dimarts, 24 de maig del 2011

aluminosi

Rutina... maleïda rutina, pensava ella. Tornar al mateix de sempre. A casa, la rutina era veure el Rafa perseguint les veïnetes, els biomanans de la Júlia escampats pel marbre de la cuina, i ell, almenys ell ja s'estava refent de l'accident i només s'havia de posar una mica de pomada de tant en tant. Maleïda rutina... però, clar, sempre es pot anar a pitjor...
Ding dong!
Un dia va sonar el timbre amb insistència, una insistència coneguda. Era la mare d'ell, amb una maleta a cada braç i un parell de ficus sota les aixelles. "Ai ves, no sabeu què m'ha passat... Han vingut uns senyors de l'ajuntament i em m'han dit que el pis té aluminosi i que trigaran unes setmanes a arreglar-ho..." No s'ho podia creure. Aquella dona vivint amb ells, fent mitja cada dia al menjador, cuinant per ells arròs amb oli i bledes cada dia, rient totes les gracietes del Rafa...
Ella feia el que podia per ser fora. Anava sempre a dinar amb els companys de feina. Tornava a rondar amb la Maria José pels bars i per les botigues. També venia en Llorenç, aquell INEF que li alegrava la vista.
Un dia la Maria José tenia hora al metge i va quedar ella sola amb el Llorenç, el Llorenç que feia aquella cara de bon noi i aquells pectorals... Van parlar de tantes coses, de les tècniques d'estudi, de la influència de l'esport en l'educació dels adolescents, de les ganes que tenien de conèixer-se, de si era més còmode dormir amb edredó o cobrellit...
El Llorenç li va dir d'anar a casa d'ell perquè s'estava arreglant el pis nou i tenia dubtes sobre el color de les cortines i el d'unes catifes que no sabia si quedarien bé amb el parquet. Ella es va enrojolar tota per dins. No sabia què dir...
"I com és que t'has canviat de pis?", va preguntar ella per dissimular, enredant-se els cabells amb els dits.
"Al meu bloc van trobar aluminosi i vaig decidir canviar d'aires."
De sobte, sí que va saber què dir.
"Ai, he d'anar a la farmàcia a comprar una pomada al meu company."
I va marxar d'allà avergonyida. No sabia com dir-ho però aquella pomada algun dia li faria empassar tota i sense sal...