La Blanca va convocar les seves amigues a un altre sopar de dones. Necessitava compartir i avaluar les seves experiències. Totes van acudir encantades. De fet, cadascuna amb les seves històries.
La Puri els va parlar de criatures i de bolquers.
L'amiga de la Júlia els va explicar que havia conegut millor el seu veí, que li semblava que li agradava però que ell no es decidia a fer el primer pas.
La Júlia així ho corroborava. Aquell veí era un noi curiós, però tenia un amic encara més curiós, que es deia Rafa i no parava de tirar-li els trastos.
La Frida els va relatar amb pèls i senyals la seva afició pel rugbi i en especial pels membres de l'equip del seu barri. "Són uns homenots infatigables i els encanta el joc d'equip, ja m'enteneu."
La Blanca els va explicar la seva recerca del príncep blau. Les altres van aplaudir els seus èxits però també van lamentar els desencisos. Era el moment de l'autocrítica.
"Ja et vaig dir que el príncep blau és el primer home que et roba el cor. Et recordo que no podràs conèixer mai tots els homes del món", va comentar-li la Puri. "És clar que mira de no quedar-te amb el raro del poble."
"Jo penso que el que li has de demanar a un noi és compromís", va opinar l'amiga de la Júlia, "el meu veí, per exemple, de moment només es compromet amb la seva mare."
"Mira, nena, tu has de triar i remenar però amb tranquil·litat i sense por d'esquitxar-te", va proclamar, qui si no, la Frida, "ells et vindran a buscar. Tu passa-t'ho pipa, que són quatre dies."
"Aquesta peli del DiCaprio em sembla que no l'he vist", va comentar la Júlia, despistada com sempre.
La Blanca va treure la seva llibreta de l'Agatha Ruiz de la Prada i hi va apuntar les paraules clau: escoltar el cor, compromís i tranquil·litat (allò d'esquitxar-se no li va acabar de fer gràcia).
"Em sembla que ja estic més preparada per afrontar aquest repte", va dir la Blanca, "que tremolin els homes", va cridar aixecant la copa de blanc pescador. Les altres també van brindar exaltades.
Van seure al sofà i van mirar Oficial y caballero tot plorant com unes magdalenes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada