vida casolana

L'última jornada havia estat força accidentada. Ell havia quedat una mica adolorit de la seva bricoaventura a ca les veïnes i ella s'havia quedat tancada als vesturaris, fastiguejada i morta de fred. Necessitaven un descans. I a vegades, no sempre, les circumstàncies s'alien amb les necessitats. El Rafa i la Júlia serien fora tot el dia de turisme amb les veïnes del costat. Tenien la casa per a ells solets. Era estrany, pensava ella, però malgrat tot el que havia passat, se sentien còmodes.
Com que la casa estava feta una pena, van fer dissabte junts. Ell no es va entrebancar amb la galleda i el motxo, ni tampoc va relliscar cap vegada... tot anava com una seda.
Al migdia... Ding dong!... va arribar la mare d'ell amb un parell de carmanyoles. "Us he portat una mica de llomillo i arròs amb oli."
Van dinar plegats, amb aquella calma tensa a què ja estaven acostumats. Aquella dona era experta a ficar la pota.
"Des que la Júlia viu aquí, veig que la casa està més endreçada. En Rafa ha fet mlta sort amb aquesta noia..."
Ella es va mossegar el llavi, farta com estava de netejar tot el que embrutava la Júlia. Però li va treure importància.

Més tard, la seva mare va marxar i ells es van quedar sols mirant una peli de la Meg Ryan. Ell no es va adormir en cap moment i van estar la mar de bé, abraçadets al sofà, menjant crispetes. La peli s'havia acabat i es van adonar que estaven de conya, parlant carinyosament de coses quotidianes. Sense saber com al cap de poc ja estaven fent l'amor al sofà. "Això és molt estrany", pensava ella, "encara no ha passat cap calamitat (ni la Míriam, ni en Rafa, ni les veïnes, ni...)

Al cap d'una estona ella es va aixecar per anar al lavabo. Es veia al mirall perplexa. Podien passar un dia junts sense cap incidència? Se li feia tan estrany... Ella va tornar al menjador, al seu costat, però ell estava una mica encongit. "Tinc mal de panxa. Potser se m'han posat malament les escopinyes, o la maionesa del migdia..."
Ella va somriure. En el fons li agradava que fos així.