divendres, 21 de gener del 2011

bricotango

No era res de nou.
"Els tios sempre es queden amb cara de babaus quan veuen dues mamelles", va dir ella indignada en veure passar la Íngrid, la nova veïna danesa, travessant el replà.
"Què vols dir?", va respondre la Júlia, que com sempre no s'enterava de la pel·lícula.
"No res, no res... Què et sembla si aquesta tarda anem a classes de tango? Que fa dies que no hi anem", va proposar ella, més que res per no veure com els seus respectius perdien la dignitat.
La Júlia hi va estar d'acord. En Rafa, en sentir-ho, va aplaudir la iniciativa. Feia dies que en Rafa s'havia instal·lat a la terrassa per pintar paisatges. Amb el pinzell a la mà, tenia un ull posat en el llenç i l'altre a la terrassa de les veïnes, on l'Íngrid solia sortir a bronzejar-se en top less.

Ding dong! Les dones ja havien marxat quan va sonar el timbre. Ell va anar a obrir la porta.
"Hola, em pots ajudar a muntar uns prestages?", era la Sandra de Bellpuig.
Era difícil dir que no a aquella noia, i ni dient que sí no aconseguia defugir aquella veu ensucrada que el posseïa.
Ja s'havia picat els dits tres vegades amb els prestatges, quan va aparèixer la Núria amb el barnús posat.
"Hola! D'això... tenim un petit problema. Se'ns ha embussat la pica. Ens podries ajudar?"
A ell sempre li havia costat dir que no. No tenia gaire experiència amb el desembussador però... què carai!
La cuina de les noies, val a dir-ho, estava plena de plats per rentar. La cosa començava a ser urgent.
"No teniu rentaplats?", va preguntar mentre mirava les canonades de sota la pica. "Sí, però se'ns ha espatllat. No coneixes pas algun tècnic?"
Ell no sabia on es ficava però es va oferir com a tècnic.

Mentrestant, ella havia cridat l'atenció de l'Augusto, el professor de tango, que gentilment s'oferia una vegada i una altra per corregir-li els moviments. Li agradava com l'agafava, amb aquelles mans fermes, com la feia moure, com la dominava... El cert és que la Júlia estava una mica engelosida, però com que s'havia reconciliat amb el Rafa no li donava més importància.
"Pibita, vos bailás como los ángeles...", li xiuxiuejava l'Augusto, prement-la fort per la cintura.
"Encara em falta", deia ella modesta. "Potser em caldria fer més classes, d'una manera més personalitzada..."
"Vos sabés lo que querés..."
Ella de fet, no sabia gaire què volia però aquell ball li feia perdre el cap.

A casa les veïnes, ell acabava d'enrampar-se amb el rentaplats, que només feia que perdre aigua, i la pica no s'acabava de desembussar i ja estava a punt de vessar. "Crec que ja està", va dir per fer veure que controlava la situació. "Ara només cal fregar una mica."
Però, just quan anava a buscar el motxo, va veure l'Íngrid estirada sobre una hamaca de la terrassa. ("Només una tia com ella podria fer top less en ple hivern...", li havia dit en Rafa feia poc, abans de tornar a la terrassa.)
Aquella visió el devia distreure força pequè va relliscar amb la mullena i el motxo va sortir disparat cap a la pica. L'aixeta es va obrir accidentalment i ell no es podia aixecar del mal que li feia l'esquena. Poc a poc, el pis s'inundava.

Ella estava meravellada de com d'estimulant era el tango, com la inundava d'emocions, en braços de l'Augusto.
"Pibita, si vos querés, cenamos esta noche y te enseño mis pasos secretos." "Encantada", va dir ella, una mica enrojolada.
La Júlia ja havia plegat i s'estava vestint als vestuaris. Volia emprovar-se llenceria nova abans que tanquessin la botiga. Amb les darreres nits de passió amb el Rafa, no tenia roba interior sencera.

Ding dong! La Núria de la Creu Alta va córrer a obrir la porta, com si remés, agafant-se als marcs de les portes per no relliscar. Era el veí de sota, mal afaitat i amb samarreta imperi.
"Es pot saber què passa? Tinc goteres per tot arreu! Que esteu muntant un parc aquàtic o què?"
A la cuina, es van trobar el veí mig estabornit, movent els braços com si nedés, mentre l'aixeta de la pica rajava sense contemplacions.

Ella ja s'estava canviant als vestuaris, entusiasmada per les classes extres que faria amb l'Augusto. Sortiria de seguida a esperar-lo per acceptar la seva invitació. "A veure... tots sabem com pot acabar això", es deia, però avui no estava gaire per sentiments de culpa. Es va posar la jaqueta i es va arreglar bé els cabells al mirall, una mica de coloret, potser els ulls necessitaven unes ombres... Quan finalment va voler sortir del vestuari, es va adonar que la porta estava tancada. Com podia ser? Al gimnàs tothom havia plegat i s'havia quedat tancada?
Va picar a la porta i les parets insistentment però ningú no la va sentir. Fins l'endemà al matí no hi hauria ningú per sentir-la.




3 comentaris:

Anònim ha dit...

vaig conèixer un gripau blau
un gripau blau, babau...

Anònim ha dit...

Dedicada a l'home ocell!!!!!


Aquesta és la història
d'un que volia ser ocell,
volia saltar muntanyes
i amb els abres barallar.
La gent se'l mirava, nena
no t'ho pots imaginar,
els cabells li tapaven la cara,
tenia lleuger el caminar.

Es tornarà ocell per un dia
i d'entre les cendres podrà volar.
Això no es cap joc!
Deixeu-me volar!
Jo sóc lliure de fer el que vulgui,
no em tregueu la llibertat.

El cel és un somni
on ell hi vol arribar,
els núvols les seves muntanyes,
el sol l'horitzó llunyà.

Es tornarà ocell per un dia
i d'entre les cendres podrà volar.
Això no es cap joc!
Deixeu-me volar!
Jo sóc lliure de fer el que vulgui,
no em tregueu la llibertat.

Aquesta és la història
d'un que volia ser ocell,
volia saltar muntanyes
i amb els arbres barallar.
El cel és un somni,
no se'l pot fer esperar,
el nùvols les seves muntanyes,
el sol l'horitzó llunyà.

Es tornarà ocell per un dia
i d'entre les cendres podrà volar.
Això no es cap joc!
Deixeu-me volar!
Jo sóc lliure de fer el que vulgui,
no em tregueu la llibertat.

Anònim ha dit...

Dedicada a la companya de l'home ocell, la Sra. Gavina voladora!!!!!!


Oh gavina voladora
que volteges sobre el mar
i al pas del vent mar enfora
vas volant fins arribar
a la platja solellada
platja de dolços records
on dia i nit fas estada
la nina dels meus amors.
Quan la vegis sola
prop la quieta onada
porti la besada
que li envio més fervent
diga-li que sento
dolça melangia
i que penso en ella en tot moment.
Oh si igual que tu gavina
el mar pugues travessar
fins arribar a la platja
on tant dolç és recordar
i veure la imatge bruna
amb un suau despertar
de la nina que entre somnis
és tant grat acariciar.
Quan la vegis so la
prop la quieta onada
porti la besada
que li envio més fervent
diga-li que sento
dolça melangia