Fora de joc

dqfp
hqfr

Ell se sentia contrariat. La seva veïna l'havia engegat de mala manera i no ho entenia. Van passar els dies (bé, de fet, només un) i no trobava cap explicació. Se sentia trist.
La Míriam, en canvi, estava pletòrica. Passava per davant seu carregada de plantes, roba per tenyir de color lila..., i això el neguitejava, no pas perquè s'imaginés la banyera tota esquitxada de tints sinó perquè la seva ex tenia la mania de passejar-se per casa en calcetes.

Amb el pas del temps (potser unes hores) va notar que poc a poc se li encomanava aquella alegria de la Míriam i va pensar que a ell també li convenia sentir-se lliure i feliç, que s'ho mereixia. Era curiós que precisament la Míriam li ho hagués d'ensenyar. I, de fet, continuava pensant, potser era la Míriam la dona que més coses li havia ensenyat, potser en el fons era la dona de la seva vida. I amb aquests pensaments la veia passar amunt i avall amb la boca oberta.
"Potser sí", es va dir, "que la vida ens guia i només ens cal seguir els corrents. Potser la Míriam ha tornat perquè havia de tornar amb mi".
I quan ja n'estava del tot convençut, va sentir el timbre de la porta. Com que ell dubtava, la va obrir ella. Era un noi alt com un Sant Pau i amb cara d'argentí presumit. "Mario!", va cridar la Míriam. "No te n'havia parlat? En Mario és el meu nòvio".

Aquella nit no podia dormir. No perquè no estigués cansat. No perquè no volgués. A l'altra banda del pis sentia un soroll persistent de molles de somier i reconeixia constantment els xisclets de la Míriam. I just quan pensava que s'acabava, tornava a començar!
"Adelante, tómame", la sentia cridar, "eres mi semental. Móntame! Hazme tuya!".
"Ven aquí, mi pibita", contestava l'altre, "eres la yegua más linda de toda la pampa. Arre, arre, mi yegua!"
Eren les sis de la matinada. Just en el moment que va començar a sentir els renills de la Míriam, va decidir que ja en tenia prou i va baixar al bar de la cantonada, que sabia que solia obrir d'hora. Si més no, va pensar, llegiria la premsa esportiva del dia anterior.

dones que fan por
homes que fan riure