dimecres, 11 de novembre del 2009

18 fotomaton

La Blanca va deixar enrere els seus amics surfistes. La veritat és que, per molt guapos que fossin, li estava agafant complex de planxa de surf i allò no podia ser. Després d'aquells dies a la platja, va quedar amb la seva amiga Júlia per fer un biomanan juntes i per anar al centre comercial. La Júlia es volia comprar llenceria nova i no es decidia. Mentrestant la Blanca es va escapar un moment a mirar aparadors i, sense saber com, va entrar a una botiga de còmics.
"Blanca?" li va dir una veu. Ella es va girar de cop i.... un moment, aquell noi no era que ella esperava...
"Quimet? Què fas aquí?"
Efectivament, en Quimet, el seu ex de l'institut, era allà remenant els prestatges del tinent Blueberry i amb un Groo the Wanderer a les mans.
"Blanca, jo..."
Curiós, va pensar, no s'hauria esperat mai que el seu primer gran amor fos aficionat als còmics. No li ho va dir mai. De fet, va confessar ell, sempre se n'havia amagat. En el fons, no sabia de què s'estranyava, a l'insti sempre li havia amagat... però bé, no era qüestió d'emprenyar-se per coses que ja eren del passat...
En el fons, va pensar després, encara que no ho reconegués públicament, els noiets una mica freaks sempre li havien fet tilin. I la veritat és que amb els anys en Quimet havia guanyat bastant...

Quins temps aquells de l'insti... les hore de pati amb la Puri i la Júlia, les classe de gimnàs, la biblioteca que ella no visitava mai, aquell noi tan estrany de la classe del costat amb les ulleres de cul de got i les camises tacades, i la Frida que sempre li robava els noviets... Bé, abanda d'això, recordava que aquells temps a l'insti van ser els millors.

"Blanca, estàs preciosa", li va dir en Quimet acaronant-li la galta. semblava nostàlgic.
"Gràcies", va dir ella, caiguda d'ulls. Va deixar que li agafés la mà. De fet ella li va agafar l'altra perquè li envoltés la cintura.
"Te'n recordes de quan ens fèiem fotos al fotomaton?"
Més aviat recordava una antiga fantasia seva al fotomaton. Van córrer cap a la cabina de fotos de l'entrada del centre comercial. Quina excitació. Era com tornar a la seva joventut més tendra, més boja...
"I què és de la teva vida?" va dir ella abans de fer-li un petó. "Has vist més gent de l'insti?"
"Doncs no", va dir ell mentre es refregaven inquiets. Tota la cabina trontollava. "Quina llàstima, no?" va dir ella per dir alguna cosa.
"Sí, ara que ho dius, de tant en tant veig la Frida quan surto a fer footing pel parc. Està en plena forma."
"La Frida?" La Blanca es va aturar de cop, li va clavar un cop entre les cames i va sortir tota desmanegada.