dimarts, 15 de juliol del 2008

El moment de fer net

dqfp
hqfr


Ella tornava a casa després d'un cap de setmana de desconnexió. Estava decidida a passar del seu veí. En sortir de l'ascensor, però, va veure que el replà estava ple de gent vestida de coloraines que fumava i bevia sense control. Va pensar que havia de passar del seu veí. No es va poder estar, però, de mirar de reüll la porta ajustada per on sentia veus i cridòries.

Després de dormir la mona dins de l'armari empotrat, ell es va espolsar les boles de naftalina que li havia regalat la seva mare i va sortir al passadís. Tot continuava igual. No havia estat un malson. O pitjor, perquè va tenir la visió apocalíptica del Rafa amb els calçotets al cap. Va sortir al balcó per respirar aire net.

Ella es va arronsar d'espatlles i es va dir a si mateixa que passava del seu veí. Amb tota la seguretat del món, va treure les claus de la maleta i quan ja obria la porta del pis hi va haver quelcom que la va aturar.

Ell ja s'havia revifat amb els aires matinals i va mirar a banda i banda del balcó. Es va adonar que els amics de la Míriam havien saltat al jardí de sota, que estava desocupat, per continuar la festa. També va veure que havien saltat al balcó del pis de la seva veïna. De cop i volta es va sentir enfurismat de mala manera i va sortir com un llamp cap al replà.

De cop i volta, ella va veure com el seu veí sortia al replà fet una fúria, l'apartava i entrava al seu pis, que per cert estava fet una porqueria. D'un en un va treure uns nois estirant-los per l'orella mentre cridava com un boig.
"Ja n'estic fins als nassos. Primer em destrosseu la casa i ara la de la meva veïna... En aquesta vida hi ha coses que són intocables. Què us heu pensat?" De cop i volta tothom callava i se l'escoltava sense saber què dir. "S'ha acabat. M'heu sentit? S'ha acabat. S'ha acabat la festa, s'ha acabat la comuna que heu organitzat a casa meva. S'ha acabat la cervesa, la maria i la puta mare que us va parir a tots."

La veïna, que feia uns ulls com taronges, va veure com el seu veí feia fora tothom del seu pis, del replà i de l'edifici. No es podia creure que el seu veí pogués reaccionar d'aquella manera. Quan ja estava més calmat, ella li va dir que no tenia importància, que només calia fregar una mica i ja estaria tot arreglat.
Mentre ell fregava el replà, ella se'l mirava meravellada. Ara veia el seu veí com un home capaç de defensar-la, un home amb les idees clares, un home com cal.
Al cap de poc ell es va adonar que la veïna se'l mirava. Nerviós, va fer un moviment estrany amb el motxo, que es va quedar travat dins de la barana. Fent palanca en la barana intentant treure el motxo, va sortir disparat, va ficar el peu dins de la galleda, que es va tombar i va tornar a escampar la mullena, que corria per les rajoles del replà, les del seu pis i les de la seva veïna. Ell també volia córrer (a amagar-se) però va relliscar i va caure escales avall.

dones que fan por
homes que fan riure


1 comentari:

Nymnia ha dit...

Està ple de sorpreses el nostre veinet... Ja ho sap prou bé la veina! Ara que és una mica patós pobret, ara que que mono fregant i entrebancant-se jujuju!

Això si, ja era hora que "fes net"!
Fins la pròxima!