La Blanca començava a perdre l'esperança. "Potser sóc massa exigent", es deia, "potser he d'aprendre que a la vida no hi ha homes perfectes". Amb aquests pensaments va entrar a una botiga de música. Tenia ganes de comprar-se un maxisingle de Mini Vanilli i li havien dit que en aquellabotiga hi havia de tot.
Només entrar, va distingir el xandall del naranjito del seu acompanyant ja habitual, el de les ulleres de pasta, el rellotge de la Pocahontas, les pantufles, un mitjó de cada color...
"Hola", va dir la Blanca, "feia dies que no ens vèiem".
"És cert", va dir ell, "vols que t'ajudi a trobar alguna cosa?"
Ella li va dir que sí i tots dos junts van trobar la cançó de Milli Vanilli que buscava.
"Si vols t'ajudo jo a tu", es va oferir ella, educada, tement-se el pitjor.
"Doncs jo buscava el vinil d'un disc en directe de rock català. És d'un concert que van fer la Madame, N'Gai N'Gai i BB Sin Sed al pavelló antic de Blanes. M'han dit que és una passada perquè només tocaven versions de Bob Marley i Van Morrison i van convidar el Ninyin de Sopa de Cabra a tocar una cançó inèdita."
Lògicament, la Blanca no va poder ajudar-lo.
Quan ja sortia de la botiga, es va trobar un noi assegut a una taula que firmava discos i feia dedicatòries.
"Hola, nena, em dic Gerard i sóc un ídol del rock català". La Blanca es va quedar petrificada d'emoció. Li va proposar d'anar a fer una cervesa i ell la va seguir amb la guitarra incorporada.
Al bar, ella li va explicar els seus propòsits. Ell li va respondre: "Sota una estrella i haurà algú sempre..."
Com que li donava conversa, després de la desena cervesa, ella el va convidar a sopar a casa. Ell cantava: "Busco una llum busco un color, camino sense direcció..."
Ella el va ajudar a travessar el carrer. Potser anava una mica trompa.
Després de sopar la Blanca va pensar que podien intimar una mica al sofà tot cantant-li "si et quedes aaah si et quedes amb mi".
Quan, clarament, va començar a insinuar-se-li, en Gerard va exclamar-se "uououououo, no tinguis pressa".
Tot seguit va recordar que no estaven prenent precaucions i va pensar en veu alta: "podré tornar enrere...".
La Blanca es va adormir extenuada. L'endemà ja s'esperava alguna cosa així com "camins que hem de fer sols" o alguna altra cursileria semblant.
