26 el gripau

El noi de les ulleres de pasta no s'acabava de treure aquella idea del cap. Qui devia ser la noia de la convenció? La seva amiga Elektra el volia distreure i se'l va emportar a un poble naturista on de joves anaven a fer paelles amb els amics del club de rol. Mentre passejaven pel poble exposant la seva nuesa ell va mirar cap a l bosc i va sentir una remor estranya que el cridava.
"Elektra... has pensat mai com seria la vida si fóssim amfibis?"
L'Elektra no va dir res. Li va donar un còmic de l'Aquaman perquè es distregués.

A pocs metres d'allà, la Blanca havia sortit amb les seves amigues a fer un picnic multiculti al costat d'un rierol. La Puri havia estès unes estovalles de quadres sobre la gespa i totes començaven a treure els menjars que havien preparat. Pastissets amb edulcorant, galetes integrals, amanides diverses... La Júlia els explicava que finalment s'havia embolicat amb el Rafa, l'amic del veí de la seva amiga que s'acabava de separar. Les altres assentien resignades. La Frida, en canvi, estava molt animada. Venia d'un festival de música ètnica i no havia deixat de saltar i botar entre tambors en tota la nit. La Blanca estava neguitosa perquè ja comptava els dies que li faltaven per a la data fatídica.
"Fa 26 setmanes que vaig proposar-me de trobar-lo. Me'n queden 1 i mitja i res de res..."

L'Elektra ja no sabia què fer amb el seu amic. S'avorria amb els còmics de l'Aquaman, li passava canutos i altres substàncies i se'ls fumava com si res, li feia fregues i cada veada estava més tens.
"Me'n vaig a fer un vol", va dir el noi de les ulleres de pasta.
Només posar-se a caminar li semblava que flotava, com si es fusionés amb la natura. "Com deu ser la vida d'un gripau?" va pensar.

CROAC CROAC!
La Blanca, que ja portava més copes de vi del compte, va veure un animaló que saltava dins l'aigua. Era tot verd però tenia uns tons ataronjats molt interessants. I feia uns ulls enormes... com si portés ulleres. On havia vist aquelles ulleres?, va pensar divertida. Mig hipnotitzada per la visió del gripau, i sota els efectes de l'alcohol, la Blanca es va acostar a l'aigua mentre les seves amigues continuaven xerrant sobre revistes de moda, de receptes de cuina o de l'últim serial.
"I si li fes un petó?" va pensar la Blanca. "Es convertiria en príncep?"
Es va mirar el gripau, que semblava recobert d'una mena de bava brillant i, de sobte, va saltar cap a l'altra banda del riu. Allà la vegetació era més espessa. La Blanca el va seguir ben a poc a poc, intentant de no espantar-lo però ell sempre fugia. Finalment, darrere uns arbres frondosos, va sentir un xipolleig... Era un home que es banyava en un gorg en pilotes!
"Hola, em dic Zacaries", el va saludar l'home amb tota naturalitat.
La Blanca es va fixar que no duia ulleres ni tampoc tenia pinta de gripau, però estava com un tren. En Zacaries li va explicar que era llenyataire i que es coneixia aquella zona millor que ningú. La Blanca li va dir que sí mentre es treia la roba i es tirava de cap al gorg fins on era ell.
Mentre feien l'amor apassionadament a la vora del riu, la Blanca va pensar que el gripau se li havia tornat a escapar. Qui sap si tindria una altra oportunitat...