GN03 Cosinades, aranyes i saltamartins

L’endemà al vespre van fer la tradicional trobada de cosins.
“A mi això no em quadra. Tenim un assassí al bloc del davant i la pava aquella passejant-se com una pàmfila amb l’Héctor”, repetia la Gina. Feia una cara que espantava. I a sobre, els havia explicat, a la feina l’Héctor estava superfred amb ella. Ningú no s’atrevia a dir-li que potser era normal.
“El cas és que vau presenciar un crim i no sabeu en quina finestra, oi?”, va dir l’Anna amb posat perspicaç tot devorant una galeta de gingebre.
El Timmy protestava. Ell també en volia.
“Hem d’actuar de seguida. Ens hem d’infiltrar en aquests pisos i esbrinar el què, si cal finestra per finestra”, va saltar en Juli. Anava amb els dos peus embenats i amb la mà enguixada però sentia que una vegada més li tocava fer de líder.
“Si voleu em puc despenjar fent rappel des del terrat...”, s’oferí en Ritxi. No s’esperava que la proposta prosperés.
L’Anna, les propostes, les caçava al vol.
“Molt bé, Ritxi, hem de passar a l’acció. Tu i la Gina us despengeu i jo em quedo amb en Juli que està convalescent per vigilar amb el telescopi.”
A tots els va semblar bé, més o menys, perquè en Juli malgrat tot necessitava acció i en Ritxi en el fons havia mig quedat amb un col•lega per veure el torneig de les Sis Nacions, una tradició de feia anys.
En Timmy perseguia una aranya pel passadís. Pel camí va trencar un gerro de porcellana i dos querubins de la tieta Nuri, i va despenjar una màscara africana, que se’ls mirava des del terra com un mal presagi.

Com un mal presagi, quan en Ritxi i la Gina s’apropaven a l’immoble, es van creuar amb l’Héctor i la Mary Joe.
“Merda”, va dir la Gina cabrejada amagant-se rere un contenidor, “la parelleta surt a sopar. Segur que la porta a l’hindú que vem descobrir fa unes setmanes”.
En Ritxi, que ja sabia que la seva cosina era incontrolable, va trucar de seguida l’Anna.
“Canvi de plans”, va dir la noia. “Juli, hauràs d’ajudar tu el teu germà. Jo vaig amb la Gina, i en Timmy, que no faci cap disbarat.”
En Juli va assentir amb les crosses a punt.
Aquell terrat era màgic, va pensar poc després, veient aquella extensió de rajoles argiloses, amb roba estesa, antenes velles de televisió... Li venien unes sensacions que no havia sentit mai abans. Li semblava que des d’allà dominava tot el barri.
“Anem per feina”, va dir en Ritxi amb desgana. Li va explicar com funcionaven les cordes i els arnesos. Es veu que els havia comprat a la mateixa botiga on anava un tal Carles Gel.
Tot d’una, però, li va arribar un whatsup: “Operació abortada. Restaurant ple. Els colomins tornen a la gàbia”. L’Anna els avisava que estarien més exposats. En Ritxi ho va aprofitar de seguida.
“Diu l’Anna que aquells dos estan tornant i que ho deixem, a veure si ens enxamparan fent l’indio... Jo me’n vaig a cal Rafa a veure el rugby. Véns o què?”
“No, tu ves, jo em quedo a inspeccionar el terrat. Potser hi ha alguna prova del delicte.”
El cas és que el Juli no estava disposat a abandonar. Des de menut, des d’aquells temps a l’esplai de La Roda en què no deixava cap taller sense acabar ni cap joc sense guanyar, fins que els pares se l’enduien arrossegant cap a casa, ell era un home tenaç. Sempre mantenia els objectius malgrat les adversitats. Ara mateix li eren adverses dues cames i una mà, però ell ja s’enredava amb les cordes i preparava els arnesos.
Despenjar-se no era tan difícil. Els primers metres fins al balcó de l’àtic van ser cosa fàcil. A dins no hi havia gran cosa: una sissí amb calcetes esteses, una bicicleta estàtica, cabdells de llana i una peça de ganxet a mig fer... Era mono aquell pis. Ell ja sabia que era de la Mary Joe. Estava temptat d’entrar-hi i tot...
Però no va ser possible perquè es va encendre el llum del rebedor i en Juli va haver de saltar amb la corda a corre-cuita. El noi es va tombar del dret i del revés. No sabia com, va obrir l’arnés i es va deixar anar de la corda i va caure al buit.
PLONF
Per sort va trobar un toldo no gaire més avall. Ell era així, va pensar, un home de recursos, aventurer... El cas però és que el toldo feia baixada i va començar a lliscar...
PLONF
Altre cop va caure, aquesta vegada de menys alçada i al carrer. Concretament en una jardinera. I encara més concretament, sobre un cactus amb espines de mig pam.