I aleshores es va quedar mirant el plat amb restes de bolets i va tenir un mal pressentiment. Li va venir una suor freda, i una mena de tremolor. Estava blanc com la cera. Li semblava que tenia la panxa remoguda, quan es va aixecar es va trobar marejat, si fins i tot se li enteranyinava la vista...<br />
“De pressa”, va dir tot d’una, “més val que anem corrents a l’hospital”.<br />
<br />
<iframe align="top" allowfullscreen="" frameborder="0" height="115" hspace="0" marginheight="0" scrolling="no" src="http://www.goear.com/embed/sound/0b32858" vspace="0" width="580"></iframe><br />JMFhttp://www.blogger.com/profile/08787241816038852257noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5459890705361905028.post-91167922952658642592014-03-25T19:46:00.000+01:002014-03-25T19:46:39.331+01:00GN11 AperitiusAmb <a href="https://www.youtube.com/watch?v=gXCBt6wb5Pk" target="_blank">l’arribada de la primavera</a> en Juli se sentia pletòric. Sortia a córrer per la Salut i els camps feien goig esquitxats de blanc, els ocells cantaven amb forces renovades i arreu s’aixecaven els aletejos de les papallones. Ara, estava tan en forma que fins i tot deixava enrere el seu germà Ritxi. Clar que <a href="https://www.youtube.com/watch?v=D2h4PhgobI8" target="_blank">el seu germanet sortia de nit </a>i empalmava sovint, però el cas és que naixia un Juli nou.<br />
De tornada a casa es va trobar amb la Mary Joe, la del bloc de davant de casa. Ell li va proposar de fer un suís en una grangeta <a href="http://estemdepega.blogspot.com/2014/03/gn10-grangetes-i-galliners.html" target="_blank">però ella va refusar</a>. Preferia fer un vermut en una terrassa. Per què no?<br />
“Estic <a href="https://www.youtube.com/watch?v=ujTnpLnfifQ" target="_blank">deixant enrere una mala època</a>”, li va explicar en Juli, “ara busco iniciar coses noves”.<br />
Ella assentia comprensiva. Li va dir que estava en una situació similar. Es van mirar als ulls i d’alguna manera pressentien que <a href="https://www.youtube.com/watch?v=KYps5LfOaGg" target="_blank">volien compartir </a>tantes coses...<br />
“Va, quedem un dia per fer alguna cosa diferent”, va dir ell. Per fer <a href="http://www.ues.cat/" target="_blank">alguna excursioneta</a>, <a href="http://adenc.cat/" target="_blank">descobrir la natura</a>, <a href="http://www.elroldesiempreonline.com/asociaciones-y-clubs-de-rol/a/refugio-del-satiro.html" target="_blank">canviar el món</a>... Podien fer tantes coses...<br />
Ara només tocava quadrar agendes.<br />
“Hola...? Juli?”, va interrompre’ls una veu. Era una noia primeta i de cabells brillants que li tustava l’esquena sense parar de somriure.<br />
“Ostres... ets la Judit!”<br />
La Judit assentia rient. Es va asseure amb ells i els a estar explicant la seva vida, o si més no els últims sis anys de la seva vida. Li havien passat tantes coses... Havia treballat, havia plegat, havia canviat de feina... S’havia ajuntat, s’havia separat, s’havia tornat a ajuntar..., és que <a href="https://www.youtube.com/watch?v=wiDdA4sfslQ" target="_blank">no parava quieta! </a>Ara estava en un impàs, sense feina i sense nòvio però contenta. I és que estava igual!<br />
“Va, Juli, fem un sopar d’aquells, només tu i jo”, va proposar la Judit.<br />
Ell ho va acceptar de seguida. “Aquesta nit mateix si vols”. Ja estava fet.<br />
Quan la Judit se’n va anar, en Juli no se’n podia estar de parlar d’ella.<br />
“La Judit... va ser el meu primer amor. Quina tia...”<br />
La Mary Joe somreia. Li agradava escoltar les confessions dels altres, tot i que aquella pressentia que la posaria de mala llet.<br />
“La Judit...”, continuava en Juli, “és com si no passés el temps per a ella. No hi ha dia que no recordi aquells temps que estàvem junts. Eren bons temps, potser els millors”.<br />
La Mary Joe s’estava posant de mala llet. Va desar l’agenda, que encara tenia a la mà, dins el bolso i es va acomiadar tot seguit amb qualsevol excusa.<br />
“Escolta, que tinc el cotxe mal aparcat. Ja quedarem.”<br />
<br />
Unes cantonades més enllà, la Judit anava pensava des de l’autobús en aquella trobada amb en Juli. Era un bon jan, en Juli, el millor amic que havia tingut mai. I la noia que l’acompanyava semblava simpàtica, i molt bufona. Potser eren parella i tot. A veure si li treia alguna cosa d’ella mentre sopaven.<br />
Però no va tenir temps de pensar res més perquè quan baixava de l’autobús, una rata enorme va saltar d’un contenidor d’escombraries i li va clavar una mossegada al peu.<br />
<br />
<br />
<iframe width="560" height="315" src="//www.youtube.com/embed/a5irTX82olg" frameborder="0" allowfullscreen></iframe><br />
<br />
<br />
JMFhttp://www.blogger.com/profile/08787241816038852257noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5459890705361905028.post-9841241380408768472014-03-12T00:32:00.000+01:002014-03-12T00:32:17.133+01:00GN10 Grangetes i gallinersLa Mary Joe passejava distreta pels Jardinets de la Caixa mirant entendrida com jugaven els nens al voltant de l’amfiteatre. Poc s’imaginava que algú la seguia.<br />
La Carme, l’amiga de l’Anna, no la perdia de vista.<br />
“A mi ja em coneix, és llesta”, l’havia advertida la seva companya de feina. La Carme sabia passar desapercebuda. Havia estat campiona de rol del seu barri tres anys seguits. Ben amagada sota la capa èlfica, rere uns arbustos, va veure com la sospitosa anava cap al mercat i entrava en una grangeta. La va seguir i es va asseure en una taula a l’altra punta del local.<br />
La Mary Joe havia demanat un suc de taronja natural i una canya de crema. Ho va apuntar de seguida a la llibreta. Era fàcil espiar aquella noia, pensava la Carme. Si no fos per un grupet de noies, una mica paves la veritat, que havien quedat per repassar sense miraments la vida dels seus excompanys d’institut.<br />
“Ties, que m’han dit que <a href="http://estemdepega.blogspot.com/2013/05/escena-eliminada.html" target="_blank">la Salut López ara viu amb el Jaume Roques</a>”, va dir una.<br />
“El ‘Se la Pela’ Roques, ja me’n recordo. Era una mica empanat”, afegia una segona.<br />
“I sabíeu que <a href="http://estemdepega.blogspot.com/2009/11/18-fotomaton.html" target="_blank">la Blanca ho va deixar amb el Quim</a>? Ara està amb un tio una mica raret...”<br />
Res de nou, va sospirar l’Elektra. Però de cop i volta la conversa va agafar un caire molt diferent.<br />
“Us en recordeu d’en Juli? <a href="https://www.youtube.com/watch?v=ujTnpLnfifQ" target="_blank">S’acaba de separar</a>, diuen.”<br />
“En Juli ‘Culi’? Tenia <a href="https://www.youtube.com/watch?v=cF_OdUF8lzo" target="_blank">el culet més bonic del Concor</a>d, no m’ho negareu.”<br />
“Estava com un tren”, va saltar una altra, “i encara es conserva bé, eh. Noies... és un bombonet amb potes... i alguna altra sorpresa entremig, eh...”<br />
Totes reien com unes ximpletes. A la taula del costat, però, la Mary Joe se les mirava amb cara d’angúnia. A ella també li molestava aquella xerrameca. Tant que se’n va anar al lavabo fent que no amb el cap. Quan va tornar a la taula, aquelles paves encara parlaven del mateix.<br />
“El Juli era molt mono. Una vegada vem estar parlant al Walter Mitty, no sé, de pelis que havíem vist, amb aquells<a href="https://www.youtube.com/watch?v=yBwD4iYcWC4" target="_blank"> ullets de Rick Astley</a>... i tenia una veu... és que bavejava amb aquella veu. Li hagués dit, sóc teva, fes amb mi el que vulguis, però a les fosques no, que et vull veure els ulls.”<br />
“Doncs jo el veia al Nagi i quan sortia de la piscina amb aquell <a href="https://www.youtube.com/watch?v=JBVHKwf5mSc" target="_blank">banyador estil Magnum</a>, és que ens posàvem a suar totes. Jo un dia volia fer veure que m’ofegava perquè em rescatés. Jo ja li hagués fet després el boca a boca, eh, a la boca o més avall.”<br />
Totes reien com unes lloques. <br />
La Mary Joe va sortir apressada de la granja. Pel camí, a més, gairebé no s’entrebranca cambrera, que anava carregada amb una safata plena de suïssos.<br />
La Carme va pagar la camamilla que encara no havia encetat i la va seguir carrer avall. La sospitosa caminava molt de pressa, com si fugís d’alguna cosa.<br />
“Quina tia més rara”, va pensar.<br />
I de sobte va veure passar una ambulància. Anava de dret a la grangeta!<br />
“Què ha passat?”, va preguntar a una iaiona que passava per allà.<br />
“Ai, ves, unes nenes que han demanat un suís i a la cambrera els ha posat sense voler un raig de lleixiu. Ai, aquest jovent, que no saben on tenen el cap...”<br />
<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="//www.youtube.com/embed/P57lCPcpsng" width="420"></iframe>)JMFhttp://www.blogger.com/profile/08787241816038852257noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5459890705361905028.post-16364927440356186402014-02-12T19:50:00.000+01:002014-02-12T19:50:22.266+01:00GN09 Cacera de pantalonsL’Anna sortia de la feina tota embalada perquè havia quedat amb la Gina i l’Elektra i abans volia fer una mica baldeio per casa. Els havia d’explicar <a href="http://estemdepega.blogspot.com.es/2014/01/gn08-pastissos-ardents.html" target="_blank">els fets del dia anterior</a> a cal Juli amb la veïna misteriosa.<br />
Com si li llegissin el pensament, es va trobar de sobte amb en Juli, i també amb la Mary Joe.<br />
“Quina casualitat que ens tornem a trobar tots tres...”, va dir la Mary Joe, tot i que se la veia una mica incòmoda. “Potser preferia trobar-se només amb el Juli”, va pensar l’Anna.<br />
“He sortit per anar a comprar uns pantalons”, va dir en Juli, el seu germà, i semblava que ho deia de debò, “m’agradaria trobar alguna cosa de pana fina. Ja no es fan pantalons de pana fina com els d’abans. Recordo que en vaig tenir uns pantalons curts de pana fina que em van durar almenys tres anys”.<br />
L’Anna <a href="http://www.youtube.com/watch?v=enK7QGs96vY" target="_blank">recordava aquells pantalons</a>, sí.<br />
Mentre l’Anna recordava aquells pantalons, la Mary Joe ja s’oferia a acompanyar-lo. Es notava que havia anat a la perruqueria i portava més perfum del compte i tot. <br />
L’Anna també s’hi va afegir. No podia deixar el seu germà sol amb aquella... bé, amb aquella sospitosa, tot i que encara no sabia de què...<br />
Van entrar en una botiga fashion del centre. <br />
“No sé si ens queda res de pana fina, ho puc mirar al magatzem”, va dir la dependenta. Era una noia primeta i de mirada profunda. De fet, va observar l’Anna, feia estona que no deixava de repassar les cuixes del seu germà. La Mary Joe també s’hi havia fixat.<br />
“<a href="http://www.youtube.com/watch?v=NPJzlfxVbXU" target="_blank">La Frida aquesta</a>”, va comentar la Mary Joe, que li havia llegit la targeta identificativa que duia al pit, “és una mica sobona, no?”. Efectivament, la noia li estava prenent mides amb els palmells de les mans ben oberts.<br />
L’Anna va riure de gust amb el comentari i la Mary Joe s’hi afegí tot seguit. En Juli no entenia res.<br />
“Mira’t aquesta talla”, va dir la Frida, la dependenta, allargant-li uns pantalons, “tenen un tall una mica especial però tu tens una xura que segur que t’entra tot bé”. <br />
L'Anna es va fixar que la Mary Joe es mossegava els llavis. Mentrestant, en Juli ja era a l’emprovador, amb la dependenta a dins, que no parava de magrejar-li els glutis i tot el que trobava.<br />
“Juli, com ho portes?”, va preguntar l’Anna travessant també la cortina, “vols algun consell de la teva germana?”, va afegir en veure com la dependenta s’apartava tota confosa, amb les galtes una mica vermelles.<br />
“Bé, em semblava que me’ls quedaré”, va dir ell, sense adonar-se de res del que passava.<br />
De nou al carrer, la Mary Joe va dir que se n’havia d’anar perquè tenia el cotxe al taller i tal. L’Anna també va recordar que tenia una cita amb unes amigues. I en Juli es va quedar passejant amb els pantalons a la mà sense entendre res.<br />
L’Anna corria pels carrers de dins de la Rambla resant perquè la Carme i la Gina no la matessin. Quan va arribar amb tot de disculpes a la boca, la Gina li va dir:<br />
“Tia, que fort això de la botiga del centre, no?”<br />
“El què?”<br />
“La dependenta, pobra, he sentit a la ràdio que algú li havia posat ortigues dins de la jaqueta. Diuen que encara està ingressada a l’hospital.”<br />
L’Anna va fer uns ulls com taronges. Això sí que no s’ho esperava.<br />
<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="//www.youtube.com/embed/UeqD6qMcnoY" width="420"></iframe>JMFhttp://www.blogger.com/profile/08787241816038852257noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5459890705361905028.post-60161736941353690102014-01-30T19:43:00.000+01:002014-01-30T19:43:05.333+01:00GN08 Pastissos ardents“No t’ho havia dit encara, però és que crec que he de ser prudent”, explicava en Juli a l’Anna, “he conegut una noia. De fet, encara no ha passat res, eh, però tinc bones sensacions”. En Juli es reconeixia per dins que corria massa a explicar-ho, <a href="http://estemdepega.blogspot.com/2014/01/gn07-sospites-vertigen-i-flirtejos.html" target="_blank">si tot just s’havien vist un dia...</a>, però no feia cap mal a ningú parlant-ne amb la seva germaneta, no?<br />
L’Anna va alçar les celles. En part se n’alegrava. <a href="http://www.youtube.com/watch?v=ujTnpLnfifQ" target="_blank">Des que s’havia separat</a>, el seu germà havia caigut en la deixadesa i només feia que beure cerveses amb en Ritxi i els seus amics i, també, <a href="http://estemdepega.blogspot.com/2013/09/gn01-la-finestra-indiscreta.html" target="_blank">espiar el veïnat amb el telescopi</a>. Més li valia un canvi, sí.<br />
Ding dong! Era el timbre de la porta. <br />
“Deu ser ella”, va dir en Juli, “havíem quedat per berenar”.<br />
Va aparèixer la Mary Joe amb una safata sota el braç.<br />
“Hola, he portat un pastís de xocolata per acompanyar el te”, va dir la noia.<br />
Es van presentar amb l’Anna, que encara va aixecar més les celles. Així que aquella era la Mary Joe <a href="http://estemdepega.blogspot.com/2014/01/gn07-sospites-vertigen-i-flirtejos.html" target="_blank">de qui tant parlava la Gina</a>, i ara la podia observar de ben a prop...<br />
Van xerrar una bona estona sobre gent de Sabadell, política general i altres temes d’actualitat.<br />
“Jo no sé si es farà la consulta”, deia la Mary Joe entre galeta i galeta, “però crec que s’ha de moure alguna cosa. A veure si els polítics l’encerten algun dia, no?”.<br />
“Jo crec que hem de fer un procés constituent, prohibir l’experimentació amb animals, expropiar els bancs dolents i proposar un model alternatiu de mobilitat, al Vallès i a tot Catalunya”, va dir en algun moment l’Anna.<br />
“Ostres, de debò que han tancat Ràdio Grau?”, va exclamar en Juli, “allà em vaig comprar la meva primera doble platina. Les hores que ens havíem passat junts amb aquella doble platina jo i... en Mark Knopfler”, va corregir-se ràpid, havia estat a punt d’esmentar <a href="http://www.youtube.com/watch?v=ujTnpLnfifQ" target="_blank">la seva ex</a>.<br />
Ding dong! De nou el timbre de la porta.<br />
Aquest cop era <a href="http://www.youtube.com/watch?v=c1r2WzZrNcg" target="_blank">la Kelly</a>. <br />
“És la meva nova veïna”, va explicar en Juli, una mica neguitós.<br />
L’Anna va tornar a alçar les celles i de passada es va fixar en l'ostentosa ganyota que feia la Mary Joe.<br />
La Kelly anava amb un barnús molt obert i amb els cabells molls de sortir de la dutxa.<br />
“Perdona, és que se m’ha espatllat l’assecador dels cabells...”<br />
“Cap problema”, va oferir-se en Juli.<br />
“Sí que estàs ben situat en aquest pis”, va deixar anar l’Anna divertida.<br />
La Mary Joe no va dir res més però se la veia inquieta. No va trigar gaire a marxar dient que tenia el cotxe mal aparcat, al gual de casa els seus pares.<br />
“És bufona”, va comentar l’Anna al seu germà. El veia tan content que no sabia si explicar-li la conversa que havia tingut el dia abans <a href="http://estemdepega.blogspot.com/2014/01/gn07-sospites-vertigen-i-flirtejos.html" target="_blank">amb la Gina i la Carme</a> (o <a href="http://estemdepega.blogspot.com/2009/10/14-el-vestit-blau.html" target="_blank">Elektra</a>, com li deien els amics).<br />
Es feia tard i l’Anna s’havia de fer la carmanyola de l’endemà. Quan va sortir del pis, es va trobar amb una ambulància davant de l’edifici.<br />
“Què ha passat?”<br />
“Una dona estrangera”, li va dir algú amb samarreta imperi que passava per allà, “es veu que s’ha cremat els cabells amb l’assecador”.<br />
L’Anna va tornar a alçar les celles, tant que gairebé no se li veia el front.<br />
<br />
<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="//www.youtube.com/embed/BYmn4E-kPSo" width="420"></iframe><br />
<br />
JMFhttp://www.blogger.com/profile/08787241816038852257noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5459890705361905028.post-27922373544638391532014-01-08T13:24:00.001+01:002014-01-08T13:24:40.929+01:00GN07 Sospites, vertigen i flirtejosFeia dies que la Mary Joe no parlava <a href="http://estemdepega.blogspot.com/2010/09/promo-petons-esquimals-promo.html" target="_blank">amb la seva amiga</a>, la que treballava de profa al mateix insti i que li havia trobat el pis.<br />
“Sembles cansada”, va dir ella suspicaç, “que no dorms a les nits?”<br />
“Poquet”, va remugar la Mary Joe, que no estava per gaires explicacions, “i a sobre estic ajudant els meus pares, que ara <a href="http://www.sabadelldigital.com/es/articles/els-horts-urbans-de-sabadell" target="_blank">tenen un hort urbà</a>. És un no parar. L’altre dia <a href="http://estemdepega.blogspot.com/2013/11/gn06-al-sac-i-ben-lligat.html" target="_blank">els vaig portar un sac de compost</a> que pesava com un mort. I m’hauria d’arreglar els cabells i no trobo el moment...”<br />
A la seva amiga de fet no li interessaven els horts urbans sinó altres xafarderies.<br />
“I l’Hèctor, què tal? Com us va?”<br />
“Buf”, va deixar anar la Mary Joe desmenjada, com si hagués de buscar bé les paraules, “què vols que et digui... Hi ha tios tan sensibles que sembla que no tinguin sang a les venes”.<br />
I allà es va quedar la cosa.<br />
<br />
La Gina havia quedat amb l’Anna, que li va presentar la Carme, una companya de feina amb qui s’havien fet tan amigues.<br />
“Aquesta tia és perillosa”, va saltar de seguida la Gina.<br />
L’Anna ja sabia de qui parlava. Va haver d’explicar a poc a poc que <a href="http://estemdepega.blogspot.com/2013/08/promo-mary-joe-promo.html" target="_blank">la veïna del seu germà</a>, que era una devoradora d’homes, especialment dels ex de la Gina, tenia comportaments molt sospitosos. L’altre dia, sense anar més lluny, va sortir del pis carregada amb un sac enorme. Justament l’endemà de la desaparició del seu nòvio.<br />
“<a href="http://estemdepega.blogspot.com/2013/11/gn06-al-sac-i-ben-lligat.html" target="_blank">Em va despistar</a> quan la seguia amb la bici. Està clar que amaga alguna cosa. I és llesta, la cabrona. Ja cal que vigilem, ja...”<br />
La Carme feia uns ulls com taronges.<br />
“Voleu dir que fa desaparèixer els tios?”, va preguntar la noia, intentant lligar caps.<br />
“L’Héctor es va posar malalt i no sabem on para. I el Llorenç també ha desaparegut del mapa. Va marxar a Castelldefels, pobre, i l’últim cop que el van veure diuen que feia tan mala cara”, va afegir l’Anna, que era una central d’informació.<br />
La Carme i l’Anna eren igual de perspicaces i es podia dir que gairebé pensaven alhora. Ja feia setmanes que compartien taula a la cafeteria, compartien autobús, compartien tardes i compartien <a href="http://www.youtube.com/watch?v=Pp_uS59WmQs" target="_blank">les seves sèries favorites</a>. I ara compartien la mateixa idea que de mica en mica anava prenent forma. La Gina les mirava i no entenia res de res.<br />
“Ties, què passa?”<br />
<br />
En Juli ja s’havia recuperat de <a href="http://estemdepega.blogspot.com/2013/11/gn06-al-sac-i-ben-lligat.html" target="_blank">l’última caiguda</a>. De mica en mica tornava a sentir com <a href="http://www.youtube.com/watch?v=DP3MFBzMH2o" target="_blank">li bategaven els músculs</a>. Ara ja tornava a córrer pel Ripoll amb el seu germà Ritxi, tornava a la bici estàtica, tornava al bricolatge... Aviat estaria en plena forma, pensava. I encara més quan es va trobar amb la Mary Joe sortint de la ferreteria.<br />
La noia es va alegrar molt de veure’l. Segons semblava portava una dies molt atrafegats. Ell tenia claríssim, per la manera com s’arreglava els cabells, que ella portava dies esperant trobar-se’l. Ell també ho esperava. Van estar xerrant una bona estona al mig del carrer. Ella jugant neguitosa a treure’s i posar-se la goma dels cabells. Ell remenant la caixa d’eines nova.<br />
“Si vols vine a casa a fer un cafè i continuem xerrant”, va dir en Juli, finalment, per por de acabar-se accidentant amb les eines.<br />
Ella va dir que sí de seguida, però que primer es volia dutxar i pentinar una mica.<br />
A casa, en Juli, ja corria a endreçar la videoconsola del Ritxi i totes les andròmines que havia anat acumulant. Va amagar el telescopi dins l’armari. Va buscar la cafetera bona i les tasses provençals que li havia regalat la tieta Nuri. Va afanyar-se a treure la roba estesa de la sissí. Fins i tot va sortir al balcó a <a href="http://www.youtube.com/watch?v=RO6CII4LxWI" target="_blank">perfumar les plantes amb colònia </a>mentre ell es regava el coll i les aixelles amb la regadora. I justament al balcó, amb les presses i una embranzida desafortunada, se li va tancar la porta amb el baldó posat.<br />
<br />
<span style="color: purple; font-size: large;">(tall de publicitat)</span><br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="//www.youtube.com/embed/Z5jvQwwHQNY" width="560"></iframe><br />
<span style="color: purple; font-size: large;">(tall de publicitat)</span><br />
<br />
Recentment ja havia tingut<a href="http://estemdepega.blogspot.com/2013/10/gn03-cosinades-aranyes-i-saltamartins.html" target="_blank"> una mala experiència amb un balcó</a>, va pensar. Però ell era capaç de superar tots els entrebancs. Amb més voluntat que perícia, va estirar el cos fins a arrambar-se a la barana del pis del costat. Va quedar uns segons suspès en l’aire, tement el pitjor, però finalment va poder saltar la barana i va picar al vidre dels veïns.<br />
“Els veïns” es deien Kelly, <a href="http://www.youtube.com/watch?v=meVirQLBZSk" target="_blank">aquella noia americana que era model de llenceria</a>. Jo no se’n recordava... La Kelly, sorpresa però servicial, va entendre la situació. Ella el veia molt atabalat i per això li va oferir un te. Ell, acabant de comprovar que aquella noia s’emportava la roba de la feina a casa, va refusar la invitació mirant d’explicar-li que tenia pressa...<br />
Va ser tot just sortir al replà que es va trobar de cara amb la Mary Joe. En Juli, allà al mig, tot descamisat, amb aquella dona lleugereta de roba... Era difícil d’entendre. O potser no. Ell es va mirar la Mary Joe, que no deia res, tota guarnida i amb aquells ulls de pestanyes estirades... Era difícil explicar-se.<br />
“D’això... que m’he quedat tancat a fora de casa. Què et sembla si anem al bar de la cantonada? Això sí, crec que hauràs de pagar tu..."<br />
<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="//www.youtube.com/embed/UxnvqrI6q_o" width="420"></iframe>JMFhttp://www.blogger.com/profile/08787241816038852257noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5459890705361905028.post-22493657911498582462013-11-27T17:48:00.000+01:002013-11-27T17:48:36.986+01:00GN06 Al sac i ben lligat<div style="text-align: justify;">
<blockquote class="tr_bq">
<span style="background-color: #eeeeee;"><b>Heroi urbà</b></span><br />
<span style="background-color: #eeeeee;">Un veí salva un home de morir <a href="http://estemdepega.blogspot.com/2013/11/gn05-menjar-escombraries.html" target="_blank">triturat en un camió de les escombraries</a>. </span><br />
<span style="background-color: #eeeeee;"><br />
</span> <span style="background-color: #eeeeee;">Pel que sembla, l’home havia caigut dins el contenidor de l’orgànica per raons desconegudes. Només un gosset salsitxa s’havia apercebut de l’accident. Gràcies al seus lladrucs, el bon samarità de Sabadell, la identitat del qual encara és una incògnita, va poder aturar el camió de les escombraries i socórrer l’accidentat amb rapidesa i diligència. L’home, amb diverses ferides lleus, el van traslladar a l’hospital on el va atendre la unitat d’Emergències. Li van donar l’alta al cap d’unes hores amb pronòstic favorable.</span><br />
<span style="background-color: #eeeeee;">[...]</span><br />
<span style="background-color: #eeeeee;">Alguns testimonis presencials assenyalen l’heroi salvador com el mateix autor del <a href="http://estemdepega.blogspot.com/2012/03/vi-de-la-cubana-les-drogues.html" target="_blank">rescat d’una dona atrapada entre el ciment </a>de les obres del Passeig. Segons afirmaven els testimonis d’ahir a la nit, com també els dels fets del Passeig, l’home duia una samarreta imperi amb les vores una mica gastades i una barba de quatre dies. [...]</span></blockquote>
</div>
<br />
“Buf”, va dir la Mary Joe acabat-se el tallat de rigor curt de llet condensada, “passen unes coses en aquest poble...” El <a href="http://www.diaridesabadell.com/" target="_blank">Patufet de Sabadell </a>sempre parlava de coses surrealistes.<br />
La noia va sortir del bar i va enfilar el camí de tornada a casa.<br />
Al seu darrere, en Juli i la Gina feien veure que no la seguien. En Juli portava un barret i una gavardina per dissimular les benes i les tirites que tenia per tot el cos. La Gina en tenia prou amb unes ulleres de sol i una revista local.<br />
“Això és molt estrany”, va dir la Gina, “avui l’Héctor no ha vingut a treballar. Ahir ja no es trobava bé... Això em fa molt mala espina”.<br />
En Juli també ho trobava revelador. Com més coses sabia d’aquella noia més encaterinat n’estava.<br />
“<a href="http://www.youtube.com/watch?v=y_5iEv0gnjo" target="_blank">És un àngel</a>”, pensava per dins.<br />
“És una psicòpata”, va deixar anar la Gina, “segur que l’està enverinant.<br />
“Bup, bup”, va opinar en Timmy, però no li feien cas.<br />
<br />
De tornada a casa, van continuar espiant la Mary Joe amb el telescopi.<br />
“Tot lliga”, insistia altre cop la Gina, “te’n recordes de <a href="http://estemdepega.blogspot.com/2013/09/gn01-la-finestra-indiscreta.html" target="_blank">l’assassinat que vem veure</a>? I si fos ella?”<br />
“No hi veig la relació”, va dir el Juli.<br />
“Estàs espès avui. Mira: ella convida un tio a casa i el mata. Després l’Héctor ho descobreix i ella també el fa desaparèixer. Tot lliga.”<br />
“Pot ser però ho trobo massa recargolat”, va dir en Juli totalment incrèdul.<br />
“Trucaré a l’Anna. Tu vigila la finestra mentrestant.”<br />
Però no van tenir temps de trucar a ningú. A la finestra va aparèixer de cop la Mary Joe amb la cara tota bruta. Semblava que es barallés amb alguna cosa, o amb algú.<br />
“Què fa aquesta tia?”, va saltar la Gina, apartant violentament el seu cosí, que va rodolar pel terra fins a clavar-se la pota de l’armari a l’esquena.<br />
La Mary Joe embolicava alguna cosa amb una bossa enorme de plàstic. Pesava molt. Tot seguit la va carregar a l’ascensor i va desaparèixer de la seva vista. On anava?<br />
“Al garatge!”, va cridar la Gina, “segur que s’ho emporta amb el cotxe. L’hem de seguir. Això és la pista definitiva!”<br />
En Juli encara no entenia res. Els raonaments de la seva cosina sempre el feien anar de corcoll. De tota manera, la va seguir perquè sabia que el necessitaria. Ningú com ell sabia afrontar les situacions més tenses. I la Mary Joe segur que també el necessitava, perquè no li semblava una mala persona, potser una mica desorientada.<br />
“Anem!”, va cridar la Gina sobre el seient de la bici. <br />
El cotxe de la Mary Joe acabava de sortir al carrer. Tot anava molt ràpid. En Juli va saltar sobre el portapaquets de la bici. Per uns moments va recordar una situació semblant en <a href="http://www.youtube.com/watch?v=FHT08hMrY6I" target="_blank">un estiu d’aquells al càmping de Tossa</a>.<br />
Però aquell record no va durar gaire perquè amb la primera pedalada de la Gina, va picar amb l’entrecuix a la barra del seient i va caure sobre l’asfalt. La Gina s’allunyava a una velocitat alarmant. I la Mary Joe també, encara més de pressa.<br />
<br />
<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="//www.youtube.com/embed/2CTPLUcQAjk" width="420"></iframe><br />
<br />JMFhttp://www.blogger.com/profile/08787241816038852257noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5459890705361905028.post-49343343820454118152013-11-05T18:34:00.000+01:002013-11-05T18:38:52.446+01:00GN05 Menjar escombrariesEn Juli i la Gina es veien sovint. D’una banda <a href="http://estemdepega.blogspot.com/2013/10/gn04-microconverses.html" target="_blank">en Juli estava convalescent </a>de la cuixa, i de tant en tant encara notava molèsties <a href="http://estemdepega.blogspot.com/2013/10/gn03-cosinades-aranyes-i-saltamartins.html" target="_blank">al cul</a> i <a href="http://estemdepega.blogspot.com/2013/09/gn02-mudances.html" target="_blank">a la mà,</a> i la seva cosina l’ajudava quan havia d’anar al súper o a fer baldeio pel pis. D’altra banda, la Gina no es treia del cap <a href="http://estemdepega.blogspot.com/2013/08/promo-mary-joe-promo.html" target="_blank">la Mary Joe</a>, la veïna del Juli, i concretament la seva relació amb l’Hèctor, el seu ex i també company de feina.<br />
“L’Héctor cada dia fa més mala cara. Ja no riu com abans, ja no parla com abans... Si diria que s’ha aprimat i tot. Un tio tan vital... Jo crec que aquesta pava li està xuclant tota l’energia”, repetia la Gina una vegada i una altra.<br />
Efectivament, podia constatar en Juli, el noi semblava més pansit. Però ell ho atribuïa a altres raons. Encara recordava aquella nit que el Ritxi, la Mary Joe i la seva amiga de l’insti el van acompanyar a l’hospital, i com la noia li agafava la mà, com li parlava perquè no es desesperés a la cua d’urgències, i recordava també la flaire dels seus cabells bruns quan se li acostava. “Una tia no fa tot això per un tio si no hi ha un feeling especial”, es deia. I per això li semblava entendre una altra cosa totalment diferent. I per això també s’afegia a la falera espieta de la seva cosina.<br />
“Mira, mira!”, va xisclar la Gina entaforant l’ull en el telescopi, “ara sí que ha quedat clar. La burra aquesta ha fet una amanida i l’Héctor la refusa. Em sembla que vomitarà i tot. No està fi, no.”<br />
I així era. El noi semblava malalt.<br />
“Deu ser una passa”, va dir en Juli, per dir alguna cosa.<br />
“Re de passes. Aquesta tia li ha fotut alguna cosa als brots de soja, segur. Potser l’està enverinant, mira què et dic.”<br />
“Per què ho hauria de fer? Això no té cap sentit.”<br />
“Juli, tu no entens les ties. No ens entens. Aquesta desgraciada el vol dòcil perquè depengui d’ella dia i nit. Està claríssim. I ho penso demostrar!”<br />
“Què dius? Com?”<br />
“Faré analitzar les deixalles”, va dir la Gina, “només hem d’esperar que les treguin i llavors actuem”.<br />
En Juli volia protestar però la idea de veure la Mary Joe de prop, encara que fos a les fosques, o fins i tot la idea que no el veiés, el feia vibrar tot per dins. I amb la Gina era tota una aventura, <a href="http://www.youtube.com/watch?v=4FbJW8AG8ns" target="_blank">com en els vells temps...</a><br />
<br />
Ja era fosc i les ombres es movien. Van acordar que s’esperarien al carrer. La Gina faria veure que passejava el Timmy mentre en Juli intentaria trobar els brots de soja dins del contenidor de l’orgànica. <br />
En Juli, des de molt menut, era un investigador de primera, tenia ull crític, sabia discriminar el que era important i el que era irrellevant. Des del primer dia a classe de natus, <a href="http://www.youtube.com/watch?v=W1ksMXKC6IE" target="_blank">ell era el número u</a>. I hi posava tanta passió que s’abocava en totes les investigacions. I això li va passar, que de tant abocar-se, amb la mà encara adolorida i la cuixa mig penjant, va acabar caient dins el contenidor de l’orgànica.<br />
Per la banda de la Gina, però, estava tot planificat al milímetre. A la noia no se li escapava res. Va fer un vol per davant del bloc de pisos. Va ficar-se per un caminet que vorejava el parc infantil, dissimulant, sempre mirant de reüll els contenidors... La veritat és que començava a impacientar-se. Què feia el Juli tanta estona?<br />
“Juli, tio, què fas?”, va dir fluixet a l’ombra que remenava el contenidor.<br />
Però no era el Juli sinó <a href="http://estemdepega.blogspot.com/2011/01/rebaixes.html" target="_blank">un tio tot mal afaitat i amb una samarreta imperi</a> de les d’abans i una bossa d’escombraries a la mà.<br />
“El servei d’escombraries cada dia està pitjor. <a href="http://www.youtube.com/watch?v=gjrtgK47nIM" target="_blank">Putu estil Bustos...</a>”, va rondinar l’home.<br />
La Gina ni li va contestar. On era el seu cosí? En Timmy ho va intuir de seguida. El gosset va sortir disparat vorera enllà. Anava cap a uns altres contenidors. En Juli havia estat remenant uns contenidors diferents dels que ella vigilava? No podia ser!<br />
El cas, però, és que el gos no parava de bordar i de córrer, de córrer i de bordar. Ja portava metres de cursa, dues illes de cases i quatre semàfors, i la Gina i el veí mal afaitat al darrere, també corrien. On anava en Timmy? La bèstia s’esgargamellava desesperada, insistent, fins que finalment va aconseguir aturar un camió de les escombraries.<br />
<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="//www.youtube.com/embed/T5RI30RJIPk" width="560"></iframe>JMFhttp://www.blogger.com/profile/08787241816038852257noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5459890705361905028.post-31460710094042437162013-10-23T10:07:00.002+02:002013-10-23T10:11:59.518+02:00GN04 MicroconversesEn Juli <a href="http://estemdepega.blogspot.com/2013/10/gn03-cosinades-aranyes-i-saltamartins.html" target="_blank">amb prou feines es podia asseure</a>. S’havia passat mitja nit fent cua a urgències estirat cul enlaire sobre una butaca mentre els seus cosins no paraven de xerrar i muntar-se pel•lícules.<br />
“Jo crec que ha estat la bruixa aquella que l’ha fotut daltabaix”, recordava que deia la Gina.<br />
Per sort la seva cosina l’Anna sí que sabia posar seny. L’endemà, tots més calmats, s’havien quedat sols. Feia temps que no parlaven el Juli i l’Anna.<br />
“Des que la Tere se n’ha anat amb els nens sento la necessitat de tornar als orígens, a <a href="http://www.youtube.com/watch?v=ZV83GSTLcY4" target="_blank">allò que ho feia tot tan especial</a>. Te’n recordes?”<br />
L’Anna feia que sí amb el cap. <a href="http://estemdepega.blogspot.com/2013/07/promo-anna-promo.html" target="_blank">I tant si se’n recordava</a>.<br />
“Jo ara entre l’ANC, la Lliga dels Drets dels Pobles, <a href="http://adenc.cat/actualitat/nota-de-premsa/l%E2%80%99adenc-celebra-la-segona-festa-del-riu" target="_blank">la Festa del Riu de l’ADENC</a>, les assemblees de Greenpeace i el Procés Constituent, estic massa enfeinada per preocupar-me d’aquests temes. A més, a la feina em collen bastant últimament."<br />
Un telèfon va interrompre la conversa. Era el Ritxi.<br />
“Tio, Juli, ai, perdó, Anna... Heu de venir de seguida. Acabo de veure la Mary Joe aquella amb una col·lega, o l’amiga d’un col·lega, o <a href="http://estemdepega.blogspot.com/2011/03/vida-casolana-ii.html" target="_blank">la txati de l’amic d’una col·lega</a>, per ser exactes. S’estan fotent una birra <a href="http://lamicrocerveseria.com/" target="_blank">a la Micro</a>.”<br />
“És una bona oportunitat per treure-li informació”, va saltar l’Anna, que de seguida es posava detectivesca.<br />
“Jo la conec bé. Tenim bon feeling. Crec que la puc fer parlar sense que ho noti”, va dir en Juli amb la seva sobrietat de germà gran.<br />
“Me n’hauré d’assegurar. Fem una cosa”, li va proposar l’Anna, “tu tingues el mòbil engegat i et posem un micro a l’orella i així ens podem comunicar sense que se n’adoni”.<br />
Semblava una bona idea, si més no d’entrada.<br />
<br />
A la Micro l’esperava en Ritxi, molt convençut del pla.<br />
“Jo entretinc l’amiga i tu li entres. Em sembla que avui ho aclarirem tot.”<br />
En Juli, òbviament també tenia ganes d’aclarir-ho tot amb la Mary Joe. Ella només veure’l entrar el va saludar amb la mà. Ell <a href="http://estemdepega.blogspot.com/2013/09/gn01-la-finestra-indiscreta.html" target="_blank">encara coixejava</a> ostentosament, anava amb <a href="http://estemdepega.blogspot.com/2013/09/gn02-mudances.html" target="_blank">la mà enguixada</a> i havia de recordar que <a href="http://estemdepega.blogspot.com/2013/10/gn03-cosinades-aranyes-i-saltamartins.html" target="_blank">no es podia asseure</a>. Es va quedar arran de barra.<br />
“Ei, com estàs?”, li va dir la Mary Joe, atenta com sempre. La seva amiga s’havia posat a xerrar amb un paio tot raro que vestia un xàndal molt lluminós i un polo rosa Lacoste amb un adhesiu de la Mafalda, semblava <a href="http://www.youtube.com/watch?v=4kHl4FoK1Ys" target="_blank">sortit d'un videoclip dels anys vuitanta</a>.<br />
“Mira, em sembla que ja m’he recuperat”, va dir en Juli fent genuflexions. El cul li etzibava punxades però ell aguantava com un valent.<br />
<br />
“Què passa aquí?”, va dir la Gina tot d’una, entrant a cal Juli, quan va veure l’Anna amb uns auriculars posats. “Avui he tingut un mal dia perquè <a href="http://estemdepega.blogspot.com/2013/08/promo-georgina-promo.html" target="_blank">m’he sincerat amb l’Héctor</a> i ell...”<br />
“S’ha sincerat amb tu?” L’Anna no es volia ni imaginar aquella batall... aquella conversa. Per canviar de tema, li va explicar el que estaven fent els seus germans. En Juli tot just començava a parlar amb la veïna del davant.<br />
<br />
“Doncs sí, acabo d’aterrar al barri. Tot és tan nou aquí...”, deia la Mary Joe.<br />
“No et pensis”, va dir en Juli intentant agafar una gerra de Porter amb la mà dolenta, “els que sempre hem viscut aquí també ho trobem canviat. Jo encara no m‘he acostumat que traiessin les bicis giratòries dels Jardinets.”<br />
“Juli”, li deia la veu de l’Anna dins l’orella, “no et desviïs. I recorda que la noia és de Can n’Oriac, no cal que facis propaganda de la ciutat, eh.”<br />
“I el peu què et fa?”, es va interessar la noia. “Jo tenia <a href="http://estemdepega.blogspot.com/2011/01/educacio-fisica.html" target="_blank">un ex que era fisio</a>. Bé treballava d’inef però també era fisio, havia treballat <a href="http://fisioromi.com/" target="_blank">amb gent molt bona</a> del Vallès. Quedi clar que els fisios no són només massatgistes, però ell en sabia un munt de fer massatges, de tota mena. Si vols...”<br />
En Juli no sabia com reaccionar. Aquella noia li agafava amorosament els peus i els acariciava amb aquells dits suaus, sedosos. Li va comentar que ella també tallava cabells, feia les ungles a les amigues. <a href="http://www.youtube.com/watch?v=i21HEtD6W28" target="_blank">Tota ella era deliciosa</a>. No sabia què dir.<br />
“Juli, digues alguna cosa. Està clar que et té confiança i ho has d’aprofitar”, li va engegar l’Anna.<br />
“D’això... I els pisos què tal? Diuen que l’obra va sortir bastant bé, no? I els acabats d’obra vista també, diuen. Però els veïns... Has vist res d’estrany o peculiar? Què fan a la nit?”<br />
La Mary Joe va deixar anar una rialla musical abans d’enfonsar els rínxols en el genoll. Quin noi més ocurrent. En Juli va constrènyer tot el cos per amagar primer un calfred i després una rampa.<br />
“Ets molt graciós”, va dir ella. “El meu ex també era molt bromista, el que era fisio, <a href="http://www.youtube.com/watch?v=kLnfqwHKjnM" target="_blank">el Llorenç</a> vull dir”.<br />
Quan va sentir “Llorenç” a en Juli <a href="http://estemdepega.blogspot.com/2013/08/promo-georgina-promo.html" target="_blank">li va semblar lligar caps</a>. L’Anna en la distància els va lligar de seguida. Però no va poder evitar que la Gina ho sentís i reaccionés de mala manera.<br />
“Desgraciada!”, va cridar per l’aparell amb totes les seves forces, “digues a aquesta tia que és una mosqueta morta, que per molt que vagi fent rialletes i es passegi amb els seus rinxolets de candy candy, encara que sigui morena, jo ja sé qui és, que sé on viu i que quan vulgui la vaig a buscar i li’n dic quatre de fresques. M’has entès?”<br />
En Juli no havia entès res. Amb aquella escridassada a l’orella va fer un bot espectacular, va intentar agafar-se a un tamburet per no desequilibrar-se però va ser pitjor. Es va haver d’agafar als pantalons d’un cambrer que anava tot carregat i, de sobte, i sense avisar, un ganivet va sortir disparat i se li va clavar a la cuixa.<br />
<br />
<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="//www.youtube.com/embed/oSA5rhvN5l8" width="560"></iframe>JMFhttp://www.blogger.com/profile/08787241816038852257noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5459890705361905028.post-33590591960179788472013-10-03T11:47:00.000+02:002013-10-03T11:47:11.993+02:00GN03 Cosinades, aranyes i saltamartinsL’endemà al vespre van fer la tradicional <a href="http://www.youtube.com/watch?v=enK7QGs96vY" target="_blank">trobada de cosins</a>.<br />
“A mi això no em quadra. Tenim <a href="http://estemdepega.blogspot.com/2013/09/gn01-la-finestra-indiscreta.html" target="_blank">un assassí al bloc del davant</a> i <a href="http://estemdepega.blogspot.com/2013/08/promo-mary-joe-promo.html" target="_blank">la pava aquella</a> passejant-se com una pàmfila amb l’Héctor”, repetia la Gina. Feia una cara que espantava. I a sobre, els havia explicat, a la feina l’Héctor estava superfred amb ella. Ningú no s’atrevia a dir-li que potser era normal.<br />
“El cas és que vau presenciar un crim i no sabeu en quina finestra, oi?”, va dir l’Anna amb posat perspicaç tot devorant una galeta de gingebre.<br />
El Timmy protestava. Ell també en volia.<br />
“Hem d’actuar de seguida. Ens hem d’infiltrar en aquests pisos i esbrinar el què, si cal finestra per finestra”, va saltar en Juli. Anava amb els dos peus embenats i <a href="http://estemdepega.blogspot.com/2013/09/gn02-mudances.html" target="_blank">amb la mà enguixad</a>a però sentia que una vegada més li tocava fer de líder.<br />
“Si voleu em puc despenjar fent rappel des del terrat...”, s’oferí en Ritxi. No s’esperava que la proposta prosperés.<br />
L’Anna, les propostes, les caçava al vol.<br />
“Molt bé, Ritxi, hem de passar a l’acció. Tu i la Gina us despengeu i jo em quedo amb en Juli que està convalescent per vigilar amb el telescopi.”<br />
A tots els va semblar bé, més o menys, perquè en Juli malgrat tot necessitava acció i en Ritxi en el fons havia mig quedat amb un col•lega per veure el torneig de les Sis Nacions, <a href="http://estemdepega.blogspot.com/2011/03/vida-casolana-ii.html" target="_blank">una tradició de feia anys</a>.<br />
En Timmy perseguia una aranya pel passadís. Pel camí va trencar un gerro de porcellana i dos querubins de la tieta Nuri, i va despenjar una màscara africana, que se’ls mirava des del terra com un mal presagi.<br />
<br />
Com un mal presagi, quan en Ritxi i la Gina s’apropaven a l’immoble, es van creuar amb l’Héctor i la Mary Joe.<br />
“Merda”, va dir la Gina cabrejada amagant-se rere un contenidor, “la parelleta surt a sopar. Segur que la porta a l’hindú que vem descobrir fa unes setmanes”.<br />
En Ritxi, que ja sabia que la seva cosina era incontrolable, va trucar de seguida l’Anna.<br />
“Canvi de plans”, va dir la noia. “Juli, hauràs d’ajudar tu el teu germà. Jo vaig amb la Gina, i en Timmy, que no faci cap disbarat.”<br />
En Juli va assentir amb les crosses a punt. <br />
Aquell terrat era màgic, va pensar poc després, veient aquella extensió de rajoles argiloses, amb roba estesa, antenes velles de televisió... Li venien <a href="http://www.youtube.com/watch?v=AAuthVkMsUg" target="_blank">unes sensacions </a>que no havia sentit mai abans. Li semblava que des d’allà dominava tot el barri.<br />
“Anem per feina”, va dir en Ritxi amb desgana. Li va explicar com funcionaven les cordes i els arnesos. Es veu que els havia comprat a <a href="http://estemdepega.blogspot.com/2008/10/03-herois-de-capa-i-piolet.html" target="_blank">la mateixa botiga on anava un tal Carles Gel</a>.<br />
Tot d’una, però, li va arribar un whatsup: “Operació abortada. Restaurant ple. Els colomins tornen a la gàbia”. L’Anna els avisava que estarien més exposats. En Ritxi ho va aprofitar de seguida.<br />
“Diu l’Anna que aquells dos estan tornant i que ho deixem, a veure si ens enxamparan fent l’indio... Jo me’n vaig a cal Rafa a veure el rugby. Véns o què?”<br />
“No, tu ves, jo em quedo a inspeccionar el terrat. Potser hi ha alguna prova del delicte.”<br />
El cas és que el Juli no estava disposat a abandonar. Des de menut, des d’<a href="http://www.youtube.com/watch?v=gkVHgbM0koY" target="_blank">aquells temps a l’esplai</a> de La Roda en què no deixava cap taller sense acabar ni cap joc sense guanyar, fins que els pares se l’enduien arrossegant cap a casa, <a href="http://www.youtube.com/watch?v=cBX1wPlpuYs" target="_blank">ell era un home tenaç</a>. Sempre mantenia els objectius malgrat les adversitats. Ara mateix li eren adverses dues cames i una mà, però ell ja s’enredava amb les cordes i preparava els arnesos.<br />
Despenjar-se no era tan difícil. Els primers metres fins al balcó de l’àtic van ser cosa fàcil. A dins no hi havia gran cosa: una sissí amb calcetes esteses, una bicicleta estàtica, cabdells de llana i una peça de ganxet a mig fer... Era mono aquell pis. Ell ja sabia que era de la Mary Joe. Estava temptat d’entrar-hi i tot...<br />
Però no va ser possible perquè es va encendre el llum del rebedor i en Juli va haver de saltar amb la corda a corre-cuita. El noi es va tombar del dret i del revés. No sabia com, va obrir l’arnés i es va deixar anar de la corda i va caure al buit.<br />
PLONF<br />
Per sort va trobar un toldo no gaire més avall. Ell era així, va pensar, <a href="http://www.youtube.com/watch?v=a6n1jdBIIM4" target="_blank">un home de recursos,</a> aventurer... El cas però és que el toldo feia baixada i va començar a lliscar... <br />
PLONF<br />
Altre cop va caure, aquesta vegada de menys alçada i al carrer. Concretament en una jardinera. I encara més concretament, sobre un cactus amb espines de mig pam.<br />
<br />
<iframe width="420" height="315" src="//www.youtube.com/embed/8HnFY4vYVPY" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>JMFhttp://www.blogger.com/profile/08787241816038852257noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5459890705361905028.post-49010323034983475222013-09-17T15:29:00.001+02:002013-09-17T15:29:23.308+02:00GN02 MudancesLa Mary Joe estava molt contenta. Per a ella tot eren novetats. Estrenava pis, <a href="http://estemdepega.blogspot.com.es/2013/08/promo-mary-joe-promo.html" target="_blank">estrenava nòvio</a>...<br />
“Que guai, ara serem pràcticament veïnes”, li va dir a <a href="http://estemdepega.blogspot.com/2010/09/promo-petons-esquimals-promo.html" target="_blank">la seva companya de l’insti</a>, <a href="http://estemdepega.blogspot.com/2008/07/comiats-i-promeses.html" target="_blank">la que s’havia embolicat amb el seu veí</a>.<br />
“Si necessites ajuda ja ho saps...”<br />
“No cal. Em queden per portar quatre coses només. Ahir l’Héctor em va ajudar una mica amb la mudança.”<br />
Cada vegada que pronunciava el nom de l’Héctor se li encenien els ulls. I encara més quan recordava, després de carregar mobles, els jocs nocturns que havien tingut. Ella se li oferia per tallar-li els cabells i ell s’hi resistia. La seva mare tenia una perruqueria Ca n’Oriac, però ell no se’n refiava. <a href="http://estemdepega.blogspot.com/2013/09/gn01-la-finestra-indiscreta.html" target="_blank">Encara van tenir sort de no prendre mal...</a><br />
<br />
En Juli i la Gina amb prou feines havien dormit. <br />
La Gina no podia deixar de pensar <a href="http://estemdepega.blogspot.com/2013/09/gn01-la-finestra-indiscreta.html" target="_blank">en aquella escena</a> que havien presenciat. Tornant de la feina va sortir a córrer amb el Timmy i, sense adonar-se’n es va presentar a casa del seu cosí.<br />
En Juli, en canvi, s’havia passat mitja nit a urgències perquè li miressin la cama aixafada sota la planxa. Va estar repassant els fets tota la nit i part del dia, intentant recordar a quin pis i quina finestra havien vist aquell acte esgarrifós, però tot havia anat massa ràpid. Just quan tornava a casa, cansat, coix i amb les crosses, es va trobar la Gina i el Timmy. <br />
Allà van conèixer la Mary Joe, atrafegada, descarregant embalums del cotxe. La Gina es va adonar de seguida que era una bona oportunitat per entrar a l’immoble a investigar. <br />
“Perdona, vols que t’ajudem? De mudances, eh?”<br />
“Sí. Necessitava un canvi de vida, amistats noves, emocions noves...”, els explicava la Mary Joe.<br />
La Gina l’escoltava amb atenció. La noia xerrava pels descosits però se la veia propera i alegre. “Sembla bona tia”, va pensar.<br />
“Vinga, ja t’ajudo a portar la calaixera”, es va oferir enfilant cap a l’escala.<br />
El Juli se la mirava amb ulls esbatanats. Aquella noia era tota moviment i expressió. Tenia una veu molt musical i no parava de somriure. Es va adonar de sobte que feia molt que no s’interessava per cap dona <a href="http://www.youtube.com/watch?v=ujTnpLnfifQ" target="_blank">que no fos la seva ex</a>.<br />
“Jo també t’ajudo”, va saltar agafant-se com va poder a un bodegó per no caure.<br />
Mentrestant, en Timmy remenava les escombraries i desenterrava algunes plantes de les jardineres.<br />
Les noies el van ajudar a entrar a l’ascensor amb els quadres i alguna planta, i elles van pujar per les escales.<br />
“Estàs forta”, va observar la Gina.<br />
“Ja m’ho diuen, ja. De fet m’agrada córrer, fer muntanya, i tinc un nòvio culturista. Fem moltes coses junts.”<br />
<br />
La Gina havia quedat molt impressionada amb la nouvinguda. “<a href="http://www.youtube.com/watch?v=3sdxBs4VHPY" target="_blank">Mola conèixer ties tan enrotllades</a>. Potser ens fem amigues i tot, però amigues de veritat que s’expliquen coses íntimes." <br />
El Juli, tot i passar-se tota l’estona agafat a les crosses mentre les noies parlaven, també pensava en la Mary Joe, potser més del compte. “Una dona activa, alegre, espavilada. És l’amant ideal, <a href="http://www.youtube.com/watch?v=O040xuq2FR0" target="_blank">el meu complement perfecte</a>. I em sembla que també li agrado.”<br />
Quan ja era fosc, de nou a casa del Juli, els dos cosins van sopar junts recordant els vells temps acompanyats mentre el gos se barallava amb la catifa i esgarrinxava els coixins del sofà.<br />
En el fons estaven una mica inquiets perquè no havien esbrinat res sobre el pis misteriós. Van decidir repassar altre cop totes les finestres amb el telescopi. Van veure famílies que sopaven, <a href="http://estemdepega.blogspot.com/2010/04/24-un-afer-alfanumeric.html" target="_blank">un noi que escrivia fórmules matemàtiques</a> en una pissarra, senyores que feien mitja, un paio que anava en samarreta imperi, noietes que <a href="http://www.youtube.com/watch?v=-3gIQzXBidE" target="_blank">escoltaven música</a> juntes amb el pijama posat... Res de sospitós. Fins que, és clar, van arribar al pis de la Mary Joe.<br />
“Ostres, avui la nova veïna té visita”, va observar el Juli. Efectivament una ombra allargada havia fet acte de presència al pis de la noia.<br />
“A veure...”, va dir la Gina. El que hi va veure ni li va agradar gens. “Desgraciada! Aquesta sí que no me l’esperava!”<br />
En Juli també volia mirar però Gina es resistia. Així de lluny veia dues figures que s’abraçaven i es petonejaven i es treien la roba...<br />
“La mala puta està liada amb <a href="http://estemdepega.blogspot.com/2013/08/promo-georgina-promo.html" target="_blank">l’Héctor</a>!”, va cridar la Gina, que literalment s’enfilava per les parets.<br />
En Juli s’ho mirava una mica encongit arran de finestra. Potser més valia que es tragués aquella noia del cap. La Gina, en canvi, treia foc pels queixals. Estava tan enrabiada que d’una estrebada va arrencar una cinta que sortia de la paret i la persiana va caure amb tot el pes sobre la mà del Juli.<br />
<br />
<iframe width="420" height="315" src="//www.youtube.com/embed/0N0SNBKKidw" frameborder="0" allowfullscreen></iframe><br />
JMFhttp://www.blogger.com/profile/08787241816038852257noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5459890705361905028.post-39199000575428638022013-09-07T16:53:00.001+02:002013-09-07T16:55:07.127+02:00GN01 La finestra indiscretaJa les trobava a faltar, en Juli, les trobades nocturnes amb la Gina. Els dos cosins tenien un tracte especial. Des de feia anys es veien de tant en tant, parlaven de tot el que els amoïnava, es feien confessions... Era com si no haguessin passat els anys i encara fossin aquells dos nens que <a href="http://www.youtube.com/watch?v=yFdGWKV4KUQ" target="_blank">es trobaven als estius per córrer aventures</a> reals i imaginades.<br />
“Estic fotut però me’n sortiré”, afirmava en Juli. La Gina assentia mentre observava el caos que tenia al pis. Roba escampada, plats i tasses bruts escampats pel pis, la post de planxar al mig del pas... Després de la separació, que la dona s’endugui els nens <a href="http://www.youtube.com/watch?v=ujTnpLnfifQ" target="_blank">a Islàndia</a>... no era gaire digerible, no. “A més”, continuava ell, “<a href="http://www.youtube.com/watch?v=DP3MFBzMH2o" target="_blank">m’estic tornant a posar en forma</a>. He quedat amb el Ritxi un parell de dies i...”<br />
La Gina assentia, comprensiva, mentre observava <a href="http://estemdepega.blogspot.com/2013/07/promo-juli-and-ritxi-promo.html" target="_blank">la bena que duia embolicada al turmell</a>.<br />
“Jo em sembla que pararé boja”, deia ella, ara li tocava a ella, “entre la colla del gimnàs que són tots uns pixapins i diuen que volen fer la Matagalls-Montserrat i <a href="http://estemdepega.blogspot.com/2013/08/promo-georgina-promo.html" target="_blank">ara això de l’Héctor...</a>”<br />
L’Héctor, sí, recordava en Juli. Aquell noi ton corpulent i també tan curiós. L’havia sorprès, feia unes setmanes, quan acabat de separar s’havia apuntat al gimnàs municipal i l’Héctor, el monitor de tardes, li havia parlat d’un llibre d’en Paolo Coelho, de la filmografia d’en Rohmer, dels programes del Punset... A la Gina li agradaven els tios catxes però també sensibles. <br />
“Des del Llorenç que no coneixia un tio interessant”, continuava la Gina queixosa.<br />
En Juli també recordava <a href="http://www.youtube.com/watch?v=kLnfqwHKjnM" target="_blank">el Llorenç</a>. Llavors el noi estudiava INEF. Després va fer de profe de gimnàstica en un insitut de la ciutat, no recordava quin... Era bon paio el Llorenç. Però ara no en parlarien. El Llorenç <a href="http://estemdepega.blogspot.com/2011/07/buscant-consol-buscant-consell.html" target="_blank">havia deixat la seva cosina per una professora de l’insti</a> i la Gina no en volia sentir parlar. <br />
“Saps com m’entretinc ara que estic de baixa?”, va dir en Juli, per canviar de tema. “He recuperat el meu telescopi, el que tenia a Sant Feliu”.<br />
“I mires els estels?”, va dir incrèdula la Gina.<br />
“No ben bé. De fet, observo la ciutat”, que era com dir que espiava els veïns, va pensar ella, “és una manera de fer-me passar l’insomni”.<br />
Tot seguit el Juli li va parlar d’<a href="http://estemdepega.blogspot.com/2010/10/una-nit-al-patxa.html" target="_blank">uns veïns que es barallaven i es reconciliaven</a>, d’<a href="http://estemdepega.blogspot.com/2011/01/bricotango.html" target="_blank">unes noies que compartien pis</a>, d’un paio molt raro que sempre anava <a href="http://estemdepega.blogspot.com/2011/01/rebaixes.html" target="_blank">mal afaitat i amb una samarreta imperi</a> horrible...<br />
La Gina va bufar avorrida però al final va acabar fent un cop d’ull per una finestra triada a l’atzar.<br />
“Collons!”, va enretirar-se fent una ganyota de fàstic.<br />
“Què passa?”<br />
En Juli també ho va veure. Era una escena terrorífica. A l’altra banda del carrer, tots dos ho havien vist, una figura n’havia atacat una altra entre penombres, l’escanyava pel darrere, i finalment la víctima havia clavat unes tisores a l’espatlla del seu agressor. <a href="http://www.youtube.com/watch?v=LBoL2vMJkCs" target="_blank">O alguna cosa per l'estil</a>.<br />
“Em pensava que això només passava <a href="http://www.youtube.com/watch?v=6kCcZCMYw38" target="_blank">a les pel·lícules</a>”, va dir en Juli. Desconcertat, va topar amb la post de planxar i li va caure la planxa sobre la cama, la bona.<br />
<br />
<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="//www.youtube.com/embed/6wI9ZiTEuHE" width="420"></iframe>JMFhttp://www.blogger.com/profile/08787241816038852257noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5459890705361905028.post-80468383779997161082013-08-22T08:52:00.001+02:002013-08-22T08:52:47.369+02:00PROMO MARY JOE PROMOElla havia quedat amb la seva companya de l’insti al departament, <a href="http://estemdepega.blogspot.com/2010/09/promo-petons-esquimals-promo.html" target="_blank">la Maria José</a>, que insistia que li havia d’explicar una cosa. Se li feia estrany perquè fins ara sempre era ella qui la buscava per explicar-li coses del seu <a href="http://estemdepega.blogspot.com/2011/08/retorn-i-final.html" target="_blank">noviet i exveí</a>.<br />
La Maria José, recordava ella, passava una època una mica delicada. Ho havien deixat amb <a href="http://www.youtube.com/watch?v=kLnfqwHKjnM" target="_blank">el Llorenç</a>, <a href="http://estemdepega.blogspot.com/2011/01/educacio-fisica.html" target="_blank">aquell inef tan guapot</a>. Havia estat dolorós perquè a ell li havia sortit una feina superbona a Castelldefels i no volia quedar-se lligat amb una relació a distància. La Maria José s’havia ofuscat tant que havia canviat de look d’una manera radical, i també de nom. Ara es feia dir Mary Joe, que sonava més cool.<br />
I ara què li passava? Ella ja <a href="http://estemdepega.blogspot.com/2008/06/sempre-hi-ha-un-dem.html" target="_blank">estava curada d’espants</a> però igualment es temia el pitjor.<br />
S’equivocava.<br />
“Tia, <a href="http://www.youtube.com/watch?v=-eREugudy2Y" target="_blank">m’he enamorat</a>”, li va dir il·lusionada la Mary Joe, “d’<a href="http://estemdepega.blogspot.com/2009/03/tot-cultivant-el-cos.html" target="_blank">un tio alt, fort, guapo, educat...</a> és meravellós”.<br />
“Ah, vaja...”, va dir ella incrèdula, “el conec?”<br />
“Aviat, carinyo, aviat...”<br />
Com li brillaven els ulls... Si fins i tot semblava que sentia banda sonora de fons...<br />
<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="//www.youtube.com/embed/SK3Z4CByuoc" width="560"></iframe> JMFhttp://www.blogger.com/profile/08787241816038852257noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5459890705361905028.post-17833939148778509242013-08-02T13:50:00.000+02:002013-08-02T13:50:26.442+02:00PROMO GEORGINA PROMO“L’últim Capuccino Commotion, ho juro”, es va dir la Gina <a href="https://www.youtube.com/watch?v=TNushYncm7k" target="_blank">amb la cullera a la mà</a>. Es va emmirallar a la vitro amb la cara tota plorosa.<br />
El gos bordava des del menjador.<br />
“Sí, Timmy, a tu també te’n dono...”<br />
En Timmy era un bon amic. Sempre es cuidava de controlar-li la impulsivitat. De vegades li feia impressió que només comprava menjar per al seu gos.<br />
“<a href="https://www.youtube.com/watch?v=K4VWz9OdnJo" target="_blank">Millor un gos que un tio</a>”, va deixar anar fastiguejada. Encara tenia present el seu últim desengany amorós.<br />
Encara no entenia què havia passat. L’Héctor era atent, educat, i sempre ho compartia tot. Era <a href="http://estemdepega.blogspot.com.es/2009_03_01_archive.html" target="_blank">un noi molt sensible que havia passat coses xungues</a> però se n’havia sortit. En part gràcies a ella, va afegir. I de cop i volta va i li diu que ho vol deixar, sense cap explicació. No ho entenia. Sí, treballaven junts al gimnàs, feien peses junts, corrien junts... sí, feien de tot junts i era genial. I ara la deixava com si res. És que no ho entenia.<br />
El gos començava a protestar altre cop.<br />
“Timmy, <a href="https://www.youtube.com/watch?v=6iOTJhnVFVs" target="_blank">ja no em queda gelat</a>. Ja no queda pa, ni galetes, ni pollastre, ni amanida, ni musli, ni barretes energètiques...”<br />
I havia anat a comprar aquell mateix matí... Realment, tenir un gos salsitxa com en Timmy era una ruïna.<br />
<br />
<iframe width="420" height="315" src="//www.youtube.com/embed/ifAtvI48R_0" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>JMFhttp://www.blogger.com/profile/08787241816038852257noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5459890705361905028.post-1669920539210554522013-07-18T18:31:00.000+02:002013-07-18T18:31:56.681+02:00PROMO JULI AND RITXI PROMODes dels vuit anys que ho sabia: “Nano, <a href="http://www.youtube.com/watch?v=EIGXAzWRblc" target="_blank">tu tens fusta de líder</a>”, li havia dit el seu avi, un dia tornant del Parc Catalunya. Tot just acabava de debutar de porter amb l’Atletic de Sabadell i havia encaixat catorze gols. “D’un fracàs se n’aprèn més que de mil èxits”, insistia el seu avi, pobre avi, des del cementiri de la Salut. <br />
Ell li havia fet cas. I no li havia anat tan malament... <a href="http://www.youtube.com/watch?v=2SIhVLoeaMk" target="_blank">O sí?</a><br />
“Hem d’escalfar bé, que si no ens trencarem...”, va dir el seu germà, en Ritxi, quan eren al vestuari. S’havia endut en Juli a fer una partideta d’esquaix al Malibú. Després de <a href="http://www.youtube.com/watch?v=ujTnpLnfifQ" target="_blank">la separació i tota la pesca</a>, al seu germà li convenia distreure’s.<br />
Els altres dos ja els esperaven. Eren l’<a href="http://estemdepega.blogspot.com/2012/02/iii-revelacions-esportives.html" target="_blank">Alan i en Jimmy</a>. En Ritxi sempre quedava amb ells perquè en Jimmy després volia celebrar <a href="http://estemdepega.blogspot.com/2012/01/promo-aiguamolls-de-lemporda-promo.html" target="_blank">algun bimbo</a> i pagava el vermut. <br />
En Jimmy? Tot d’una en Juli es va mirar en Jimmy... i va recordar que, després de la golejada contra el Mercantil, en Jimmy es va convertir en porter titular de l’Atletic... Tot i que les derrotes van continuar sent abundants, en Juli només va fer que xupar banqueta en tota la temporada. Tenien un compte pendent ell i en Jimmy...<br />
“Fem via, que avui els apallissem”, va dir motivat al seu germà.<br />
En Juli tenia ganes de córrer, volia ser el primer de trepitjar a la pista, de posar a prova el seu drive, el seu joc de cintura. Va fer un salt per comprovar la flexibilitat de les bambes noves i...<br />
Crac!<br />
“Juli, tio”, va remugar en Ritxi, “que t’he dit que escalfessis...”<br />
<br />
<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="//www.youtube.com/embed/4jmOsy1_fnY" width="420"></iframe>JMFhttp://www.blogger.com/profile/08787241816038852257noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5459890705361905028.post-37046650480015230282013-07-08T22:25:00.000+02:002013-07-15T21:24:00.920+02:00PROMO ANNA PROMOCom era la massa? “Ai, Anneta, que et fas gran...” Cada dia li costava més recordar les receptes de la tieta Nuri. Per això s’havia d’inventar algun ingredient o intentar trobar la solució per Internet. “Quant de gingebre?” Ho faria a ull, que deia la tieta Nuri. A ella sí que li quedaven boníssimes les galetes... <br />
Quins records, es deia l’Anna, <a href="https://www.youtube.com/watch?v=Djm-IKTJEpg" target="_blank">aquells estius</a> a Sant Feliu del Racó. Allà es trobaven els tres germans amb la seva cosina Gina i sortien d’excursió. Anaven a les Arenes, a Castellar..., i la tieta Nuri sempre els feia entrepans i... les galetes de gingebre. Però com era la recepta?<br />
L’Anna va clavar mossegada a un tros de Pantera Rosa que tenia amagada al calaix dels clips. Amb les dents rosades es va veure reflectida a la pantalla de l’ordinador, i es va posar a riure com una ximpleta. “Com la Gina quan feia el xicotot”, va pensar, però havia de procurar que ningú no la veiés fent la pallassa a la feina...<br />
La Gina els convidava sovint a Tossa. Era un poble molt bonic. I corrien per la platja, i nedaven, i el gos de la Gina els esquitxava i els llepava la cara. I anaven en barca. A ella, que era la petita, sempre li tocava remar. <a href="https://www.youtube.com/watch?v=_AFuRrNKJsc" target="_blank">Això quan la Gina no volia fer-se la xula</a>, o quan en Juli no es posava a manar com fan tot sovint els germans grans. I mentrestant, el murri d’en Ritxi es menjava d’amagat les galetes de la tieta. Però com era la recepta?<br />
L’Anna va clavar una altra mossegada... Ecs, no. Allò era el plàstic. I la Pantera Rosa, ja se l’havia acabat? Doncs, au, cap problema, n’obriria una altra i llestos.<br />
<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="//www.youtube.com/embed/QWCedO_SBvs" width="560"></iframe><br />JMFhttp://www.blogger.com/profile/08787241816038852257noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5459890705361905028.post-2645651874640907442013-05-27T14:39:00.001+02:002013-05-27T14:41:49.791+02:00Escena eliminada IIA ca la Sònia, la Salu <a href="http://estemdepega.blogspot.com.es/2012/12/xx-carrers-davui-i-de-sempre.html" target="_blank">no parlava de cap altra cosa</a>.<br />
"El Jimmy, <a href="http://estemdepega.blogspot.com.es/2012/09/xv-silencis.html" target="_blank">no sé què li passa</a>. Em mira i sembla que no em miri. M'escolta i sembla que no m'escolti. Em sembla que pararé boja."<br />
"En poques paraules, <a href="http://estemdepega.blogspot.com.es/2012/01/promo-aiguamolls-de-lemporda-promo.html" target="_blank">és un empanat</a>. Ara te n'adones?", va deixar anar la Sònia, sempre atenta. Li va oferir un altre gintònic.<br />
"No sé, tia, és que jo ho tinc molt clar, però tinc molts dubtes", va continuar la Salu bevent-se el gintònic. De passada, es va acabar les restes d'olives i escopinyes que hi havia en uns platets sobre la taula.<br />
La Sònia va anar a buscar un parell de bosses de fruits secs.<br />
"Gràcies, tia, quina gana que tinc", va dir la Salu. "Doncs el que et deia, n'estic farta, n'estic farta. Jo vull que em mirin i em vegin, que m'escoltin i em sentin. Ja vaig passar un infern amb <a href="http://www.youtube.com/watch?v=wDhJ3TPckIY" target="_blank">el Tito</a>. I n'estic farta".<br />
La Sònia va recordar "<a href="http://www.youtube.com/watch?v=6CDWfxGcpp4" target="_blank">l'infern del Tito</a>" i també va pensar que no volia repetir-ho.<br />
"Per cert, Sònia, aquestes ametlles no sé d'on les has tret però estan duríssimes. No vols dir que estan passades?"<br />
"No són ametlles, burra. Són pistatxos, i s'han de pelar."<br />
<br />
<iframe width="420" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/0AIlz08fZos" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>JMFhttp://www.blogger.com/profile/08787241816038852257noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5459890705361905028.post-33300541674268423962013-05-14T11:18:00.002+02:002013-05-14T11:20:08.189+02:00Escena eliminadaAquell dia en Jimmy havia convidat a la Salu a dinar a casa, <a href="http://estemdepega.blogspot.com.es/2012/03/vi-de-la-cubana-les-drogues.html" target="_blank">amb l'Ona</a>. Sens dubte aquella trobada seria una manera de posar les bases d'una nova relació, <a href="http://estemdepega.blogspot.com.es/2012/10/xvi-terrabastall.html" target="_blank">més enllà dels malentesos</a> i de les <a href="http://estemdepega.blogspot.com.es/2013/01/xxi-fugides-tangencials.html" target="_blank">reticències passades</a>.<br />
La Salu, acabada d'arribar, feia goig, va pensar en Jimmy. L'Ona també. A la noia li saltaven els ulls de veure el seu pare tan content.<br />
"Seieu, el dinar és a punt", va dir en Jimmy, que encara duia el davantal posat.<br />
L'Ona, previsora, es va afanyar a portar els estalvis. No volia que passés cap desgràcia precisament avui. També va apartar tots els obstacles que hi havia entre la taula i la cuina.<br />
"Endavant, papa".<br />
La Salu estava encantada, enlluernada per aquell convit, per la familiaritat d'ell, per aquell davantal nou de trinca, immaculat. De sobte va recordar una cosa.<br />
"Per cert, he trobat aquesta carta a la bústia..."<br />
En Jimmy, que no era gaire de bústies, estranyat, va obrir el sobre. Tenia un color lletós i venia del Ministeri de Defensa. Se la va estar llegint detingudament a la cuina.<br />
Mentrestant, la Salu i l'Ona van començar a trencar el gel, que si "no entenc com heu pogut tenir <a href="http://www.youtube.com/watch?v=gjrtgK47nIM" target="_blank">un alcalde tan ridícul durant tants anys</a>", que si "a mi m'agradaria tornar a veure el passeig tal com era abans".... La Salu, neguitosa, ja havia foradat dos cops les estovalles amb la forquilla i ja es temia que acabaria escantonant algun plat amb la pinça dels cabells.<br />
"Escolta, què fa en Jimmy tanta estona?"<br />
Com si el cridessin, ell va aparèixer de cop, blanc com la cera, amb el davantal mig descordat.<br />
"Noies, tinc una mala notícia. El Ministeri de Defensa em crida a files. Haig d'anar a fer la mili."<br />
"Papa, què dius? I què és la mili?"<br />
"El servei militar. M'ha caducat la pròrroga i m'he de presentar a Cartagena d'aquí dues setmanes".<br />
En Jimmy i la Salu es van mirar. Sembla va impossible com el destí tornava a separar-los. Per la seva ment desfilaven noves imatges, poc esperançadores, de distàncies, viatges i incòmodes esperes. Uniformes, la jura de bandera, els ranxos i les guàrdies, <a href="http://www.youtube.com/watch?v=jhdFe3evXpk" target="_blank">els companys d'armes</a>..., i trajectes en tren, i andanes plenes de parelles com ells, desitjant-se sort, omplint-se de petons, <a href="http://www.youtube.com/watch?v=rWj7kjAVL5I" target="_blank">muntant-se pel·lícules</a>, enyorant-se durant setmanes i mesos...<br />
"Un moment", va dir l'Ona després d'arrabassar-li el sobre, "aquesta carta és de l'any 88... Papa, quant fa que no buides la bústia?"<br />
<br />
<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/uwpR22ovuww" width="560"></iframe>JMFhttp://www.blogger.com/profile/08787241816038852257noreply@blogger.com0