Escena eliminada

Aquell dia en Jimmy havia convidat a la Salu a dinar a casa, amb l'Ona. Sens dubte aquella trobada seria una manera de posar les bases d'una nova relació, més enllà dels malentesos i de les reticències passades.
La Salu, acabada d'arribar, feia goig, va pensar en Jimmy. L'Ona també. A la noia li saltaven els ulls de veure el seu pare tan content.
"Seieu, el dinar és a punt", va dir en Jimmy, que encara duia el davantal posat.
L'Ona, previsora, es va afanyar a portar els estalvis. No volia que passés cap desgràcia precisament avui. També va apartar tots els obstacles que hi havia entre la taula i la cuina.
"Endavant, papa".
La Salu estava encantada, enlluernada per aquell convit, per la familiaritat d'ell, per aquell davantal nou de trinca, immaculat. De sobte va recordar una cosa.
"Per cert, he trobat aquesta carta a la bústia..."
En Jimmy, que no era gaire de bústies, estranyat, va obrir el sobre. Tenia un color lletós i venia del Ministeri de Defensa. Se la va estar llegint detingudament a la cuina.
Mentrestant, la Salu i l'Ona van començar a trencar el gel, que si "no entenc com heu pogut tenir un alcalde tan ridícul durant tants anys", que si "a mi m'agradaria tornar a veure el passeig tal com era abans".... La Salu, neguitosa, ja havia foradat dos cops les estovalles amb la forquilla i ja es temia que acabaria escantonant algun plat amb la pinça dels cabells.
"Escolta, què fa en Jimmy tanta estona?"
Com si el cridessin, ell va aparèixer de cop, blanc com la cera, amb el davantal mig descordat.
"Noies, tinc una mala notícia. El Ministeri de Defensa em crida a files. Haig d'anar a fer la mili."
"Papa, què dius? I què és la mili?"
"El servei militar. M'ha caducat la pròrroga i m'he de presentar a Cartagena d'aquí dues setmanes".
En Jimmy i la Salu es van mirar. Sembla va impossible com el destí tornava a separar-los. Per la seva ment desfilaven noves imatges, poc esperançadores, de distàncies, viatges i incòmodes esperes. Uniformes, la jura de bandera, els ranxos i les guàrdies, els companys d'armes..., i trajectes en tren, i andanes plenes de parelles com ells, desitjant-se sort, omplint-se de petons, muntant-se pel·lícules, enyorant-se durant setmanes i mesos...
"Un moment", va dir l'Ona després d'arrabassar-li el sobre, "aquesta carta és de l'any 88... Papa, quant fa que no buides la bústia?"