divendres, 4 de juliol del 2008

Decisions

dqfp
hqfr

Tot mirant El cor de la ciutat, ella se sentia malament per l'escena del dia anterior amb el seu veí. Què deuria pensar d'ella?

Mentrestant, ell estava a casa del Rafa mirant el partit Boca Juniors-Sant Lorenzo de Almagro de la lliga argentina. Però no podia parar de pensar en la penosa imatge que devia tenir d'ell la seva veïna i maleïa i remaleïa la seva mala sort. En Rafa va obrir una altra xibeca i per uns moments va deixar de pensar-hi.

Feien anuncis i ella es va adonar que ja no seguia la telenovel·la. Li semblava insípida i avorrida, qui sap si comparada amb la seva vida. Per uns moments va recordar com li havia anat amb el seu ex i va decidir de seguida que obriria l'ampolla de Málaga Virgen que tenia guardada. Mentre feia els primers glops, revifadors, per què no dir-ho, pensava quina mena de dones li devien agradar al seu veí.

Ell encara tenia la pizza barbacoa a la mà i en Rafa, que el veia tristot, li va passar una revista amf fotos inèdites de la Pamela Anderson. Mentre la fullejava amb desgana, ell tornava a recordar la seva mala sort amb les dones en general i, de fet, també en concret... "Bé", es va dir, "menys una". De cop i volta es va recordar del seu primer amor, la Míriam, aquella noia que anava sempre vestida de color lila i que el va deixar per un projecte de solidaritat al Perú (i també per un dels organitzadors del projecte). Però de seguida va tornar a la realitat amb un gol del Sant Lorenzo. En Rafa el renyaria si sabia en què pensava. També el va renyar en el seu moment per haver-se embolicat amb una noia cumbaiana.

Ella s'havia quedat adormida al sofà. No sabia quina hora era, però de sobte va sentir l'ascensor que s'aturava al seu replà.

Ell va sortir de l'ascensor i es va quedar mirant la porta de la seva veïna.

Ella estava expectant. No sentia la porta del seu veí. Potser això volia dir que ell s'esperava al replà, potser per veure-la a ella.

Ell, que anava mig pet, no trobava les claus de casa. De fet, només pensava en la porta de la seva veïna. Com podia pensar en dues portes a la vegada?

Ella bategava tota per dins. Potser finalment sentiria el timbre com l'havia sentit el dia anterior i s'abandonarien, ara sí, a la cursa desenfrenada dels sentits.

Ell ja estava marejat perquè no sabia quina era la seva porta. Un dimoniet amb cara de Rafa li deia que truqués a la de la seva veïna i un angelet amb la cara de la seva mare li recordava que havia de descansar perquè l'endemà era la comunió del seu nebot. Se sentia perdut enmig del replà entre portes que giraven al seu voltant. Va decidir obrir la primera que passés.

Ella va sentir estranyada com el seu veí tornava a obrir la porta de l'ascensor i com la màquina elevadora pujava i baixava fins a quedar-se quieta. Però l'estranyesa no li va durar gaire. Va trucar a la seva amiga Júlia i li va proposar d'anar de marxa.

Mentrestant, ell va obrir totes les portes que es trobava fins que se'n va cansar. Al cap d'uns minuts, la veïna del vuitè se'l va trobar al terrat dormint la mona.


dones que fan por
homes que fan riure


1 comentari:

Nymnia ha dit...

M'he marejat jo i tot! Quina pena q no obris la porta de la veina... Ara que amb tal borratxera encara hagués passat alguna cosa molt pitjor...que ja ens els comencem a conèixer als veinets...Quin cas... Jajaja!