23 buscant wally

La Blanca es va llevar amb un xuclet enorme al coll. Davant del mirall se'l va tapar ruboritzada. Trobaria un mocador, un jersei de coll alt... En aquell moment va sonar el telèfon. Era la Júlia.
"Tia, que anem al carnaval de Sitges, et pasem a recollir d'aquí dos minuts" La Blanca es va atabalar encara més. Regirant l'armari va trobar un vestit de fada i una màscara, just en el moment que sonava el timbre.

El noi de les ulleres de pasta acabava s'acabava d'afegir a la rua amb l'Elektra i uns col·legues del club de trekkies. Però avui tenia el dia tan melancòlic que es va perdre entre la multitud. De sobte es va adonar que no coneixia ningú. O potser sí... hi havia una fada que el saludava amb la mà. Era graciosa i feia molt bona olor. Potser era ella...

La Blanca estava avorrida amb la Júlia i la seva amiga acabada de separar. Només feien que parlar d'uns tios que no s'atrevien a lligar-se. De cop i volta va veure el seu amic de els ulleres de pasta i va córrer a saludar-lo.
"Hola, què fas per aquí?"
"Blanca?", va fer ell sorprès. "He vingut a la rua a perdre'm una mica".
"Jo també", va dir ella. Es va fixar que avui anava disfressat de Wally, amb el gorro i el jersei de ratlles. Li va semblar graciós.
El noi de les ulleres de pasta es va mirar la Blanca. Per uns moments l'havia confosa amb aquella altra noia... Quines coses tenia la vida, va pensar abans de perdre's novament entre la multitud.

Allò de samba en samba la Blanca es va anar despenjant de la Júlia i la seva amiga. No podia deixar de pensar en la seva cerca i la mala sort que havia tingut fins ara amb els homes. Atabalada, va entrar en un antre on va veure una noia vestida de Xena, la princesa guerrera, era l'Elektra!
"Ei, què fas tan moixa? Vine a beure uns mojitos, dona"
La Blanca va acceptar de seguida. L'Elektra, malgrat ser tan friki, era una tia molt agradable. Tant que, al cap de deu mojitos li va començar a explicar la vida. "Doncs primer em vaig embolicar amb l'Adam, que era tot un poeta, després amb el bèstia del Bruno, i després el Carles del Ripollès...", va començar desbocada, "... llavors, després del Gerard, l'Héctor i l'Ignasi, la Frida em va birlar en James i vaig conèixer aquell noi misteriós...", va continuar mig bramant, "...i després ahir vaig estar amb el Vlad aquell que li diuen Empalador, amb bastanta raó, doncs aquí em tens trista i desolada". L'Elektra va constatar que feia cara trista i desolada.
"Blanca, tu ho vols tot de seguida. Has d'entendre que segueixes un camí. Si vas començar amb l'Adam i després en Bruno... i seguint aquest ordre alfabètic ahir vas estar amb en Vlad... crec que avui ho hauries d'intentar amb algú que el seu nom comenci per W."
"W?" va fer la Blanca. No s'ho havia mirat d'aquella manera.

La Blanca va sortir del bar totalment borratxa però amb ganes de trobar el seu príncep d'una vegada. Parava a tots els tius que trobava per interrogar-los sense miraments.
"Perdona, tu com te dius? Per quina lletra comença el teu nom?"
"Que busques en Wally?" li va contestar algú en broma...
Però ella va continuar buscant. Fins que va conèixer un noi que es deia Wilbur que la va convidar a una festa privada. Allà va conèixer en William, en Wenceslav, en Wolfgang i en Wilfred. Com que tots los semblaven iguals, va estar xerrant amb la Wendy, que semblava que se la mengés amb la mirada, i li va presentar la seva amiga Willow de mans sedoses i llavis lluents, I llavors va entrar un paio disfressat d'indi que es feia dir Winnatou, amb un altre paio molt raro disfressat de Winnie the Pooh.

Al cap d'unes hores, la Blanca es va despertar a la platja feta una desferra. No recordava res. No sabia amb qui havia estat ni amb quants ni per quin ordre. Només sabia que ara estava sola aferrada a una sola cosa que l'ajudava a passar la nit: una ampolla de Whisky.