dissabte, 30 d’abril del 2011

sopar de dones

Feia molts dies, no, setmanes, no, mesos! Tant temps? Finalment van trobar el dia i hi van ser totes. Van quedar en un restaurant molt fashion totes ben arriades, a punt per explicar-se les vides... bé, els sis mesos de vida que feia que no es veien, si més no algunes...
La Blanca seguia amb el seu noviet, aquell noi de les ulleres de pasta que la cuidava i la feia riure tant. Era encantador. Jugaven a rol junts, miraven sèries de ciència-ficció, es disfressaven d'elfs a les festes... La Blanca era tan feliç...
L'Elektra, la nova amiga gòtica de la Blanca, també estava estupenda. Amb el vestit negre que arrossegava per tot arreu, els va explicar que sortia amb un noi molt pàl·lid que es feia dir El Corb i era d'hàbits nocturns. No dormien mai però tots dos n'estaven encantats.
La Puri seguia igual, amb l'Andreu, els nens, l'escola, sempre atrafegada i no havia perdut ni un bri d'energia!
La Frida havia canviat de barri, l'antic el trobava massa sosso, i s'ho passava teta coneixent gent nova, nous veïns, noves amigues, nous amics d'amigues, noves emocions...
La Glenda, la cosina de la Frida, havia canviat de feina. L'havien feta cap del departament de marketing i li anava de pm. A més, tenia un rotllet amb un directiu, res seriós, aviat el despatxaria, però estava contenta.
La Maria José, sí, al final també va venir, ella l'havia convidada, estava encantada amb la nova feina a l'insti. Tenia un equip docent fantàstic i companys supersimpàtics, entre ells en Llorenç, el nou INEF que estava com un tren. En definitiva, tothom l'ajudava molt.
La Júlia els va explicar que seguia amb el Rafa. Després d'una època de baralles i tal, finalment s'havien reconciliat, tornaven a viure junts, a casa d'ell i ella, i vivien una nova història d'amor. Mentre escoltava la història de la Júlia, ella no va poder evitar fer un trago ben llarg de ginebra.
I ella... Ella també estava bé, encara, amb el seu exveí... Només que s'havia accidentat una mica i ara es passava el dia posant-li pomada i fent-li arròs amb oli, que a ell li agradava molt.

Després del sopar i les copes van anar a la disco a ballar. Ostres, aquella disco mítica on havien anat de jovene... d'adolescents diria! Totes tenien records d'aquella disco.
"Aquí va ser on l'Andreu em va fer el primer petó", va dir orgullosa la Puri.
"Aquí m'ho faig fer amb dos tios al lavabo", va recordar la Frida, com qui no vol la cosa.
Totes tenien records: la Blanca, la Júlia, la Glenda...
Ella, en canvi, estava nerviosa, només feia que pensar en ell estirat al llit amb la pomada i el plat d'arròs amb oli sobre la tauleta. Va anar a la barra i es va demanar un gintonic de fruits vermells.
Llavors va veure un noi, a pocs metres, que no estava gens malament.
"Hola, em dic Hugo", la va saludar.
Feia goig, va pensar ella, fent-li una caiguda d'ulls.
"Véns molt per aquí?" li va preguntar l'Hugo.
"No gaire, no... He vingut amb unes amigues..." La veritat és que el noi estava canyon.
L'Hugo va mirar les noies i va fer uns ulls com taronges. Sense dir-li res més va sortir disparat cap a la Glenda, la cosina de la Frida.
Ella va fer un glop de gintonic, amb tant de neguit que es va empassar tots els fruits vermells i va començar a estossegar. S'ofegava. Va notar que algú venia a ajudar-la, li donava cops a l'esquena i al final va escopir tot el gintonic a la cara d'un segurata.




1 comentari:

Anònim ha dit...

N'hi ha que amb els jocs de rol acaben posant denúncies als Mossos i tot, i ja no saps què fictici i què és real.

Blanca tens molta sort, jo no tant.