A ca la Sònia, la Salu no parlava de cap altra cosa.
"El Jimmy, no sé què li passa. Em mira i sembla que no em miri. M'escolta i sembla que no m'escolti. Em sembla que pararé boja."
"En poques paraules, és un empanat. Ara te n'adones?", va deixar anar la Sònia, sempre atenta. Li va oferir un altre gintònic.
"No sé, tia, és que jo ho tinc molt clar, però tinc molts dubtes", va continuar la Salu bevent-se el gintònic. De passada, es va acabar les restes d'olives i escopinyes que hi havia en uns platets sobre la taula.
La Sònia va anar a buscar un parell de bosses de fruits secs.
"Gràcies, tia, quina gana que tinc", va dir la Salu. "Doncs el que et deia, n'estic farta, n'estic farta. Jo vull que em mirin i em vegin, que m'escoltin i em sentin. Ja vaig passar un infern amb el Tito. I n'estic farta".
La Sònia va recordar "l'infern del Tito" i també va pensar que no volia repetir-ho.
"Per cert, Sònia, aquestes ametlles no sé d'on les has tret però estan duríssimes. No vols dir que estan passades?"
"No són ametlles, burra. Són pistatxos, i s'han de pelar."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada