Distractions...

dqfp
hqfr


Ella va decidir marxar el cap de setmana a la platja. Els esdeveniments dels últims dies l'havien trasbalsada. Va quedar amb la seva amiga Júlia disposades a passar uns dies elles soles. Anant a la platja a prendre el sol, a menjar-se una paella, a passejar pel passeig marítim i sortir a la nit per acabar parlant de la poca gràcia que tenien alguns homes.

Ell, en canvi, es va quedar a casa. La Míriam havia organitzat una festa ètnica amb els seus col·legues i poc a poc anaven desfilant personatges de tots els països i amb totes les pintes possibles. Se sentia vençut, desposseït de tota dignitat i només feia que vagar d'esma per aquella mena de bacanal encoberta amb una birra a la mà.

Ja era fosc. Ella i la Júlia es van asseure en un chillout arran de mar. Ella va explicar a la seva amiga que li agradava un noi però que no havia tingut gaire sort. No sabia si era perquè era un sapastre o perquè en el fons no volia estar amb ella o no s'hi atrevia... La Júlia, que ja s'imaginava de qui li parlava, no sabia gaire què dir-li.

Ell ja anava mig trompa i va començar a explicar-li les penes a un a planta de maria que algú havia deixat al rebedor. "La veritat és que jo i les dones som dos elements destinats a no trobar-se mai. A vegades m'agradaria ser com el meu amic Rafa".

Com que ella semblava molt nerviosa, la Júlia li va explicar que ella també havia conegut un noi que no sabia si li feia gaire el pes però que la perseguia amb insistència. Al principi el trobava massa directe, sense cap mena de sensibilitat, però després es va adonar que li encantava que li anés al darrere i que cada dia esperava amb més delit aquella trucada, aquell comentari groller, aquell intent frontal d'endur-se-la al llit a la primera cita quan la cita encara no havia passat de cinc minuts.
Ella va fer que no amb el cap. "M'estàs parlant d'en Rafa, oi?"

En Rafa! Ell va deixar estar la planta de maria del rebedor i va anar a buscar el telèfon. Segur que si el convidava a la festa es faria tan pesat (especialment amb les txatis) que tothom acabaria marxant i ell es podria quedar sol al seu pis autocompadint-se.

Ella va pensar que ni la Júlia ni ella no tenien gaire sort. Bé, potser la Júlia s'acabaria decidint i acabaria tenint alguna alegria però ella ho tenia molt magre. Aquella mateixa nit, mentre ballava plàcidament en una disco, va prendre la decisió que a partir d'aquell moment passaria dels tios indefinidament, especialment del seu veí.

Ell estava desesperat. Només arribar, en Rafa es va fer col·lega del Mario, el maromo de la Míriam, i tothom li reia les gràcies de mala manera. Si li havia semblat que la festa dequeia, amb l'arribada d'en Rafa en tenien per tot el cap de setmana.
"Tu amigo es la monda", li deia en Mario entusiasmat, "se sabe de memoria todas las alineaciones de la selección argentina".
Però ell ja s'havia encaminat cap a la cuina. Va agafar una ampolla de ginebra i es va tancar a l'armari empotrat del passadís.

dones que fan por
homes que fan riure