17 com dues gotes d'aigua

Els dies se li feien llargs en el complex turístic d'en Neil. Feia temps aquella platja havia estat un refugi de viatgers i bohemis. Ara no era res més que un somni prefabricat i sense substància. Per això la Blanca va decidir anar a la platja del costat. Allà l'aigua era més clara, les algues més sanes i... els noiets que feien surf no estaven gens malament. Allò era un altre ambient. Però la Blanca no deixava de mirar el mar entotsida. Què era en el fons, el mar? El mar era com una multitud de persones que entren i surten de la nostra vida? De debò eren iguals totes les gotes d'aigua? "Hola... Blanca, oi?" li va dir una veu coneguda darrere unes ulleres de pasta. Ella va somriure i el va convidar a seure al seu costat. Volia compartir amb ell les seves cavil·lacions.
"Tu creus que totes les gotes d'aigua són iguals?"
"Bona pregunta", va dir ell, "jo crec que dins de cada gota d'aigua hi ha un univers. Per tant, té sentit comparar dos universos si ni tan sols coneixem el propi?"
La Blanca es va quedar pensant amb al boca oberta.
"No ho havia pensat mai."
"Bé, et deixo que he d'anar a assajar. Aquesta nit vull participar en un concurs d'imitadors de l'Elvis i he de treballar una mica la veu."

Mentre el seu amic s'allunyava per la sorra amb els bermudes dels telenyecos, els peus d'anec i un barret de mexicà, la Blanca no es va adonar que se li acostaven dues gotes d'aigua. De fet, eren dos nois clavadets clavadets, ben plantats, amb la planxa de surf a l'esquena i els abdominals ben dibuixats, com si al ventre hi tinguessin un xilòfon de xocolata.
"Hola, em dic Oriol."
"Hola, em dic Pau", van dir a la vegada.
La Blanca els va dir que li agradava molt com feien surf, l'un al costat de l'altre, fent formes quasi simètriques. Aquells dos nois, a més d'atlètics, eren encantadors. La van convidar a fer un... dos daikiris en un txiringuito arran de sorra i van riure una bona estona. Mentre reien la Blanca s'imaginava com seria passar de la dualitat a la trinitat en companyia d'aquells dos noiets tan apol·linis. Però si els deia directament "ei, nois, voleu fer un trio?" potser s'escaparien com un rajolí d'aigua entre els dits.
De moment, els va proposar anar a veure el concurs d'imitadors d'Elvis que feien a la platja.