La Blanca va quedar amb les seves amigues per passar el dia a la Bassa de Sant Oleguer. Mentre la Júlia jugava amb els nens de la Puri, les altres parlaven de les seves peripècies de la setmana.
"Blanca, estic preocupada per l'Ignasi", deia la Puri, "des que el vas deixar que diu que se'n vol anar amb uns missioners a Guatemala". La Blanca callava.
La Frida s'esforçava a canviar de tema: "Creieu que el paquet del socorrista és de debò?"
Després van sentir la història de l'amiga de la Júlia.
"Fa uns dies vaig sortir amb el meu veí. Vem anar a sopar però es va fer enrere a l'últim moment amb una excusa molt dolenta. A més, l'endemà es va presentar a casa i es va passar tot el matí al lavabo. I a sobre em va demanar si li podia comprar el diari."
"Crec que ho tens malament", va dir rient la Frida.
La Blanca estava trista. Allò que ella volia no acabava de passar mai i tot se li feia cada dia més monòton. "Tot és sempre igual. Conec un home, ens emboliquem i ens engeguem. Sempre el mateix patró. Això no pot ser". "A més, ja fa dies que no em trobo el personatge aquell freakie de les ulleres de pasta", va dir-se sense aixecar la veu, no fos cas que la sentissin, "si més no, s'ha de reconèixer que és l'únic capaç de trencar motllos", va afegir divertida.
"Jo ja t'ho vaig dir", va dir la Puri, "has de tenir més paciència, au-to-con-trol".
Quan es van acomiadar, la Blanca va tornar a peu fins a casa. De sobte, davant de la porta del gimnàs Dir, va estar a punt de xocar amb un home que en sortia.
"Perdona", va dir ell, "em dic James, James Love. Et puc convidar a sopar?"
En James era un executiu de pares americà i mare catalana. Era educat, atent, culte... i estava com un tren. La va portar a sopar marisc a un deliciós restaurant del port. Després van fer una copa en un exquisit bar situat a l'àtic d'un gratacels i van caminar pels jardins d'un luxós hotel. El cor li bategava frenèticament. Era ell!!!!
"Paciència, Blanca, au-to-con-trol" es deia, clavant-se les ungles a la cuixa.
Davant la porta de l'hotel, ell la va convidar a entrar-hi. Ella es desfeia tota per dins. Però la Blanca li va dir que tenia molta feina per fer a casa i se'n va anar esperitada a sargir uns mitjons i a arreglar la pota de la taula del menjador.
"Sóc burra, sóc burra!" es retreia dins del taxi, desvetallada com mai no havia estat...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada