De fit a fit

dqfp
hqfr

Ella sortia de l'ascensor quan es va trobar el seu veí amb una bossa d'escombraries a la mà. Ella anava vestida amb un vestit de tirants que s'havia comprat a Eivissa. Ell portava una samarreta de la selecció d'Argentina i uns bermudes mig esfilagarsats. Es van mirar de fit a fit.
Ella es va atrevir a trencar el gel. "Allò de l'altre dia...". "Sí", va afanyar-se a dir ell, "va ser un incident desafortunat. Em sap greu...". I així van començar una conversa que poc a poc els va anar calmant els nervis inicials. Aquella nit van quedar per anar a veure una peli.

Ella va triar una pel·lícula romàntica de la Julia Roberts. Ell va anar a comprar crispetes, refrescos, ametlles garrapinyades, estreps, medalles de pega dolça, esponges, gats i cocacoles de sucre, caramels de cafè, piruletes, confits, mores, petazetas, sidrals, supositoris, dentadures i un parell de palmeres. Ella no se'n sabia avenir. Més tard, ell va pensar que ho havia encertat de comprar tantes coses perquè si no s'hauria adormit mirant la peli. A la sortida ella estava molt emocionada. Ell, per no ser menys, també una mica i li va proposar d'anar a fer un gelat. Després van anar a la fira i, mentre ella jugava a la tómbola, ell es va menjar una poma de sucre i un barbapapà. Era un vespre deliciós, pensava ella. Ell també ho pensava, tot i que no parava de menjar i, ben mirat, potser era la millor manera de no tornar a ficar la pota. I, de fet, a ella li agradava veure'l menjar.

En tornar a casa es van quedar al replà, mirant-se novament de fit a fit. Ell no tenia ganes d'acomiadar-se. Ella tampoc. De fet, volia demanar-li que l'abracés. Volia sentir els seus braços, la seva pell, la seva panxa...
De cop i volta, però, van sentir l'ascensor i es van fer enrere. La porta es va obrir i va sortir una noieta molt prima amb cara de simpàtica i tota vestida de lila. Ella es va tapar les orelles en sentir un hola molt estrident i va veure com la nouvinguda es penjava del coll del seu veí, que feia una cara de cromo d'antologia.
"Míriam", va dir ell, vacil·lant, "aquesta és la Míriam... i... la meva veïna".
"Hola", va tornar a dir la Míriam amb la mateixa veu estrident, "ja he tornat del Perú. Em puc estar a casa teva com em vas dir abans de marxar?" Ell es va arronsar d'espatlles fent com mig que sí. La Míriam li va fer un petó a la galta.
"Ja ho veus", va dir a la seva veïna, "espero que siguem bones amigues".
Ella li va dir que sí i, sense fer gaire soroll, se'n va tornar cap a casa seva.
Ell es va quedar mirant la porta de la seva veïna a la vegada que veia la Míriam a la porta de casa seva amb cara d'impaciència. No ho semblava, però tremolava tot per dins.

dones que fan por
homes que fan riure