retorn i final

L'endemà... (sempre hi ha l'endemà)... ella es va despertar amb una ressaca de cal déu. Es trobava en un llit desconegut d'una habitació desconeguda d'una... pensió que suposava que era una pensió desconeguda. On coi era? Es va girar encara a les fosques i va palpar el cos d'un tio que dormia al seu costat, roncador i amb els mitjons posats.
"Déu meu, què he fet!", es va dir avergonyida. I, sense ni tan sols mirar-se el noi amb qui havia dormit, es va tancar al lavabo. Potser s'acabaria asserenant i decidiria què calia fer.

Ell es va despertar amb el cap com un bombo. Quina ni, no? Qui li havia de dir que començaria aquella nova etapa de la seva vida amb una nit d'alcohol i sexe com aquella. Però, tot i així, alguna cosa no li acabava d'agradar. Potser no havia fet ben fet...
Es va llevar per anar a pixar però es va trobar que la porta del lavabo estava tancada. Va remugar una mica, sense arribar a articular cap paraula, i va sortir al passadís de la pensió.

Ella havia sentit com ell es despertava. També va sentir com se n'anava i es va indignar de mala manera.
"Com són els tios! Passes la nit amb ells i, au, a la primera de canvi foten el camp, com si res!"

Al cap d'una estona ell va tornar a entrar. No havia trobar el lavabo de la pensió i s'estava pixant. A més, a fora hi havia tot de gent que el mirava raro, potser perquè anava en calçotets i mitjons?
També va recordar que s'havia enrotllat amb una tia i que ara no hi era. I la porta del lavabo tancada... Va deduir que ella el tenia ocupat. Potser era el moment d'aclarir les coses.
"D'això...", va començar. La veritat és que no sabia com dir-li el que no sabia dir. "Jo no sóc d'aquells que es lien cada dia amb una de diferent, ni tampoc dels que fugen l'endemà, però... És que mira, jo tinc una dona que m'espera... o no... crec que ja no m'espera. Diria que m'odia perquè un dia la vaig cagar i vaig dir una cosa que... bé, el cas és que ella no em creu i jo... Aix, no sé perquè t'ho explico tot això, si potser no entens ni el català... Doncs... adéu i gràcies per escoltar."
Dit això, va sortir de l'habitació a mig vestir. Encara tenia unes ganes de pixar que no s'aguantava dret.

Asseguda al plat de la dutxa, ella va sentir el rotllo que li fotia aquell dropo sobre la seva dona. N'estava fins als ovaris de ser un segon plat!
"Un moment... aquesta veu..."
I de sobte es va adonar... això era impossible! Era ell????
Li va fer un salt el cor. Va sortir esperitada de l'habitació i es va trobar amb l'amo de la pensió.
"On ha anat?", va bramar com una histèrica.
L'home li va indicar que el noi havia marxat mig renquejant i també li va recomanar que es vestís.

Ell necessitava un lavabo urgentment. Va pensar que a l'estació de tren ja el trobaria. Entre el cop que s'havia fotut ahir nit al cap i la ressaca, encara ho veia tot borrós.
A l'estació, només comprar el bitllet, li van dir que el seu tren sortia de seguida, de manera que va córrer per tota l'andana buscant el tren.
No es va adonar, però, que algú corria amb ell. Quan anava a pujar al tren, una mà el va aturar per dir-li alguna cosa. Era la noia de la nit anterior, amb la brusa posada del revés.
"Perdona'm, perdona'm. Sóc una bleda, ja ho sé, per haver-te seguit fins aquí. Però és que no vull que surtis de la mava vida..."
"No, no...", va interrompre ell, "ja t'he dit que jo no volia res. Vaig discutir amb la meva xicota i ara vull tornar i arreglar-ho..."
Ella li va clavar una trepitjada bastant brutal al peu.
"Calla, burro, no la caguis més. Que no veus que sóc jo?"
Era ella? Efectivament. Era ella. L'havia seguit fins a l'estació i estava disposada a perdonar-lo i a començar de nou. Tot allò era com un somni, com una peli romàntica. Es van fer un petó. Un petó llarg, que va durar molta estona. O potser no tanta, perquè ell s'estava pixant...

FINE