05 amor alternatiu

La Blanca estava molt il·lusionada amb el seu príncep mosso d'esquadra. Un dia va decidir esperar en Daniel a la porta de la feina, tota arriada i amb tots els bonics. Va pensar que mentre s'esperava compraria un paquet de xiclets a la tenda de txutxes de davant de la comissaria.

A la tenda de txutxes es va trobar, qui si no, el noi de les ulleres de pasta, la camisa tacada, el tall sobre el llavi, les pantufles, un mitjó de cada color i el rellotge de la Pocahontas. És clar, va pensar, té el quatre llaunes groc canari aparcat a fora. Abans de saludar-lo es va fixar que duia la jaqueta del xandall del Naranjito lligada a la cintura.
"Hola, ens tornem a trobar" va dir ella, educada.
"Sí, quina coincidència. He vingut a comprar-me un Burmar Flash de maduixa. M'encanta la textura del plàstic tot arrugat mentre el gel es desfà entre les dents. Cada dia me'n compro un parell des de l'any 1981."
Ella va fer com que sí i es va girar fent veure que dubtava entre les esponges i la regalèssia.

En sortir de la botiga, es va trobar un noi amb una motxilla sospitosa.
"Hola, em dic Emili, em pots ajudar?" Ella li va dir que sí i el noi va treure un llençol de la motxilla. El va ajudar a estirar-lo. Hi havia pintat alguna cosa així com: "la policia tortura i assassina". Al cap d'uns minuts van haver de marxar precipitadament de davant de la comissaria.

L'Emili la va convidar a seva casa, la «Vilacol·lega» on vivia amb vint persones més. Aquella nit hi havia un concert no programat del Manu Chao. Van veure calimotxo i van fumar molta maria. L'Emili, es va fixar la Blanca, era un noi molt atent i agradable, prim i molt pelut. Cada vegada sentia una curiositat més gran per saber si era tan pelut per tot el cos...
Van fer l'amor a la sala comunitària de la casa ocupada, envoltats de gent col·locada, que mirava o que feia el mateix que ells. La Blanca estava extasiada.

L'endemà van arribar els mossos, entre ells en Daniel, per desallotjar-los.