dijous, 30 de gener de 2014

GN08 Pastissos ardents

“No t’ho havia dit encara, però és que crec que he de ser prudent”, explicava en Juli a l’Anna, “he conegut una noia. De fet, encara no ha passat res, eh, però tinc bones sensacions”. En Juli es reconeixia per dins que corria massa a explicar-ho, si tot just s’havien vist un dia..., però no feia cap mal a ningú parlant-ne amb la seva germaneta, no?
L’Anna va alçar les celles. En part se n’alegrava. Des que s’havia separat, el seu germà havia caigut en la deixadesa i només feia que beure cerveses amb en Ritxi i els seus amics i, també, espiar el veïnat amb el telescopi. Més li valia un canvi, sí.
Ding dong! Era el timbre de la porta.
“Deu ser ella”, va dir en Juli, “havíem quedat per berenar”.
Va aparèixer la Mary Joe amb una safata sota el braç.
“Hola, he portat un pastís de xocolata per acompanyar el te”, va dir la noia.
Es van presentar amb l’Anna, que encara va aixecar més les celles. Així que aquella era la Mary Joe de qui tant parlava la Gina, i ara la podia observar de ben a prop...
Van xerrar una bona estona sobre gent de Sabadell, política general i altres temes d’actualitat.
“Jo no sé si es farà la consulta”, deia la Mary Joe entre galeta i galeta, “però crec que s’ha de moure alguna cosa. A veure si els polítics l’encerten algun dia, no?”.
“Jo crec que hem de fer un procés constituent, prohibir l’experimentació amb animals, expropiar els bancs dolents i proposar un model alternatiu de mobilitat, al Vallès i a tot Catalunya”, va dir en algun moment l’Anna.
“Ostres, de debò que han tancat Ràdio Grau?”, va exclamar en Juli, “allà em vaig comprar la meva primera doble platina. Les hores que ens havíem passat junts amb aquella doble platina jo i... en Mark Knopfler”, va corregir-se ràpid, havia estat a punt d’esmentar la seva ex.
Ding dong! De nou el timbre de la porta.
Aquest cop era la Kelly.
“És la meva nova veïna”, va explicar en Juli, una mica neguitós.
L’Anna va tornar a alçar les celles i de passada es va fixar en l'ostentosa ganyota que feia la Mary Joe.
La Kelly anava amb un barnús molt obert i amb els cabells molls de sortir de la dutxa.
“Perdona, és que se m’ha espatllat l’assecador dels cabells...”
“Cap problema”, va oferir-se en Juli.
“Sí que estàs ben situat en aquest pis”, va deixar anar l’Anna divertida.
La Mary Joe no va dir res més però se la veia inquieta. No va trigar gaire a marxar dient que tenia el cotxe mal aparcat, al gual de casa els seus pares.
“És bufona”, va comentar l’Anna al seu germà. El veia tan content que no sabia si explicar-li la conversa que havia tingut el dia abans amb la Gina i la Carme (o Elektra, com li deien els amics).
Es feia tard i l’Anna s’havia de fer la carmanyola de l’endemà. Quan va sortir del pis, es va trobar amb una ambulància davant de l’edifici.
“Què ha passat?”
“Una dona estrangera”, li va dir algú amb samarreta imperi que passava per allà, “es veu que s’ha cremat els cabells amb l’assecador”.
L’Anna va tornar a alçar les celles, tant que gairebé no se li veia el front.