"Hola, sóc la Blanca, et recordes de mi, suposo... Em vas donar el telèfon a la cafeteria de l'Enterprise. Jo... mira, que demà és el meu aniversari i et volia convidar a la festa que faig a casa... Et faria gràcia? Si no vols eh... L'Elektra m'ha dit que potser ve, però tu com vulguis eh, si no pot ser no pot ser. Que si véns encantada però..."
La Blanca va penjar el telèfon. Se sentira tan pàmfila de deixar aquell missatge al contestador d'aquell noi... Estava feta un flam, tenia por d'espantarlo o qui sap què...
A la festa, la Puri va ser la primera d'arribar, amb els nens, vestits d'indis sioux, i l'Andreu, que devia anar de xèrif amb la camisa de quadres, els texans i les pantufles d'aixecar-se del llit. La Puri li havia fet un pastís amb una recepta nova que havia trobat en una revista.
"Tu t'ho mereixes tot, Blanca."
La Blanca somreia però estava inquieta.
El noi de les ulleres de pasta va escoltar el missatge del contestador i es va quedar tot parat. Va haver de trucar a un col·lega per anul·lar la partida de dungeons & dragons. Tenia ganes de veure la Blanca, tot i que no sabia com presentar-s'hi...
La Blanca va fer un bot en sentir el timbre. Va anar corrents cap a la porta... Era la Júlia amb el seu nou rotllet.
"Hola, em dic Rafa, tu deus ser la Blanca...", li va dir en Rafa abans de deixar caure la mirada sobre el seu escot.
Mentre li allargava una capsa de bombons diet, la Júlia li va explicar que la seva amiga que s'acabava de separar se n'havia anat de vacances amb el seu veí.
"Tia, finalment ha triomfat. No m'ho esperava gens!"
Tindrien tema per tota la tarda. Però la Blanca estava pendent d'un "altre tema".
El noi de les ulleres de pasta dubtava. No sabia si posar-se els pantalons de xandall del Naranjito o els de l'uniforme de làtex del Buck Rogers. Al final va optar per uns pantalons de quadres més o menys discrets.
La Blanca va tornar a córrer cap a la porta. Aquesta vegada era la Frida, que venia amb una cosina seva, la Glenda.
"La Genda i jo sempre anàvem juntes de campaments d'estiu. Ens encantaven els esports aquàtics."
"Sí, sobretot els nocturns", va afegir la Glenda.
La Blanca va preferir no dir res. No se n'adonava però s'estava menjant les ungles.
El noi de les ulleres de pasta no les tenia totes. Havia trucat a l'Elektra però tenia el mòbil desconnectat. I el cas és que no sabia quin regal portar a la Blanca... Va passar per davant d'una joieria i es va estar repassant l'aparador. Hi havia un rellotge que feia bona pinta, s'assemblava al de Comando G, però era l'òstia de car!
"Això és com comprar de cop 8.506 Burmar Flash i 4.218 Colajets!"
Altre cop la porta. La Blanca ja no es movia del rebedor. A veure si ara sí... era l'Elektra. Avui no anava de gòtica, havia preferit una túnica èlfica amb una diadema platejada. Li va fer dos petons i li va regalar una uija per entretenir-se a les nits.
La Blanca estava contenta de veure-la però els nervis se la menjaven per dins...
El noi de les ulleres de pasta va passar per davant d'una floristeria. Roses blaves o grogues? Les vermelles eren massa estàndard, va pensar, o potser un ram combinat? Es va atabalar tant que al final se'n va anar a una tenda de txutxes a comprar estrep i xurruques mentre s'ho rumiava. Per què li costava tant?
A ca la Blanca, la Puri ja tenia a punt el pastís i les espelmes. Tothom estava expectant. On era la Blanca?
"Blanca... què fas al rebedor?", li va dir la Júlia, "que no vols bufar les espelmes?"
La Blanca estava tan nerviosa que li venien ganes de tirar el pastís a terra, contra la paret, enclastar-lo al sostre... I si ell no venia? Estava a punt d'explotar...
Ding dong! El timbre!!! Va Blanca va córrer altre cop cap a la porta. Finalment, ara sí, era ell!!!
"Blanca, qui és?", va preguntar la Frida.
La Blanca la va empènyer dins de l'armari empotrat, a la Glenda també, i va tancar la porta al seu darrere.
"Hola Blanca", va dir el noi de les ulleres de pasta des del replà, "per molts anys".
La Blanca s'havia quedat muda...
"Hola... has vingut...", li feia tanta vergonya que va sortir amb ell al replà perquè les altres no els veiessin.
"T'he portat això", va dir ell.
Era una taronja.
"Una taronja?"
"Sí, t'agrada? L'he vista passant pel mercat. Té una forma tan perfectament esfèrica que no podia deixar de mirar-la."
"És veritat", va dir ella mirant-se la taronja, "i és bona?"
"Ara ho sabrem", va dir ell. Tot seguit la va partir per la meitat amb la seva navalla dels minyons escoltes.
"Mmmm... és molt bona", va dir ella després de clavar-li queixalada.
Com qui no vol la cosa, s'havien assegut de costat a les escales del replà.
"Blanca, tens esquitxos de taronja que et regalimen per les galtes i tota la boca", va observar el noi.
"Ah sí?", va dir ella divertida, "per què no me'ls eixugues tu mateix?"
Es van mirar. Més o menys pensaven el mateix. Després d'aquell petó, van estar d'acord que no hi hauria al món prou taronges...
FINE
8 comentaris:
La nit de Sant Joan, és nit d’alegria
Estrellat de Flors, l’estiu ens arriba
De mans d’un follet que li fa de guia.
Primavera mort, l’hiverm es retira.
Si arribes l’amor, mai mes moriría.
Les flames del foc la nit tornen día,
Si arribes l’amor, que dolç que sería.
La nit de Sant Joan, és una frontissa.
La porta de l’any, tan grinyoladissa.
Comença a tancar-se. Doneu-me xampany!
Que és la nit més curta i el día més gran.
Doneu-me xampany, doneu-me xampany!
Doneu-me xampany, doneu-me xampany!
Imitarem al sol amb grans fogates.
Llevem - nos el calçat damunt les brases.
Al cel van de verbena ocells i astres.
I augmenten les virtuts d’herbes i agües.
Com la terra que gira ai voltant dei sol.
Farem lentes rodones encerclant el foc.(Bis)
La nit de Sant Joan, és nit d’alegria
Estrellat de flors, l’estiu ens arriba
De mans d’un follet que li fa de guia.
Qui és aquest follet? Qui el coneixeria?
Al bell mig del foc té la seva fira.
Follet de la nit, rei de l’enganyifa
Cada any per Sant Joan ens fa una visita.
-Adorno els infants i faig que somiin
Enamoro als grans i faig que s’odiin.
Destapa secrets, escampa misteris.
Fa anar del revés els somnis eteris.
Provoco adulteris, records, enyorances
Petons i vanjances, ensenyo encanteris
A les jovenetes els porta perfums
Dels altres planetes.
Si mireu les flames del foc de Sant Joan
Il veureu les banyes, el barret i els guants. (Bis)
Quan vol és tan alt com la catedral.
Quan vol és petit com l’ungla d’un dit.
No és home ni dona, ni ángel n infant.
Per passar l’estona potser un comediant
És jove i no ho es, geniut i inmoral.
Astut i qué més?
Sóc inmortal
Si mireu les flames del foc... (4 vegades)
JAUME SISA
La Bella Dorment es va despertar el 9 de novembre. La va despertar un gripau indesitjable que li ha fet la vida impossible.
Ara la Bella Dorment es torna a dormir, després d'aquesta injustícia tan gran, sabent que no la despertarà cap indesitjable més. No han pogut amb ella, ni mai podran. No la faran dubtar mai, perquè sempre estarà segura de sí mateixa. Sap el que vol i té les coses clares. No li fan falta jocs. Ella és madura. Es defensa amb tot el seu dret quan la traeixen. Ella és lluitadora.
Ja ha arribat el moment de diu PROU.
La Bella Dorment es va despertar el 9 de novembre. La va despertar un gripau indesitjable que li ha fet la vida impossible.
Ara la Bella Dorment es torna a dormir, després d'aquesta injustícia tan gran, sabent que no la despertarà cap indesitjable més. No han pogut amb ella, ni mai podran. No la faran dubtar mai, perquè sempre estarà segura de sí mateixa. Sap el que vol i té les coses clares. No li fan falta jocs. Ella és madura. Es defensa amb tot el seu dret quan la traeixen. Ella és lluitadora.
Ja ha arribat el moment de diu PROU.
Catalunya triomfant
tornarà a ser rica i plena,
endarrera aquesta gent,
tan ufana i tan superba.
Bon cop de falç !
Bon cop de falç, defensors de la terra !
Bon cop de falç !
Ara és hora segadors,
ara és hora d'estar alerta,
per quan vingui un altre juny
esmolem ben bé les eines.
Bon cop de falç !
Bon cop de falç, defensors de la terra !
Bon cop de falç !
Que tremoli l'enemic
en veient la nostra ensenya.
Com fem caure espigues d'or,
quan convé seguem cadenes.
Bon cop de falç !
Bon cop de falç, defensors de la terra !
Bon cop de falç !
és interessant això del príncep taronja. Hauré d'anar amb més compte, potser el noi de les ulleres m'ha saludat i no li he prestat atenció
( llàstima que et descobreixi quan ja l'hi has escrit un final. S'aproparà algun altre príncep?)
Irene, n'hi haurà més però encara no sabem si serà príncep, gripau o papallona.
I sí, passa sovint que et trobes amb persones que no saps com es diuen i un dia d'aquests... o no, potser no passa tan sovint.
Jo de moment només veig gripaus, res de papallones o prínceps...
Bella Dorment
el príncep taronja o el noi de les ulleres de pasta, al final, quin és el seu nom?
Publica un comentari a l'entrada