Com era la massa? “Ai, Anneta, que et fas gran...” Cada dia li costava més recordar les receptes de la tieta Nuri. Per això s’havia d’inventar algun ingredient o intentar trobar la solució per Internet. “Quant de gingebre?” Ho faria a ull, que deia la tieta Nuri. A ella sí que li quedaven boníssimes les galetes...
Quins records, es deia l’Anna, aquells estius a Sant Feliu del Racó. Allà es trobaven els tres germans amb la seva cosina Gina i sortien d’excursió. Anaven a les Arenes, a Castellar..., i la tieta Nuri sempre els feia entrepans i... les galetes de gingebre. Però com era la recepta?
L’Anna va clavar mossegada a un tros de Pantera Rosa que tenia amagada al calaix dels clips. Amb les dents rosades es va veure reflectida a la pantalla de l’ordinador, i es va posar a riure com una ximpleta. “Com la Gina quan feia el xicotot”, va pensar, però havia de procurar que ningú no la veiés fent la pallassa a la feina...
La Gina els convidava sovint a Tossa. Era un poble molt bonic. I corrien per la platja, i nedaven, i el gos de la Gina els esquitxava i els llepava la cara. I anaven en barca. A ella, que era la petita, sempre li tocava remar. Això quan la Gina no volia fer-se la xula, o quan en Juli no es posava a manar com fan tot sovint els germans grans. I mentrestant, el murri d’en Ritxi es menjava d’amagat les galetes de la tieta. Però com era la recepta?
L’Anna va clavar una altra mossegada... Ecs, no. Allò era el plàstic. I la Pantera Rosa, ja se l’havia acabat? Doncs, au, cap problema, n’obriria una altra i llestos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada