La Blanca estava morta de fred. En Carles l'havia abandonada al mig de la muntanya i ella, que no sabia seguir les marques del GR, va estar donant volts sota la pluja fins que va trobar la carretera. Si més no faria autostop.
De seguida va parar un cotxe. Era un quatre llaunes de color groc canari amb unes flames dibuixades a banda i banda. La Blanca es va adonar, amb gran sorpresa, que el conductor era el noi amb les ulleres de pasta, la camisa tacada, el tall sobre el llavi, les pantufles i un mitjó de cada color. Es va fixar que portava un rellotge de color rosa amb un dibuix de la Pocahontas al fons.
"Hola, vols que et porti? Jo vaig a la collada de Toses. M'han dit que el dia 13 de cada mes s'hi poden fer avistaments d'ovnis".
Ella va dubtar una estona. Quan li anava a dir que sí, va arribar un cotxe de policia i va decidir que els demanaria ajuda.
Al cotxe de policia hi havia un mosso alt i cepat que plegava del servei.
"Hola, em dic Daniel, què puc fer per tu?"
A la Blanca li va semblar que es desmaiava. En Daniel la va pujar en braços al cotxe, la va portar a casa seva, li va eixugar la roba, li va fer un cafè carregat i un sopar deliciós. En Daniel, pensava la Blanca, era metòdic, atent, ordenat, impecable i... estava com un tren!!!!
"A vegades", es retreia la Blanca, "sóc tan tímida per segons què...".
Quan en Daniel li va preguntar si calia que fes res més, ella li va suggerir directament de jugar amb la porra i les manilles. Van fer l'amor amb l'uniforme posat. A la Blanca li semblava que al seu voltant no paraven de sonar sirenes.
dijous, 30 d’octubre del 2008
dimecres, 22 d’octubre del 2008
03 herois de capa i piolet
La Blanca anava una mica atabalada amb en Bruno. Allò d'anar sempre de paquet a la moto i les constants baralles del noi amb els porters de discoteca o qualsevol altre representant de l'autoritat ja no li feia tanta gràcia com abans (dos o tres dies abans).
Va decidir que havia de canviar d'aires. Per això va trucar a la seva amiga Júlia i es van apuntar juntes a unes classes d'aeròbic. Li feia il·lusió perquè era una excusa com una altra per comprar-se unes malles noves i unes peses per practicar a casa.
Va entrar a la tenda especialitzada de material esportiu i de seguida, a la secció de futbol, es va trobar el noi amb ulleres de pasta, la camisa tacada i un tall de gillette a sobre el llavi. Sense saber per què ni com, el va saludar. Ell també la va reconèixer. Portava unes pantufles de quadres i un mitjó de cada color.
"He vingut a comprar-me una samarreta de la selecció argentina del 1978. Ja tinc gairebé tota l'alineació. Només em falten l'Ardiles i el Tarantini."
Ella li va desitjar sort i va tirar cap a dins de la botiga.
En passar per davant de la secció de muntanya, al costat d'un altre noi despistat que s'emprovava uns grampons amb el peu girat, es va quedar mirant un noi que s'estava comprant un piolet ultrareforçat.
"Hola", va dir ell, "em dic Carles i sóc del Ripollès".
Ella el va repassar de dalt a baix. Tenia una cabellera llarga i sedosa. Tenia un pit ample i vigorós. Portava unes malles de color fucsia que li marcaven el cul. En veure-li el paquet li van caure els ulls a terra.
En Carles la va convidar a fer una ruta inoblidable per les muntanyes i li va ensenyar un refugi que només ell coneixia (i en tenia la clau). Van fer l'amor al refugi del Coll del Pic Adeiro, a la vora del foc, i a ella li va semblar que tocaven el cel.
L'endemà ell va desaparèixer sense ni tan sols demanar-li el telèfon.
Va decidir que havia de canviar d'aires. Per això va trucar a la seva amiga Júlia i es van apuntar juntes a unes classes d'aeròbic. Li feia il·lusió perquè era una excusa com una altra per comprar-se unes malles noves i unes peses per practicar a casa.
Va entrar a la tenda especialitzada de material esportiu i de seguida, a la secció de futbol, es va trobar el noi amb ulleres de pasta, la camisa tacada i un tall de gillette a sobre el llavi. Sense saber per què ni com, el va saludar. Ell també la va reconèixer. Portava unes pantufles de quadres i un mitjó de cada color.
"He vingut a comprar-me una samarreta de la selecció argentina del 1978. Ja tinc gairebé tota l'alineació. Només em falten l'Ardiles i el Tarantini."
Ella li va desitjar sort i va tirar cap a dins de la botiga.
En passar per davant de la secció de muntanya, al costat d'un altre noi despistat que s'emprovava uns grampons amb el peu girat, es va quedar mirant un noi que s'estava comprant un piolet ultrareforçat.
"Hola", va dir ell, "em dic Carles i sóc del Ripollès".
Ella el va repassar de dalt a baix. Tenia una cabellera llarga i sedosa. Tenia un pit ample i vigorós. Portava unes malles de color fucsia que li marcaven el cul. En veure-li el paquet li van caure els ulls a terra.
En Carles la va convidar a fer una ruta inoblidable per les muntanyes i li va ensenyar un refugi que només ell coneixia (i en tenia la clau). Van fer l'amor al refugi del Coll del Pic Adeiro, a la vora del foc, i a ella li va semblar que tocaven el cel.
L'endemà ell va desaparèixer sense ni tan sols demanar-li el telèfon.
dimecres, 15 d’octubre del 2008
02 chiquilla
La Blanca ja estava una mica cansada del seu poeta particular. L'Adam era molt dolç però ja estava farta que la comparés contínuament amb les flors del camp i amb les forces de la natura. "No em pot dir que sóc guapa o que estic molt bona i punt?"
Per tranquil·litzar-se una mica, se'n va anar de compres al centre comercial. Va entrar a una tenda de DVD i va comprar una peli de la Meg Ryan que encara no havia vist. Mentre feia cua, es va trobar un noi que duia ulleres de pasta i tenia la camisa tacada. També es va fixar que s'havia tallat afaitant-se i s'havia posat una tirita amb dibuixos infantils sobre el llavi.
"Feia temps que estava buscant el joc del SuperMarioBross en la versió tailandesa."
"Molt interessant", va dir ella.
"És al·lucinant perquè a la sisena pantalla si apretes la tecla de punch tres vegades i gires el joystick un quart de volta a la dreta, et donen vides infinites."
La Blanca es va girar cap a una altra banda i va veure que acabava d'entrar un noi amb grenyes la mar de molones que portava una samarreta de tirants i un drac tatuat al braç. Encara no ho sabia però segur que aquell tros d'home sabia tractar les dones.
"Hola, txata, em dic Bruno", va presentar-se. La Blanca no va dir res però se li va arrambar discretament per tocar-li els pectorals. Eren de debò.
En Bruno la va convidar a un batut de maduixa. Després la va passejar en la seva mobilette pel parking del centre comercial, van anar a una discoteca rumbera i la va convidar a sopar un big mac amb nuggets de pollastre, amb molt de ketchup. Mentrestant van arribar els col·legues i es van marcar una rumba tot fent palmes.
Van fer l'amor al lavabo del McDonalds. Mentre ella recollia del terra les calces estripades, en Bruno va sortir per portar-li unes flors del parterre del centre comercial. La Blanca, il·lusionada, va pensar que quan ho expliqués a la seva amiga Frida es moriria d'enveja.
Per tranquil·litzar-se una mica, se'n va anar de compres al centre comercial. Va entrar a una tenda de DVD i va comprar una peli de la Meg Ryan que encara no havia vist. Mentre feia cua, es va trobar un noi que duia ulleres de pasta i tenia la camisa tacada. També es va fixar que s'havia tallat afaitant-se i s'havia posat una tirita amb dibuixos infantils sobre el llavi.
"Feia temps que estava buscant el joc del SuperMarioBross en la versió tailandesa."
"Molt interessant", va dir ella.
"És al·lucinant perquè a la sisena pantalla si apretes la tecla de punch tres vegades i gires el joystick un quart de volta a la dreta, et donen vides infinites."
La Blanca es va girar cap a una altra banda i va veure que acabava d'entrar un noi amb grenyes la mar de molones que portava una samarreta de tirants i un drac tatuat al braç. Encara no ho sabia però segur que aquell tros d'home sabia tractar les dones.
"Hola, txata, em dic Bruno", va presentar-se. La Blanca no va dir res però se li va arrambar discretament per tocar-li els pectorals. Eren de debò.
En Bruno la va convidar a un batut de maduixa. Després la va passejar en la seva mobilette pel parking del centre comercial, van anar a una discoteca rumbera i la va convidar a sopar un big mac amb nuggets de pollastre, amb molt de ketchup. Mentrestant van arribar els col·legues i es van marcar una rumba tot fent palmes.
Van fer l'amor al lavabo del McDonalds. Mentre ella recollia del terra les calces estripades, en Bruno va sortir per portar-li unes flors del parterre del centre comercial. La Blanca, il·lusionada, va pensar que quan ho expliqués a la seva amiga Frida es moriria d'enveja.
dijous, 2 d’octubre del 2008
01 poesia ets tu
La Blanca acabava d'iniciar la recerca del seu príncep blau. Pel que recordava dels seus temps d'estudiant, el lloc on més trobades amb nois havia tingut era la biblioteca.
Va endinsar-se entre els prestatges plens de llibres. De seguida la va abordar un noi amb les ulleres de pasta i una taca de ketxup a la camisa.
"Perdona, estic buscant la biografia d'Isaac Asimov comentada per l'Ursula K. Le Guin."
"No la conec" va dir ella, bastant astorada.
"M'han dit que és molt interessant. Fa una mena de paral·lelisme freudià entre la infància de l'Asimov i l'argument de Jo robot. Ha de ser una passada".
La Blanca es va allunyar discretament d'aquell personatge i en girar-se va topar sorollosament amb un altre noi. El va ajudar a recollir els llibres que li havia fet caure. Es va fixar que era un noi alt i ben plantat. Portava una armilla de pana i una camisa de quadres d'allò més interessant. Els intel·lectuals la posaven a cent. "Gràcies, em dic Adam", va dir-li, "volia emportar-me uns quants llibres de Rilke i Pessoa per fer-ne una lectura atenta". Ella va contestar-li amb una sonora caiguda d'ulls.
L'Adam la va convidar a escoltar una lectura poètica a la gespa del costat de la biblio. Després van anar plegats a una tertúlia literària a l'Ateneu d'Escriptors de Gràcia i quan ja es feia tard ell la va sorprendre convidant-la a una obra de teatre que feien als Jardinets de la Caixa.
Quan l'obra ja s'havia acabat es van quedar estirats a l'amfiteatre contemplant el cel estrellat.
"Que s'alci el teló", va dir ell, evocatiu mentre li mossegava tendrament els llavis. Ella va entendre que volia que s'aixequés les fandilles.
Van fer l'amor en tres actes.
A ella el tercer li va semblar una mica ensopit.
Va endinsar-se entre els prestatges plens de llibres. De seguida la va abordar un noi amb les ulleres de pasta i una taca de ketxup a la camisa.
"Perdona, estic buscant la biografia d'Isaac Asimov comentada per l'Ursula K. Le Guin."
"No la conec" va dir ella, bastant astorada.
"M'han dit que és molt interessant. Fa una mena de paral·lelisme freudià entre la infància de l'Asimov i l'argument de Jo robot. Ha de ser una passada".
La Blanca es va allunyar discretament d'aquell personatge i en girar-se va topar sorollosament amb un altre noi. El va ajudar a recollir els llibres que li havia fet caure. Es va fixar que era un noi alt i ben plantat. Portava una armilla de pana i una camisa de quadres d'allò més interessant. Els intel·lectuals la posaven a cent. "Gràcies, em dic Adam", va dir-li, "volia emportar-me uns quants llibres de Rilke i Pessoa per fer-ne una lectura atenta". Ella va contestar-li amb una sonora caiguda d'ulls.
L'Adam la va convidar a escoltar una lectura poètica a la gespa del costat de la biblio. Després van anar plegats a una tertúlia literària a l'Ateneu d'Escriptors de Gràcia i quan ja es feia tard ell la va sorprendre convidant-la a una obra de teatre que feien als Jardinets de la Caixa.
Quan l'obra ja s'havia acabat es van quedar estirats a l'amfiteatre contemplant el cel estrellat.
"Que s'alci el teló", va dir ell, evocatiu mentre li mossegava tendrament els llavis. Ella va entendre que volia que s'aixequés les fandilles.
Van fer l'amor en tres actes.
A ella el tercer li va semblar una mica ensopit.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)