una nit a donosti

Ella estava a punt d'esclatar. Ja s'ho imaginava. Ella tornava a casa i ell ja no hi era.
"Segur que ha sortit a celebrar-ho amb el boig del Rafa. Homes...", va dir en veu alta, com si volgués que la sentissin.
Va sortir emprenyada de l'edifici, decidida a cremar aquella etapa com més aviat millor.
"Un bitllet per San Sebastián", va dir a taquilla.
Havia decidit anar a visitar una amiga que vivia al País Basc. Segur que seria un bon lloc per fer net d'una vegada i per sempre. El traqueteig del tren va aconseguir calmar-la. Ja era alguna cosa per començar.
L'Edurne, ja no se'n recordava, era una noia molt energètica. S'havien conegut feia anys en uns camps de treball.
"Tia, hoy salimos de pinchos, y ya verás..."
La va portar per tots els baretos de la ciutat. Al final, ja no sabia si el que menjava era una tapa de foie o de bolets o de formatge o de... ni tampoc si bevia sidra o txacolí o l'aigua de netejar les vitrines de la barra.
Estava borratxa com una cuba. L'Edurne també però almenys coneixia la penya... "Hombre, Txema... tú por aquí...", va dir l'Edurne.
"Pues aquí con unos amigos...", va sentir que deia en Txema abans de magrejar-la una mica.
S'ho temia. L'Edurne va desaparèixer al cap d'una estona i ella continuava bevent i menjant. Segur que hi havia altres ocupacions.
Va veure un noi assegut a la barra que tampoc parava de menjar.
"Això sí que és un mascle", es va dir. I s'hi va llançar.
Volia parlar i no se'n sortia. De fet, tampoc entenia el que ell li deia, o sigui que va passar a la directa i li va clavar una morrejada.
Tot rodava, potser massa ràpid, però era genial.

Ell estava molt desanimat. No havia estat capaç de reconciliar-se amb ella i ara ho pagava.
"Tio, això no pot ser", li va dir en Rafa. "Avui sortim de marxa amb uns col·legues que estan de pas".
Els col·legues, que de fet ja els coneixia, eren fa no fa de la corda del Rafa. No paraven de mamar i de parlar guarrament de dones.
"Txema, Ramon... este es un amigo mío del insti. Hoy está un poco pansido pero todo tiene arreglo".
"Pues claro", va dir el Ramon, "ahora mismo nos vamos pa Pamplona, que nos espera un tapeo de aúpa".
A Pamplona van endrapar com bojos. Com que no en tenien prou, el Txema va decidir canviar d'aires.
"Venga, mi primo Patxi nos invita a unos txacolines en Donosti", va dir en Txema. Qualsevol li deia que no...
Pel camí, el Ramon li va explicar que, de fet, el Txema es moria de ganes de veure la seva "amiga" Edurne, una noia amb qui eren carn i ungla i alguna esgarrapada més. La veritat és que ell es començava a revifar. A veure si realment aquella havia de ser la seva nova vida, plena d'alcohol, d'emocions...
CLONC!
Sortint de la furgo del Ramon, es va clavar un cop de cap contra el sostre.
"Vaya chichón", li va dir el Ramon, "pero eso no es nada. La noche es joven".
Segurament tenia raó però el cas és que amb aquell bony al mig del front no veia res de res, només ombres i siluetes...
En arribar al primer bar, es va posar a endrapar pintxos per veure si es recuperava. En tot cas, les els xistorres estaven boníssimes.
I, de cop i volta, va aparèixer una noia. De fet, no la va veure, ni tampoc van parlar gaire. Li va tocar un pit sense voler amb la mà i ella, no sabria dir si abans o després, li va etzibar un petó.
I així va anar tot, li semblava...