La Blanca estava morta de fred. En Carles l'havia abandonada al mig de la muntanya i ella, que no sabia seguir les marques del GR, va estar donant volts sota la pluja fins que va trobar la carretera. Si més no faria autostop.
De seguida va parar un cotxe. Era un quatre llaunes de color groc canari amb unes flames dibuixades a banda i banda. La Blanca es va adonar, amb gran sorpresa, que el conductor era el noi amb les ulleres de pasta, la camisa tacada, el tall sobre el llavi, les pantufles i un mitjó de cada color. Es va fixar que portava un rellotge de color rosa amb un dibuix de la Pocahontas al fons.
"Hola, vols que et porti? Jo vaig a la collada de Toses. M'han dit que el dia 13 de cada mes s'hi poden fer avistaments d'ovnis".
Ella va dubtar una estona. Quan li anava a dir que sí, va arribar un cotxe de policia i va decidir que els demanaria ajuda.
Al cotxe de policia hi havia un mosso alt i cepat que plegava del servei.
"Hola, em dic Daniel, què puc fer per tu?"
A la Blanca li va semblar que es desmaiava. En Daniel la va pujar en braços al cotxe, la va portar a casa seva, li va eixugar la roba, li va fer un cafè carregat i un sopar deliciós. En Daniel, pensava la Blanca, era metòdic, atent, ordenat, impecable i... estava com un tren!!!!
"A vegades", es retreia la Blanca, "sóc tan tímida per segons què...".
Quan en Daniel li va preguntar si calia que fes res més, ella li va suggerir directament de jugar amb la porra i les manilles. Van fer l'amor amb l'uniforme posat. A la Blanca li semblava que al seu voltant no paraven de sonar sirenes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada