Ella havia quedat amb la seva companya de l’insti al departament, la Maria José, que insistia que li havia d’explicar una cosa. Se li feia estrany perquè fins ara sempre era ella qui la buscava per explicar-li coses del seu noviet i exveí.
La Maria José, recordava ella, passava una època una mica delicada. Ho havien deixat amb el Llorenç, aquell inef tan guapot. Havia estat dolorós perquè a ell li havia sortit una feina superbona a Castelldefels i no volia quedar-se lligat amb una relació a distància. La Maria José s’havia ofuscat tant que havia canviat de look d’una manera radical, i també de nom. Ara es feia dir Mary Joe, que sonava més cool.
I ara què li passava? Ella ja estava curada d’espants però igualment es temia el pitjor.
S’equivocava.
“Tia, m’he enamorat”, li va dir il·lusionada la Mary Joe, “d’un tio alt, fort, guapo, educat... és meravellós”.
“Ah, vaja...”, va dir ella incrèdula, “el conec?”
“Aviat, carinyo, aviat...”
Com li brillaven els ulls... Si fins i tot semblava que sentia banda sonora de fons...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada