18.5 el sant graal

La Blanca no es treia de sobre el regust amarg de la seva trobada amb en Quimet. Per això la Puri la va convidar a anar a Montserrat amb la seva família. És clar que a última hora també s'hi van afegir la Frida, la Júlia i la seva amiga que s'acabava de separar.
"No entenc perquè havia de caure altre cop amb el meu ex." De fet, pensava la Blanca, a vegades li semblava que, potser canviava el noi, potser canviava la cara, però tot era sempre tan monòton... Per què? És que no canviaria mai res a la seva vida?
"Has vist el guiri que acaba de baixar de l'autocar?", la va interrompre la Frida, que mai no acabaria d'entendre el concepte d'ex.
"T'has d'alliberar del teu ex, això segur", va dir l'amiga de la Júlia que s'acabava de separar. "El meu veí s'ha tret de sobre l'ex, per cert..." va afegir somrient.
"Parleu de l'ex de la Jennifer López?" va preguntar la Júlia, despistada. "Va, Blanca, no t'atabalis", li deia la Puri, "ara posarem un ciri a la verge i ja ho veuràs".

El noi de les ulleres de pasta acabava de sortir del monestir en companyia de la seva amiga Carme "Elektra" i es va creuar amb la Blanca i les seves amigues.
"Hola, Blanca", la va saludar.
"Hola..." La Blanca va somriure una mica. Semblava incòmoda. "He vingut amb unes amigues. Tu què fas per aquí dalt?"
Les amigues en qüestió se'l repassaven de dalt a baix, camisa de quadres tacada, pantufles i mitjons de cada color inclosos.
"He vingut amb l'Elektra a trobar el Sant Graal."
"Com dius?" va intervenir la Puri. "Això sembla tret d'una pel·lícula."
"Més o menys. De fet és una manera de parlar. El Sant Graal és allò que cerquem que ens ha de realitzar com a persones." va dir ell.
Però la Carme el va estirar del braç. Clarament aquella conversa desentonava...
"Adéu..." va fer la Blanca, trista no sabia per què...

"Quin paio més freakie", va dir l'amiga de la Júlia que s'acabava de separar.
"Té un bon culet", va dir la Frida.
"Quins amics que tens, Blanca... " va afegir la Júlia.
"Però crec que tenia molta raó", va dir llavors la Puri, "Blanca, has de buscar allò que et realitzi... però tria bé la companyia..."
La Blanca feia que sí amb el cap.
"Això et cal a tu, un cavaller ben formós i un graal o com se digui que no pari de..." la Puri va haver d'interompre la Frida abans no digués alguna irreverència de les seves.
Però la Blanca no les sentia. Al seu cap només veia la silueta d'un home, amb una armadura brillant amb símbols estrambòtics i amb un casc i tot de filferros davant de la cara.