Des dels vuit anys que ho sabia: “Nano, tu tens fusta de líder”, li havia dit el seu avi, un dia tornant del Parc Catalunya. Tot just acabava de debutar de porter amb l’Atletic de Sabadell i havia encaixat catorze gols. “D’un fracàs se n’aprèn més que de mil èxits”, insistia el seu avi, pobre avi, des del cementiri de la Salut.
Ell li havia fet cas. I no li havia anat tan malament... O sí?
“Hem d’escalfar bé, que si no ens trencarem...”, va dir el seu germà, en Ritxi, quan eren al vestuari. S’havia endut en Juli a fer una partideta d’esquaix al Malibú. Després de la separació i tota la pesca, al seu germà li convenia distreure’s.
Els altres dos ja els esperaven. Eren l’Alan i en Jimmy. En Ritxi sempre quedava amb ells perquè en Jimmy després volia celebrar algun bimbo i pagava el vermut.
En Jimmy? Tot d’una en Juli es va mirar en Jimmy... i va recordar que, després de la golejada contra el Mercantil, en Jimmy es va convertir en porter titular de l’Atletic... Tot i que les derrotes van continuar sent abundants, en Juli només va fer que xupar banqueta en tota la temporada. Tenien un compte pendent ell i en Jimmy...
“Fem via, que avui els apallissem”, va dir motivat al seu germà.
En Juli tenia ganes de córrer, volia ser el primer de trepitjar a la pista, de posar a prova el seu drive, el seu joc de cintura. Va fer un salt per comprovar la flexibilitat de les bambes noves i...
Crac!
“Juli, tio”, va remugar en Ritxi, “que t’he dit que escalfessis...”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada