La Salu es va despertar amb la cara d’en Jimmy sobre el pit. Era ell? Sí, sí. Era ell, l’endemà de l’endemà. Encara no s’ho creia. Es va pessigar la cama però en lloc de pessigar-se la seva va pessigar la d’en Jimmy.
“Aiii, què ha passat?”, va saltar ell. Era la Salu.
Van esmorzar junts durant més de dues hores.
Ella estava tan tonteta que li amagava les torrades sota el coixí i li posava els calçotets a la torradora.
Ell transitava per la casa mig vestit intentant trobar la seva roba i clavant queixalades al primer que trobava. Estava afamat.
“La vida amb en Jimmy és una aventura constant”, es deia ella. Va veure una foto de l’Ona al moble del menjador i se li va escapar un somriure. Després va veure un póster de la Teleindiscreta penjat amb xinxetes al passadís i va sospirar fort, molt fort.
Havent dinat es van estirar de qualsevol manera al sofà i van posar una peli de la Molly Ringwald d’aquelles que miraven sempre... i que no van veure acabar, primer perquè es posaven melosos i estaven per altres coses i després perquè va sonar el telèfon. Riiiiiing!
Era l’Alan.
“Jimmy, no et creuràs a qui m’he trobat.”
En Jimmy amb prou feines podia sostenir l’auricular.
“Te’n recordes del Txema i el Ramon?”, va continuar l’Alan, “Sí aquells dos navarresos que ens va presentar en Rafa fa la tira d’anys”.
Sí, vagament li sonaven aquells noms, cada vegada més.
“Què passa?”, va preguntar-li la Salu.
“Et ve de gust sortir?”
“Ara no”, va fer ella felina, “potser després, no?”
Després de què? En Jimmy a vegades era una mica lent...
Van quedar amb l’Alan, després. També hi anirien en Rafa i el seu amic, i la Blanca i el seu noviet, i la Júlia, i el Pinyi, i també li dirien a la Sònia, però després...
“Després de què?”, encara demanava en Jimmy, que tot i la cara de sòmines deixava que la Salu li fes malbé un altre trau de la camisa amb una altra estrebada de les seves.
“Després de després, burro.”
Després de després havien de passar moltes coses. I abans de després també alguna.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada