dijous, 18 de setembre del 2014

GN18 Bus stop

En Juli sempre havia estat un home d’acció. I ara ja res no li importava. Ni les escales que baixava de quatre en quatre, fent saltirons, entrebancant-se, rodolant. Al carrer, esquivava obstacles, i
mpactava contra els fanals i les bústies, ranquejava insistent tot cridant el seu nom amb totes les seves forces. Ja s’hi veia. Estava disposat a tot.
Ella, de fet, ja havia tombat la cantonada i va agafar l’autobús. Se n’aniria a casa els seus pares, allà estaria més tranquil·la.
Però ell l’havia vista pujar i va córrer darrere el vehicle. Estossegava. El fum del tub d’escapament era negre i pudent, i se'l va empassar tot. Però ell era un atleta, sempre ho havia estat. A la següent parada, va saltar entre dues senyores per ser el primer a pujar. El conductor protestava perquè no havia pagat el bitllet però a ell li era igual. Només li volia dir:
“Mary Joe... Escolta’m... Sí, tens raó, ens hem portat com unes criatures. Però ho has d’entendre. Els meus germans, la Gina, en Timmy... sempre hem estat molt units i sempre hem jugat junts. Sempre hem estat perspicaços i... bé, potser ens hem equivocat. Però el que no és cap error és que jo... bé, que jo anava de veres quan...”
La Mary Joe li va tapar la boca amb les mans i tot seguit li va clavar una empenta.
“Mira, tio, doncs no. No m’interesses. No vull estar amb un tio que es caga a les calces quan veu que faig coses rares. No vull estar amb algú que viu més pendent de les pel·lícules seus germans que de mi. I no vull estar amb un tio tan cutre que encara es pensa que viu en una historieta infantil. I a sobre em segueixes i ara representa que t’he de dir que sí a tot, oi? Doncs no, no ho vull.”
L’autobús s’havia quedat en silenci. Tothom els mirava. De sobte, una senyora va dir “sí, noia, sí, molt ben dit”, i la resta es van posar a aplaudir.
En Juli, cap cop, va baixar de l’autobús, desolat. Es va voler arropenjar en un fanal i li va quedar la mà pringosa d’un xiclet que algú hi havia enganxat.
I tot seguit es va posar a ploure.