06 l'home dels teus somnis

La Blanca va pensar que les seves amigues tenien raó. S'havia de prendre les coses amb més calma. Al capdavall, ningú no és perfecte (els homes encara menys) i els superhomes no existeixen.

Resignada, se'n va anar a treballar l'oficina. L'esperava una llaaarga jornada davant de l'ordinador, entre arxivadors i comercials i caps de departament malhumorats. Només arribar, a l'ascensor, es va trobar una cara amb unes ulleres de pasta ja conegudes. Aquella vegada, però, no portava la camisa tacada (les pantufles i el mitjó de cada color sí) sinó un mono de color beige amb cremalleres de color rosa xiclet i un símbol dels Caçafantasmes al pit.
"Hola", va saludar-la, "m'han cridat per fumigar l'edifici. Es veu que hi ha una plaga de borinots salpebrats de l'Orinoco."
"Tu et dediques a això?"
"No, de professió sóc informàtic, agrònom, taxidermista, enginyer de telecomunicacions i dissenyador gràfic, però m'agrada matar bestioles en el meu temps lliure", va explicar-se.
Ella no se'n sabia avenir. Quan l'ascensor es va obrir la Blanca es va esquitllar cap a la màquina del cafè.

Quan va arribar a la taula, li van presentar un nou company. Era un noi molt tímid, amb la cara rodona i ulleres de mosca però tenia un no sé què als ulls...
"Blanca, aquest és en Ferran, sisplau ensenya-li l'oficina".
La Blanca s'hi va avenir. Al capdavall, la feina podia esperar i el noi era guapot. De moment, però, calma molta calma, es va dir. Quan li ensenyava el terrat, la Blanca va posar el peu malament i se li va trencar la sabata. En Ferran, que era un pocatraça, la va voler ajudar però la va aixecar enlaire i la Blanca es va precipitar al buit, i eren més de 200 metres de caiguda!!!

Però aquestes coses passen. En qüestió de segons va aparèixer un noi tot vestit de taronja, una capa taronja, unes botes taronges, pantalonets taronges..., que la va rescatar a l'instant. Es va fixar que aquell home feia la mateixa cara que en Ferran però sense ulleres. Van estar volant tot el dia, entre els núvols, a dalt de la Torre de l'Aigua, la torre Millenium, el campanar de la Puríssima... La Blanca estava encantada.
Quan ja es feia tard, volaven tranquil·lament sobre el barri de la Creu Alta i de cop i volta la Blanca es va deixar anar sense voler i va caure, va caure, va caure...

La Blanca es va despertar sobresaltada. S'havia adormit a la feina amb el cafè entre les mans.